Menjar com uns senyors

Deia el mateix dels banquers nord-americans que s’inflaven a comprar quadros de grans mestres o llibres incunables. En pocs anys no els quedava altre remei que crear un museu o una biblioteca on tots tindríem accés.

Existeixen paratges privilegiats, abans reservats a molt pocs, on es pot apreciar el trinomi luxe, calma i voluptuositat que va definir Baudelaire al seu dia. Així a La Gabina de S’Agaró (Girona), un lloc molt elegant, ideal per submergir-nos en un panorama gastronòmic que faria llepar-se els bigotis al gat que va ser de Balzac. A La Taverna del Mar, a la platja mateixa, podem disfrutar d’un receptari marcat per la intel·ligència de Romain Fornell, amb Lluis Planas als fogons. Un projecte marisquer portat a la seva extrema finor.

Com a bon francès, a Fornell li agraden les ostres. Allà les tenim preparades amb aigua de cogombre i poma verda. Tocs complementaris a la salinitat del producte que arriben al màxim nivell refrescant en les navalles gallegues, amanides amb tomàquet confitat i llima kaffir. Una recepta que venen ganes d’imitar a casa. Com toca en una taverna d’aquest tram del Mediterrani, no hi falten les gambes de Palamós. Tal com deia Schuster: «I no hi ha res més a dir».

A l’Alt Empordà

Un altre paradís senyorial, reunió de paisatge i matèria primera el trobem a l’Almadraba Park, de Roses, a l’Alt Empordà. És la mostra de la saviesa de Jaume Subirós. Una proposta aparentment senzilla, a base d’escamarlanets saltejats amb ceba de Figueres o escarola en fondue d’anxoves, de Cadaqués, a què cal afegir dues opcions de substància sacramental, el peix de la subhasta de Roses al forn, més un arròs d’espardenyes, tripa de bacallà i orella de porc d’una melositat i barroquisme absolutament empordanès.

Sense apartar-nos del territori descrit, el Castell de Perelada ofereix un jardí cuidat d’àmplia botànica. És l’espai idoni per endrapar exquisidament una nit d’estiu. Una màgia a què ens transportarà Toni Gerez, que va aprendre les arts de la sala amb el genial Juli Soler, al Bulli. Al Toni li correspon insinuar-nos quins vins resulten els més apropiats, partint dels ceps quilòmetre zero del castell, cosa que permet endinsar-se en copes de primera. 

Són el resultat de vinyes plantades cal·ligràficament, Josep Pla així ho hauria escrit, que plantegen ampolles de notable qualitat. El vi negre Finca Garbet, o el Cigonyesblanc quadren a la perfecció amb la carta de Shiro, on podem disfrutar de servei i entorn portat a la nostra taula gràcies a l’habilitat i bon gust del pluriestrellat Paco Pérez. Un xef de la pròxima Llansà que ha sabut dibuixar en la seva memòria palatal els plats degustats en els seus viatges pel sud-est asiàtic, portant-los a la carta en un equilibri d’ajustada elaboració, matisada als nostres costums. 

D’aquesta simbiosi són els ‘dumpling’ a la manera de Shangái, pirueta sobre un mar i muntanya empordanès, o el ‘chili-crab’, transmutat en chili-llamàntol. Un plantejament que porta a pensar en la frase d’un altre gallec anarquitzant: no hi ha coses tan bones com les millors.

Adreces:

Taverna del Mar:  Passeig de Sant Pol, 17220 S’Agaró, Girona

Almadraba Park: Avinguda de José Díaz Pacheco, 70, 17480 Roses, Girona

Notícies relacionades

Què és el neuroma de Morton, la malaltia que pateix Letizia: símptomes i causes

¿Quant guanya Pablo Motos?

Shiro: Carrer Sant Joan, s/n, 17491 Peralada, Girona