Julio Iglesias recorre la sentència que li atribueix la seva última paternitat

L’advocat del cantant Julio Iglesias ha presentat un recurs contra la sentència, feta pública el passat 10 de juliol, en la qual el Jutjat de Primera Instància número 13 de València li atribueix la paternitat del valencià Javier Sánchez Santos, de 43 anys.

Segons ha informat l’advocat de la contrapart (el demandant), la defensa del cantant ha esgotat el termini legalment establert per presentar un recurs que ja va anunciar després de conèixer la sentència.

En aquest pronunciament, el jutge va considerar que els indicis que es presentaven en aquest cas eren suficients per apreciar la paternitat.

Entre aquests indicis va citar la negativa del demandat «a possibilitar la pràctica de la prova biològica», malgrat «que hi havia constància en les actuacions que, en l’època aproximada de la concepció del demandant, hi van haver certs contactes i tractes entre la mare d’aquest i el demandat».

Aquests contactes es van produir el juliol del 1975, en una sala de festes ubicada a la localitat gironina de Sant Feliu de Guíxols, i fan que no sigui inversemblant ni forassenyada la possibilitat que mantinguessin relacions sexuals», argumenta el magistrat.

Altres indicis van ser el testimoni de la mare del demandant, que va aportar durant el judici «dades molt concretes sobre la pertinença, ubicació i distribució interior del xalet» on Julio Iglesias s’allotjava aquells dies, i l’«evidentíssima semblança física» entre el cantant i el demandant.

«Gran semblança»

Sobre aquest últim aspecte, la resolució assenyala que, «si bé podria ser fruit de l’atzar, seria una excessiva i improbabilíssima casualitat que, tenint en compte la gran semblança física i que va ser concebut precisament en els dies aproximats» en què la seva mare i Julio Iglesias van coincidir a la mateixa sala de festes, «el seu pare fos un tercer».

El recurs del lletrat del cantant segueix, així, la línia del presentat per la Fiscalia Provincial de València el passat 30 de juliol, per considerar que l’assumpte ja havia sigut jutjat i que, per tant, únicament es podia contemplar el seu sobreseïment.

El Ministeri Públic va argumentar que la progenitora, María Edite Santos, va actuar en representació del seu fill en anteriors reclamacions judicials de paternitat que no van prosperar, i que el mateix demandant es va personar en el recurs d’apel·lació i va interposar el de cassació i el d’empara, «sense que la pretensió sigui diferent».

«No hi ha, per tant, no hi ha un canvi real en els subjectes dels dos processos, de manera que es presenta la identitat subjectiva requerida per a l’apreciació de la cosa jutjada», segons va fer constar la Fiscalia en el seu recurs.