Ana Belén: «Cal estar molt atents, a la mínima et colen un discurs homòfob o masclista»

Ana Belén no té «por» que es perdin amb l’actual crisi drets conquerits, però creu que cal estar «alerta» perquè «a la mínima pot colar-se un discurs homòfob o masclista». Ho diu aquests dies que se celebren els 15 anys del matrimoni igualitari a Espanya. L’actriu rebrà d’aquí uns dies el premi Corral de Comèdias. Serà en una edició més reduïda, que se celebrarà entre el 14 i el 26 de juliol.

«A la mínima hi ha una escletxa i de sobte et colen un discurs homòfob o masclista, que saps d’on ve, evidentment, sabem qui són, qui hi ha allà. No es pot fer marxa enrere en tantes llibertats que s’han aconseguit i que són bàsiques», assegura. L’artista madrilenya, de 69 anys, rep el premi per la seva trajectòria teatral, però sobretot pels textos clàssics que ha interpretat, de Lorca a Valle Inclán. I després de fer broma amb la possibilitat que l’hagin elegit per no haver trobat ningú més, assegura: «Aquest premi em recorda que una de les coses que més he fet en la professió ha sigut teatre clàssic». En aquest festival va presentar, per exemple, ‘La hija del aire’, de Calderón, dirigida per Lluís Pasqual.

«No m’agrada la bronca»

En la situació d’incertesa actual provocada per la pandèmia, Ana Belén defensa la necessitat de «continuar», malgrat l’«ensurt» i amb «mesures, respecte i responsabilitat». Davant les veus crítiques per la gestió del Govern en cultura, l’actriu considera que «s’està fent el que es pot, mirant de no deixar la gent enrere, no només en la cultura». «Si això passés només al nostre país, el discurs seria un altre. Passa en l’àmbit mundial, aquesta incertesa s’està vivint a tot el món i crec que com que n’anem aprenent en la mesura que ho anem passant tampoc és com per queixar-se gaire», precisa.

L’artista, que afirma sentir-se representada per «alguns» polítics, precisa que no li agrada «la bronca» i, si cal reivindicar, «cal demanar que la gent no es mori de gana i que tingui un mínim de seguretat». En qualsevol cas creu que «cal reivindicar que col·lectius que han estat en primera línia comptin amb totes les garanties, seguretat i mitjans», amb referència a la sanitat pública.

Higiene mental i distància

Notícies relacionades

El secret de la longevitat de Lewandowski per seguir a l’elit amb 37 anys: «No és el que faig ara, sinó el que he fet els últims 10 anys»

Ana Obregón i la sobreexposició de la seva filla-neta

Durant el confinament, diu que ha mirat de «reflexionar poc i de tenir el cap ocupat per no pensar» en el que estava passant. «He estat molt informada, i en alguns moments enganxada a la ràdio, tot i que amb higiene mental i distància».

Tot i que és «optimista», té dubtes sobre si la pandèmia farà millors els éssers humans. «La gent que era bona i solidària seguirà sent-ho i la gent dolenta continuarà igual. Individualment no sé si haurem sigut capaços d’aprendre alguna cosa d’aquest horror». Com molta gent, recorda que sortia a aplaudir els sanitaris. «Al principi posava fins i tot el ‘Resistiré’, però el dia que va morir Aute per a mi es va acabar. Va ser un dia molt trist i no tenia ganes de música».