LA SEVA PARELLA DURANT 18 ANYS

El dandi que va enamorar Lagerfled

Les cendres del kàiser de la moda reposaran amb les del seu gran amor, Jacques de Bascher

lmmarco47037558 gente  portada libro dandy  de  l  ombre  jacques bascher190220200851

lmmarco47037558 gente portada libro dandy de l ombre jacques bascher190220200851

3
Es llegeix en minuts
Luis Miguel Marco

Karl Lagerfeld no volia dames vestides amb 'chanels' negres al seu funeral deixant anar llàgrimes, fingides o no. Va deixar ben clar que no volia homenatges ni funerals d’estat com el de Johnny Hallyday. Va demanar ser incinerat i que part de les seves cendres s’unissin a les de la seva idolatrada mare, a les de la seva gata Choupette en cas de morir abans que ell –no és el cas, ella és la seva 'hereva' –, i a les cendres de qui va ser el seu gran i únic amor. I aquesta persona va ser un dandi amb cara d’àngel anomenat Jacques de Bascher, a qui la sida va vèncer el 1989, als 38 anys, (Lagerfeld va estar al seu costat mentre agonitzava en un hospital de París). Un personatge la història del qual mereix ser recordada. 

Fa dos anys un llibre va retratar aquest autèntic 'it boy' de l’època, algú que embadalia homes i dones per igual. Es va titular ‘Jacques de Bascher, dandi de l’ombre’ (dandi de l’ombra) i el va escriure la periodista del diari 'Libèration' Marie Ottavi. Mostrava un personatge magnètic i decadent que va utilitzar la seva bellesa i erotisme com a arma perversa, un gigoló frívol i mundà. El llibre va revelar també la vida en parella de Lagerfeld i Bascher durant més de 18 anys, entre la dècada dels 70 i els 80 (va ser el 1983 quan Lagerfeld fitxa per Chanel). El dissenyador d’origen alemany va accedir a parlar de De Bascher en les converses que va mantenir amb la periodista per al llibre. "Vaig estimar infinitament aquest home, però no vaig tenir contacte físic amb ell", va confessar. 

Era bell, jove, culte, intel·ligent, educat, vestia de forma extremada i no va tardar a forjar-se un nom entre la frívola, adinerada i avantguardista elit parisenca de l’època. I allà hi havia Lagerfeld, abans de convertir-se en el 'kàiser' de la moda i d’estilitzar la seva figura i ocultar els seus ulls rere unes ulleres negres. Es va tornar boig per ell. Segons escriu Marie Ottavi, "Bascher i Lagerfeld van formar una estranya i ultramoderna parella oberta, un duo indestructible que va deixar el sexe fora de l’equació, que no deixava marge a la gelosia o la possessivitat i que operava sota el lema 'qui té els diners és qui paga', per fer servir les elegants paraules del mateix Lagerfeld".

Per descomptat Bascher no treballava i Lagerfeld pagava les copes i totes les altres coses. Bascher tenia alguna cosa d’anacrònic, com un personatge de Proust. Tampoc li importava transcendir. Era un hedonista i es deixava estimar. Se citava amb comtesses o amb els seus amants i les nits el trobaven invariablement al Cafè de Flore i als clubs nocturns gais que van fer de París la ciutat més animada d’Europa.

Més 'voyeur' que actor

Karl, sempre prussià i bolcat en la feinal, no sentia interès per les drogues, el tabac o l’alcohol, i actuava, en paraules pròpies, més com a 'voyeur' que com a actor. Però el sexe sí que va marcar la trajectòria de Bascher i va ser en l’origen de l’enemistat entre Lagerfeld i Yves Saint Laurent. Van ser amants durant un temps, per a desesperació de Pierre Bergè, company d’Yves. Bergè va arribar a acusar el dissenyador alemany d’haver propiciat la relació entre De Bascher amb Yves Saint Laurent per, a l’acompanyar el modista en la seva particular caiguda als inferns, soscavar de passada els fonaments de la casa de moda.  

Notícies relacionades

"A Bascher li agradava cardar tant amb homes com amb dones i no es frenava", es descriu al llibre d’Ottavi. "Organitzava orgies, on girava els retrovisors de la seva nova i flamant Harley Davidson cap a dalt de manera que servissin com a superfície per esnifar coca. Acudia sovint a les cambres fosques dels locals gais de París. Li agradaven els burgesos tant com els facinerosos. Era un seductor nat".

La permissivitat sexual de l’època, la seva fascinació pel sadomasoquisme gai, les relacions de submissió, el seu descontrol el conduirien a la seva pròpia mort. Cap al final va tallar tot lligam amb el món, incapaç de suportar el seu declivi físic. Però Lagerfeld no es va allunyar mai del seu costat. En realitat no va tornar mai a sentir res igual per ningú.