Javier Gurruchaga: "Em fot arribar als 60"

Encara que amaga els seus ulls, blaus i sortits darrere de les seves ulleres Ray Ban negres la veu el delata. Com sempre. Javier Gurruchaga (Sant Sebastià, 1958) es frega la panxa, demana alguna cosa per menjar i deixa anar la seva llengua aquest matí a l'Hotel Oriente de la Rambla. Dijous que ve 15 de juny actua davant la seva "joguina", l'orquestra Mondragón, a prop de aquí, a la sala Barts del Paral·lel. Ja ho saben, 'ladies and gentlemen'.

L'any passat Gurruchaga va publicar  'Anda suelto Satanás' i ara té ja molt clar que Satanàs té nom i cognom: "És el mateix Donald Trump". El president dels Estats Units és ara el centre dels seus dards de bufó i el treu a l'escenari, amb la seva perruca color Piolín i els seus gestos. "Disfressat semblo un d'aquells ninots de goma dels Spittin image –assegura, i es mostra al mòbil–. En el disc, que ara presento a Mèxic, he inclòs la cançó 'Que viene Trump', un rock senzillet i canyer en què faig d'aquest 'hortera' de Trump i em poso amb ell i amb les seves obsessions: el mur, el canvi climàtic, la guerra...

-¿A aquest pas no el deixaran entrar als Estats Units? Doncs potser no, com ens tenen a tots tan vigilats... Però és que aquest home s'està posant tothom en contra, inclosos els propis republicans. L'altre dia llegia que el 'Saturday Night Live' està tenint més èxit que mai amb les seves paròdies. I 'The New York Time' està guanyant subscriptors. Tenen un filó amb ell.

-¿I vostè es veu en l'obligació també de seguir fotent-li canya? I més amb un feixista d'aquest tipus a qui li faran un 'impeachment' només quatre mesos després de ser president. Em té preocupat perquè si acaben aviat amb ell hauré d'inventar-me una paròdia del de Corea a corre-cuita. Bé. Els dictadors sempre han donat molt de joc, mira el que va fer Chaplin a 'El gran dictador'.

-Doncs aquí seguim cuidant què es diu del Valle de los Caídos. És curiós com a Alemanya s'ha fet un treball increïble amb el tema de la memòria històrica i aquí hem volgut cobrir amb un espès vel més de 100.000 cadàvers en fosses i cunetes per tota la geografia espanyola. La guerra civil és un tema no resolt.

-41 anys ja d'una Orquesta Mondragón, que va néixer el 76. ¿Li dona vertigen mirar enrere? Em fot més arribar als 60. Bé, ha sigut la meva vida i és la meva joguina. Sempre acompanyat amb bons músics, intentant fer bons directes. I amb Popocho, que ja està gran i delicat de salut i m'acompanya només de tant en tant.

-¿Es veu incombustible com els seus admirats Stones? Als Stones els he vist moltes vegades. Ja veurem a Barcelona perquè si tinc un bolo aquell dia hauré d'anar a guanyar-me la vida. Jo crec que ja ho deixen i estan estirant una gira que dura ja cinc anys. És trist però els grans s'estan marxant. Mira per exemple Bowie. Per cert, vull veure l'exposició que fan al Museu del Disseny. Record que als 15 anys em vaig pintar els cabells amb henna per intentar semblar-me a ell.  

-'Anda suelto Satanás' la va compondre Aute. ¿Com es troba després de l'infart? ¿L'ha vist? Doncs és tot molt trist. Aute no reconeix ni la seva família. No se'n recorda de les lletres. Està en cadira de rodes. Jo no he anat a veure'l per respecte o per pudor, per no saber què fer ni què dir... Fa molta pena. 

-Parlem de coses més alegres. ¿Es va alegrar amb el Nobel per a Dylan? Sí, però el lleig que li va fer a l'acadèmia em va semblar terrible. Crec que també repapieja una mica. No pot ser que es comporti així. Com tampoc que no saludi ni s'acomiadi ni tan sols del públic en els seus concerts. Em va sorprendre de totes maneres el que va dir Mario Vargas Llosa, que a aquest pas el Nobel l'hi donaran l'any que ve a un futbolista. Això tampoc, home. 

-¿Segueix tancant bars? No, i ara. Quasi ja no surto. ¿Per a què?. El Madrid i la Barcelona que jo vaig conèixer als anys 80 són un miratge. Madrid és una ciutat irreconeixible de nit, ha perdut molt, com li ha passat a moltes grans ciutats europees, a excepció potser de Berlín. Visc a Madrid d'una forma una mica anònima i perquè allà és on sorgeixen coses. A Sant Sebastià, d'on soc, ja no tinc ningú. Els meus pares van morir i no tinc germans. Madrid no té consistència, i això no ho arregla, amb tots els meus respectes, l'alcaldessa Carmena, que em cau molt bé, per cert.

Notícies relacionades

Què és el neuroma de Morton, la malaltia que pateix Letizia: símptomes i causes

¿Quant guanya Pablo Motos?

-Un programa com 'Viaje con nosotros' o una cosa semblant a aquell especial fi d'any del 82 també sembla avui un miratge. Jo crec que es podria fer una cosa semblant, però els que programen en televisió sols busquen atontar el personal: futbol i groguisme.

-Per fer ha fet fins i tot teatre clàssic a Mèrida amb 'Pluto'. ¿Tornarà a transitar per aquest territori? Ara m'han proposat fer de mag Merlín en un musical. I l'any que ve tinc entre mans una obra de Javier Tomeo, 'Napoleón VII' en què, és clar, jo faig de Napoleó, un altre personatge planet i fàcil. I vull també fer un disc a Mèxic amb amics i músics d'allà i amb cançons noves. Això del millor dels duets i les celebracions ja està fet. El disc avui més que mai és un pretext per tocar en directe, però el cos em demana fer noves lletres, sí.