¿Qui era Sant Valentí?

La llegenda situa Sant Valentí, patró dels enamorats, a la Roma del segle III, on l’emperador romà Claudi II va prohibir el matrimoni als joves soldats professionals al·legant la incompatibilitat de l’amor amb la professió i perquè creia que sense família eren millors soldats. Pel que sembla, Valentí, que era un metge convertit al cristianisme que es va fer sacerdot, es va rebel·lar contra la norma i celebrava matrimonis secrets de joves soldats enamorats. Quan l’emperador va tenir coneixement de les pràctiques que duia a terme Valentí, va ordenar empresonar-lo i martiritzar-lo, fins que va ser executat el 14 de febrer de l’any 270.

Aquest pot ser l’origen del mite, però per saber quan va començar a celebrar-se el 14 de febrer com a Dia dels Enamorats són diverses les teories que han anat apareixent al llarg dels anys. Una d’elles és la de l’erudit filòleg i medievalista Martí de Riquer, que va apuntar al seu article ‘La canción de san Valentín del poeta Pardo’, publicat el 1955 a la ‘Revista de filología española’, que la primera datació de la festa de Sant Valentí com a Dia dels Enamorats podria tenir origen català.

Al seu article, Martí de Riquer es refereix al poema amorós ‘Leyaltat vol’, que va escriure el noble valencià d’origen aragonès Pedro Aznar Pardo de la Casta, que es va criar al palau de Pere el Ceremoniós, que el 1382 el va nomenar governador i batlle general del Regne de València. Seguint la moda d’aquell temps, Pardo va fer servir l’occità per escriure uns versos en els quals s’esmenta el 14 de febrer com el dia en què s’acoblen els ocells, una creença que va unida a la dels poders amorosos del sant. De fet l’aparellament dels ocells, que podria començar amb una incipient primavera el 14 de febrer, es considerava en aquella època un símbol de l’amor. Segons Martí de Riquer, els versos de Pardo constitueixen una de les més antigues manifestacions de la festa dels enamorats dedicada a Sant Valentí a les terres de la Corona catalanoaragonesa.

Els versos són anteriors al 1492, quan es va descobrir el continent americà, el que va permetre afirmar a Martí de Riquer que festejar Sant Valentí el 14 de febrer no era un invent nord-americà, sinó que podria tractar-se d’una antiga tradició catalana.

Altres teories

Per situar l’origen de Sant Valentí com a Dia dels Enamorats, no obstant, hi ha altres teories. Una d’elles remunta els orígens de la celebració al poeta anglès Geoffrey Chaucer, que va escriure ‘The parlement of Foules’ (El parlament dels ocells) el 1383, en commemoració del primer aniversari del casament entre el rei Ricard II i Anna de Bohèmia, contret el 22 de gener del 1382.

Notícies relacionades

Deu discos per entendre + l’amor

Aquest fugisser anomenat amor

La Biblioteca de Catalunya, a partir dels seus propis fons, constata que Sant Valentí es va començar a celebrar per commemorar l’amor, almenys, a partir del segle XV a Anglaterra i a Escòcia, on es feia coincidir amb l’inici de la primavera. Des de mitjans del segle XVIII, la festa està documentada a França, Suïssa i els Estats Units, on se celebrava malgrat l’oposició dels clergues, que la titllaven de pagana.

A Anglaterra, a partir del segle XIX, la festivitat va començar a comercialitzar-se amb la venda de targetes que incloïen missatges amorosos, una pràctica que es va estendre als Estats Units, i des d’allà a gran part del món.