Municipis amb urbanitzacions sense legalitzar exigeixen canvis normatius per revertir mals endèmics

Un centenar de municipis amb urbanitzacions sense legalitzar impulsen una iniciativa per exigir a la Generalitat mesures que permetin revertir mals endèmics que s'arrosseguen des de fa dècades. Canvis legislatius perquè aquests "barris" es puguin acollir a subvencions o línies de finançament específiques a través de l'Institut Català de Finances (ICF) són les principals reivindicacions. Avui, denuncien, les lleis esdevenen una "llosa" a l'hora d'impulsar actuacions per acabar amb els dèficits urbanístics. Es tracta en molts casos d'urbanitzacions que van néixer amb els "somnis" de les segones residències dels anys 50 i 60 del segle passat: "Han passat els anys i normativament no s'ha estat valent des de les administracions".

La iniciativa aplega ja un terç dels alcaldes dels prop de 300 municipis amb urbanitzacions sense legalitzar. En el conjunt de Catalunya hi ha més de 1.500 urbanitzacions, de les quals prop de la meitat, uns 700, tenen dèficits urbanístics. D'aquestes, a més, bona part, unes 400, són a les comarques de Barcelona.

Un grup dels alcaldes impulsors s'han reunit aquest dijous a Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental) per valorar les darreres trobades amb la Generalitat i fixar el full de ruta per al futur més immediat, que passa per la constitució d'una taula de treball bilateral Generalitat-Ajuntaments.

Aquest, de fet, és un dels primers compromisos palpables que han aconseguit aquest grup d'alcaldes, que lidera el batlle de Sant Cebrià de Vallalta (Maresme), Albert Pla. A partir d'ara, expliquen, treballaran per fer noves passes amb efectes directes sobre les urbanitzacions, com la recerca de línies de finançament.

Línies de subvenció per primer cop

En aquest context, el Govern ha volgut subratllar que "per primer cop" s'han posat línies de subvencions a l'abast de les administracions locals per resoldre aquesta situació. L'executiu català coincideix amb la postura que expressa el grup d'alcaldes i corrobora que en la reunió d'aquesta mateixa setmana ja es va acordar crear grups de treball. Fonts del Departament de Territori han assegurat, així, que els primers canvis normatius "ja s'han produït després de dècades d'immobilisme".

Una de les principals preocupacions dels alcaldes és que actualment la normativa existent fa que "tota la pressió econòmica i la responsabilitat vagi sobre la taula dels veïns". A més, els ajuntaments asseguren que la realitat socioeconòmica "no permet fer complir la llei", que obliga a adaptar aquests entorns a la normativa urbanística.

Dèficits en infraestructures bàsiques

Albert Pla detalla que aquestes urbanitzacions tenen dèficits en infraestructures bàsiques com enllumenat, clavegueram o asfaltatge. A més, en els casos on sí que existeixen la seva situació actual exigeix d'una "renovació total" que no és assumible pels veïns. "Aquesta llei no és justa i treballem plegats per modificar-la", ha etzibat Pla.

L'alcalde recorda que aquesta problemàtica no és nova i que ve arrossegada per dècades d'inacció de la Generalitat. De les segones residències dels anys 50 i 60 amb propietaris amb poder adquisitiu s'ha passat, relaten els alcaldes, a espais on hi ha anat a viure pensionistes, joves o famílies que s'allunyen de Barcelona per qüestions econòmiques.

Notícies relacionades

Més de 80 alcaldes catalans demanen regularitzar centenars d’urbanitzacions: «És el primer problema urbanístic del país»

Uns 70.000 veïns viuen en urbanitzacions barcelonines amb clavegueram deficient o inexistent

Amb tot, els alcaldes asseguren que no és hora de buscar culpables, sinó solucions. Ara, ha afirmat Pla, les administracions no poden seguir amb els "ulls tapats" i crida a buscar fórmules per canviar de paradigma: "Volem el millor finançament possible perquè la llosa que la normativa sobre les espatlles dels veïns sigui la menor possible o inexistent".

La primera trobada de la taula de treball conjunt amb la Generalitat serà al juliol, segons detallen els alcaldes i entre les seves reivindicacions hi haurà el finançament o l'elaboració d'un pla director urbanístic específic d'urbanitzacions que estableixi criteris homogenis per al conjunt del país.