MAPA | Els lloguers pugen en 24 dels 36 municipis de l’àrea de Barcelona des de la regulació de preus

El preu mitjà del conjunt dels lloguers firmats entre octubre i el desembre de l’any passat en els 36 municipis va ascendir així fins als 1.099,88 euros de mitjana al mes, una xifra que suposa un augment del 0,83% respecte al tercer trimestre del 2025. Si s’amplia una mica més la mirada, en l’àmbit funcional metropolità de la capital catalana –que es compon de les comarques del Baix Llobregat, el Barcelonès, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental– el preu mitjà dels arrendaments en el quart trimestre del 2025 va ser de 1.027,97 euros al mes de mitjana, números que mostren un creixement de l’1,07% respecte al trimestre anterior i del 2,43% respecte a l’inici del control de preus a les zones tensades. Una tendència molt similar a l’experimentada en el conjunt de Catalunya, on els lloguers han pujat fins als 884,19 euros de mitjana.

Això sí, els augments en els arrendaments encara queden per sota del creixement que ha viscut en aquest mateix període l’índex de preus de consum (IPC) en el conjunt de Catalunya (del 4,1%) entre març del 2024 i desembre del 2025). A més, malgrat patir un nou augment intertrimestral, aquest ha sigut més contingut al que hi va haver entre el segon i el tercer trimestre del 2025 a les localitats de l’AMB (del 2,48%) i en l’àmbit metropolità (2,82%).

Entitats pel dret a l’accés a l’habitatge reclamen des de fa mesos una revisió de l’índex de referència dels lloguers d’habitatges per rebaixar-ne el preu. Plataformes com el Sindicat de Llogateres insisteixen que, més enllà de la contenció dels augments que han experimentat els arrendaments, són necessàries novesmesures per reduir el cost del lloguer, a més d’inspeccions per evitar que hi hagi propietaris que se saltin les normes aprovades.

La societat metropolitana i catalana afronten així el doble repte de donar resposta a l’accessibilitat de l’habitatge en un context de creixement demogràfic i falta d’oferta, a més dels preus. Per al primer, tenint en compte les previsions d’augment de població, la Barcelona metropolitana es marca ara duplicar l’habitatge planificat i densificar la segona corona en els pròxims 25 anys. Un repte ja per si mateix titànic que, de primeres, suposa més que doblar la quantitat d’habitatges construïts cada any en aquesta àrea, a més de buscar fórmules perquè un percentatge suficient d’aquestes tinguin algun tipus de protecció i siguin lloguers assequibles.

En qualsevol cas, els nous habitatges tardaran anys a ser una realitat i, en bona part dels municipis més tensats, el sòl disponible per construir és, com a mínim, escàs, per la qual cosa experts i entitats reclamen altres mesures. Entre aquestes hi ha ampliar el percentatge d’habitatge públic, posar fre a les «compres especulatives» o a l’augment de pisos turístics i de lloguers per habitacions o de temporada, una fórmula utilitzada en ocasions per esquivar les limitacions aplicades en aquestes localitats al ser declarades zones tensionades i que la mateixa Generalitat s’ha proposat combatre després d’aprovar al desembre que aquests models quedin dins de la regulació de preus. De fet, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha destacat que «des de l’inici de la contenció de rendes, és el primer trimestre amb reducció» dels contractes de temporada, mentre que han augmentat els arrendaments de lloguer habitual.

12 ciutats per sobre dels 1.000 euros al mes

Les últimes dades de l’Incasòl assenyalen que hi ha un total de 12 localitats metropolitanes que superen els 1.000 euros al mes de mitjana. El podi se l’emporten Sant Just Desvern (1.537,71), Sant Cugat del Vallès (1.528,06) i Esplugues de Llobregat (1.289,17). A aquestes les segueixen: Tiana (1.239,76 euros al mes), Castelldefels (1.228,26), Sant Climent de Llobregat (1.183,83), Begues (1.164,80), Barcelona (1.160,99), Sant Joan Despí (1.153,49), Gavà (1.114,35), Montgat (1.027,77) i Badalona (1.014,10).

Notícies relacionades

La Barcelona metropolitana es marca duplicar l’habitatge planificat i densificar la segona corona

Albiol anuncia l'obertura el 2027 del primer menjador social municipal de Badalona després de mesos de crítiques per la gestió política del sensellarisme

És la primera vegada en tota la sèrie històrica que els preus dels arrendaments a Badalona, una ciutat el front marítim de la qual ha guanyat atractiu amb els anys i que recentment ha sumat promocions d’alt valor a la zona del Gorg, superen els 1.000 euros al mes. En una dècada, els preus dels lloguers en aquest municipi han passat dels 570,70 euros en l’últim trimestre del 2015 als actuals 1.014,10, cosa que implica un augment del 77,7% en 10 anys.

En el marc contrari, els municipis amb lloguers més baixos a finals del 2025 van ser Badia del Vallès (496,23) i Santa Coloma de Gramenet (725,25).