26 set 2020

Anar al contingut

PRESIDENT DE LA FUNDACIÓ LLUITA CONTRA LA SIDA

Bonaventura Clotet: "La vacuna no serà l'única solució"

El doctor i Jesús Vázquez són els amfitrions de la gala People in Red el pròxim 19 de novembre

Luis Miguel Marco

Bonaventura Clotet: "La vacuna no serà l'única solució"

JOAN CORTADELLAS

El doctor Bonaventura Clotet ( Barcelona, 1953) s’acomoda en un antic dipòsit reconvertit en sofà circular de l’antiga fàbrica Damm per parlar del que més sap, de la sida, que porta investigant des que es va prendre el primer cas a Espanya. I de la gala People in Red per recuadar fons que organitza la fundació que presideix.

–Anem a la pregunta que més li faran. ¿I la cura per quan?

–Ja he dit que d’aquí a cinc anys tindrem la prova de concepte de la vacuna i després els titulars, com no hi cap tot, el redueixen a: en cinc anys hi haurà vacuna. Ara puc dir que està en fase d’assaig en humans i que per tant la tenim. El que passa és que la vacuna, que és una paraula màgica, no és tota la solució a la sida.

-La solució és més complicada.

-Nosaltres busquem que una persona que estigui infectada elimini tots els virus que té amagats dins d’unes cèl·lules refugi i es curi. La vacuna terapèutica que tenim en fase d’assaig ajudarà a aconseguir-ho, però no serà l’única eina. La cura necessita combinar diverses estratègies per acabar amb aquests amagatalls del virus: vacuna, anticossos neutralitzants, immunoglobulines modificades i fàrmacs que facin sortir d’allà on hi ha el virus. L’orgull per a mi és poder dir que des de l’IrsiCaixa estem treballant en tots aquests fronts, i amb resultats. Llavors la prova de concepte per a quan, doncs en els propers 10 anys. 

-Es necessita temps, ¿també molts diners?

-Sí. Nosaltres també estem treballant en vacunes preventives. Estem experimentant amb ratolins amb immunoglobulines que atrapen tots els virus i hem demostrat que són molt eficaços. Però ara cal passar a altres fases i arribar a l’assaig en simis i després en humans. Tot això requereix temps i la manera d’escurçar els terminis són diners. 

-¿I no es cansa de demanar-ho?

-No. Fa 37 anys que investigo. Al 91, amb la meva dona, vam fer la primera exposició benèfica de pintures de tot l’Estat per recaptar diners, crec que van ser 16 milions de pessetes. Aquests diners van permetre iniciar molts projectes d’investigació. Aquests diners del fundraising, del mecenatge, de la filantropia són necessaris perquè si demanes diners a organismes oficials, a beques europees, tot és molt més lent i perds competitivitat.

-¿Això és una carrera en la qual els laboratoris no ensenyen les seves cartes?

-És clar que no. No es comparteix tota la informació i menys els detalls. La gent ensenya les cartes quan té les patents. La investigació és molt competitiva. Crees la patent, crees llocs de treball i crees riquesa. 

-No ha d’ajudar que per a molta gent la sida sigui igual a malaltia crònica.

-Per desgràcia estem veient que totes les notícies, per més greus que siguin, perden el seu valor i el seu impacte en poc temps i no passa res. Es continua ofegant gent al Mediterrani que fuig de la misèria i dels horrors de la guerra. Tenim a les nostres ciutats exemples de pobresa extrema i no s’immuta ningú.  I ens sembla normal que de la sida es mori cada any prop d’un milió de persones a tot el món. 

-Una de cada quatre o cada cinc persones que està infectada no ho sap.

-Per això són tan important les campanyes perquè la gent es faci la prova i es pugui posar en tractament. A Catalunya, a Espanya qui té el virus se li ofereixen els millors tractaments que hi ha. Però cal mirar més enllà. El 2010 hi havia en tractament al món gairebé vuit milions de persones, a l’estiu del 2018 n’hi ha 22 milions, però és que el 45% de la gent que està infectada no ho sap. A més, i desgraciadament, el tipus de fàrmac que s’envia als malalts a l’Àfrica, a l’Índia o a la Xina no és el que rebria un pacient que s’infecti a Barcelona o en qualsevol altre lloc d’Europa o els Estats Units. Són els tractaments inicials. 

-Això és una tremenda injustícia.

-Per això hem de lluitar perquè tothom tingui accés als medicaments més eficients i menys tòxics. Les companyies farmacèutiques fan esforços i intenten oferir altres genèrics, però hi ha tant per fer...

-El pròxim és la gala People in Red. Tots de vermell per la causa. ¿Com fa una crida a la participació?

-Apel·lant a tots. La idea va sorgir amb un amic que és el Jordi Barceló ja fa quatre anys. I és una gala més internacional, que es difondrà en 'streaming' i que pretén arribar a molta gent. Perquè com més et facis escoltar més prevenció fas.

-¿Per què augmenten les malalties de transmissió sexual?

-Perquè no s’utilitza el preservatiu. L’ideal seria fer campanyes a les escoles entre els adolescents, a partir dels 11 anys, sobre educació sexual, informació més madura, més útil, més adulta, tot i que això són polítiques...

-Significar-se políticament al costat del PDECat li ha portat algun maldecap?

-No. La ciència no té color polític. Fer investigació, que és el que més m’agrada, és un bé per a tothom. 

-¿Sap que té una edat en la qual molts doctors ja han penjat la bata?

- Jo sé que moriré amb les botes posades. Espero poder continuar treballant molts anys. El gran exemple el tenim als Estats Units. Algun dels mentors més importants que he tingut allà tenen 75 anys o fins i tot més i segueixen dirigint equips i investigant. Crec que hauria de poder jubilar-se qui volgués, però aquella persona que continua sent vàlida per al sistema hauria de poder seguir.

-Continua lluitant contra el virus, ¿també contra la llei de mecenatge?

-Sí. És una cosa que s’hauria de resoldre d’una punyetera vegada. Però a més d’una llei és important inculcar la cultura calvinista que funciona als Estats Units i en la qual, si has triomfat en la vida, has de donar diners a la universitat on t’has format o a l’organització que vulguis. I si no pots ajudar amb menys. D’aquí la campanya d’ajuda a la sida a través dels SMS.

- ¿Què li diu a qui pensa que la sida no va amb ell o amb ella?

-Que està equivocat. Que quan vam començar la investigació, gràcies a l’Obra Social de La Caixa i a la Generalitat, fa més de 25 anys, ens vam centrar en la sida, però que estem treballant també en cures terapèutiques contra el càncer. Gràcies al model de vacuna en el qual treballem li podem ensenyar quina part del virus ha d’atacar, però també li podem indicar quina part del tumor ha d’atacar. Avancem en malalties que afecten tota la societat. 

-S’imagina que li fan una trucada a Badalona en la qual li anuncien el Nobel de Medicina.

-Si alguna vegada rebem un premi internacional sempre serà gràcies a tot l’equip, que són unes 150 persones.

-¿Miguel Bosé, que va ser al capdavant de la gala, els ha deixat?

-I ara! Jo li estaré eternament agraït. Ell va fer gran la gala. Però en la vida tot són processos i ara hem canviat cap a un altre concepte, el People in Red, amb Jesús Vázquez al capdavant. I amb Toni Cruz i tota la gent que ens ajuda desinteressadament, que és molta, per donar recolzament a la biomedicina i, en definitiva, a una vida millor i més sana.