Maribel Verdú: «La vida és, més que mai, 'carpe diem'»

De tornada a Navarra per al rodatge d’‘Ana Tramel. El juego’, Maribel Verdú afirma que se sent «molt il·lusionada» per haver pogut reprendre la seva feina i assegura que amb la pandèmia s’ha vist que «la vida és, més que mai, ‘carpe diem’».

En un alto enmig del rodatge, l’actriu madrilenya, que a l’octubre farà 50 anys, reconeix en una entrevista amb Efe que el confinament l’ha portat «molt bé», perquè les seves condicions l’afavorien i aquestes, juntament amb «una miqueta de vida interior i el cap ben posat», li han permès sentir-se «feliç dins del que es podia i dels plors diaris a l’escoltar i veure la notícies».

«La veritat és que em sento una privilegiada i he volgut disfrutar d’això sense passar nervis. Disfrutar d’una vida diferent que m’ha agradat moltíssim. Perquè una ha de treballar per menjar, però sí no... He descobert que m’agrada estar ociosa», comenta entre rialles. Però al minut següent es declara «molt il·lusionada», «feliç» i encantada d’haver reprès la seva feina i en especial el rodatge a Navarra de la sèrie ‘Ana Tramel. El juego’, dirigida per Salvador García Ruiz i Gracia Querejeta que es podrà veure a TVE.

I és que «quan tot es va parar estàvem a dues setmanes de començar. Va ser un a garrotada i jo ja em vaig quedar convençuda que això no començaria fins a l’any que ve, perquè creia que no arrencaria res del nostre ram», recorda. Per això es mostra «contenta» que, «amb tot el repte» que suposa, la nova normalitat permeti al cine treballar, i de fet assegura que aquests dies de rodatge a Navarra «la gent ho està portant tot de manera impecable, d’una manera increïble».

View this post on Instagram

A post shared by bel verdu (@maribelverdu)

Recentment es va poder reunir amb les seves germanes, Marina i Carlota, a qui no va poder veure durant tres mesos a causa del confinament. «Com us trobava a faltar...», va escriure l’actriu com a peu d’una foto de totes tres a Instagram, en la qual queda palesa la sorprenent semblança física que les uneix.

Apassionada amb la vida i amb la seva feina, reflecteix el mateix estat d’ànim quan parla d’Ana, el seu personatge, una dona que per un fet del passat no ha aixecat el cap a nivell laboral, però que per una altra cosa terrible decideix que ha de tornar a ser la que era, «temuda quan entrava als jutjats, amb caràcter i poder», per venjar la mort d’un ésser molt estimat.

Una fortalesa que la porta a enfrontar-se a un «poderosíssim» empori de la indústria del joc «amb el qual sembla que té totes les de perdre, però és una dona que mola molt», com ja va descobrir quan va llegir la novel·la de Roberto Santiago. «Vaig flipar quan als dos anys i mig em van oferir el paper» de protagonista en la sèrie, moment en què va aparèixer la «por, perquè sempre penso que no estic capacitada, tot i que al final ho faig tot i aquí estic, ficada fins a la medul·la», explica.

Amb arestes però vulnerable

A més que la dona que representa li agrada perquè té «arestes, és dura, però és vulnerable», a diferència de la policia Carmen Cobos, «que era el que era, i era tremenda», i a qui va donar vida en la seva última pel·lícula, ‘El asesino de los caprichos’ (2019), rodada també a Navarra.

Són ja tres els rodatges que des del 2017 han portat Maribel Verdú a aquesta comunitat on assegura que se sent «molt còmoda». «La conec molt bé i hi tinc amics. És com una segona casa per a mi, m’encantaria que es rodessin aquí moltes coses més», afirma.

Notícies relacionades

Aquesta és la foto més cotitzada de l’estiu: qui l’aconsegueixi pot guanyar una fortuna

El gran complex físic de Pedro Pascal: "M’horroritza veure’m així"

Un desig que pot ser que es compleixi, perquè no para de treballar i admet que, tot i que el rodatge d’‘Ana Tramel’ seguirà fins a l’octubre i sembli «increïble», ja té «projectes de cine i de teatre», dels quals no vol revelar res «perquè pensar en el futur m’espanta, tret que sigui immediat».

Per això tampoc vol pensar que a l’octubre també canviarà de dècada, però sí que diu que afronta els 50 sentint-se «una de les poquetes privilegiades» que malgrat l’edat continua rebent ofertes laborals i a més amb papers protagonistes.