Els canvis en la microbiota intestinal podrien predir quines persones tenen més risc de desenvolupar párkinson

La recerca, encapçalada pel University College de Londres i la Xarxa de Recerca Col·laborativa per a la Malaltia de Parkinson, s'ha centrat en l'anàlisi de dades clíniques i fecals de 271 persones amb malaltia de Parkinson d'Itàlia i Regne Unit, 43 portadors d'una mutació associada al desenvolupament d'aquesta malaltia (concretament, del gen GBA1) i 150 participants sans que van donar les seves dades per exercir de control. Segons desvela l'estudi, entre els milers de bacteris trobats a l'intestí dels individus, hi va haver almenys 176 espècies microbianes que diferien entre els individus sans i aquells amb la malaltia. Aquestes alteracions sumaven més d'una quarta part de la microbiota intestinal de les persones amb Parkinson. Sobretot en aquells amb un diagnòstic ja avançat.

Els científics afirmen que, tal com indica el seu estudi, hi ha alguns microbis que eren més comuns entre les persones amb malaltia de Parkinson i altres que, per contra, resulten més comuns entre els participants sans de l'estudi. La diferència més significativa es va observar en 142 microorganismes intestinals que també mostraven diferències clares entre les persones sanes i aquelles que portaven el gen mutat que augmenta el risc de patir Parkinson. Fins i tot en aquells pacients que encara no havien experimentat cap símptoma de la malaltia. Això, segons afirmen els experts, permet identificar "un patró distintiu de bacteris intestinals que apunta a canvis biològics primerencs vinculats a la malaltia de Parkinson", constaten els autors d'aquest treball, qui afirmen que aquest fenomen s'ha observat en cohorts externes dels Estats Units, Corea i Turquia.

Notícies relacionades

L'envelliment dispara els casos de Parkinson: el nombre de pacients s'ha duplicat a Espanya en els últims 14 anys

El primer de la cua per a la regularització d'immigrants a l'Ajuntament de Manresa hi ha arribat a les 3 de la matinada

"Aquest estudi encaixa i reforça fortament el model del Parkinson que suggereix que la malaltia pot iniciar-se amb alteracions en el sistema nerviós entèric i autònom abans de propagar-se al cervell", afirma Analía Bortolozzi, científica titular a l'Institut de Recerques Biomèdiques de Barcelona (IIBB–CSIC) en declaracions al Science Media Centre Espanya. En aquest sentit, segons explica l'especialista, estudis com aquest reforcen la idea que les alteracions del microbioma intestinal "estan fortament correlacionats amb símptomes que precedeixen en anys els símptomes motors" com disfunció autonòmica, restrenyiment crònic, trastorns del son REM o depressió. "Això s'observa tant en persones amb risc genètic com en població sana amb alta vulnerabilitat en desenvolupar la malaltia, per la qual cosa el microbioma intestinal té el potencial real de servir com un marcador primerenc no invasiu", comenta.

Els experts afirmen que, més enllà del coneixement que aporta aquest estudi per entendre millor la malaltia i millorar-ne el diagnòstic, aquestes troballes també plantegen noves estratègies per buscar tractaments enfront d'aquest mal. "Aquest descobriment obre la porta no només a comprovar si els bacteris poden servir per identificar les persones amb risc de patir Parkinson, sinó també a veure si modificar la població bacteriana, mitjançant canvis en la dieta o medicaments, pot reduir el risc d'una persona de desenvolupar aquesta malaltia", afirma Anthony Schapira, autor principal d'aquest treball qui, en aquesta línia, explica que en el seu estudi s'ha observat que "els pacients amb una dieta més equilibrada i variada tenien menys probabilitats de tenir microbiomes intestinals que suggerissin un risc elevat de Parkinson".