El museu de Lorenzo

No és un museu. Tampoc és un bar. Ni tan sols un 'pub'. Ni una discoteca. Encara menys un restaurant. És, diuen, un Sports Bar. Evidentment, tractant-se de Jorge Lorenzo, l'últim en centre lúdic, divertit, entretingut i molt, molt, interessant per als amants de l'esport, del món del motor, de les curses, de MotoGP, per descomptat, però no només de MotoGP, també de F-1. «Fins i tot veurem el Barça en l'immens plasma que hem posat».

L'Sports Bar, que va inaugurar ahir el tricampió mallorquí a Andorra, és un lloc bufó, lluminós en la diversió, en el bar, en el restaurant (amb taules de fibra de carboni), en el 'pub' (¡fins a les tres del matí!) i molt íntim, fins i tot fosc, en la part del museu, on pots contemplar des d'un casc del mític Ayrton Senna («la peça, sentimental i esportivament, més valuosa») fins a la Yamaha M1 amb què el seu amo va conquistar, l'any passat, el títol de la categoria reina.

«Pots venir aquí i, pel mòdic preu de 10 euros, veure una part del meu museu, prendre una copa, menjar alguna cosa, veure carreres de motos i F-1 històriques, pujar al simulador de MotoGP, córrer en el simulador de F-1 i, abans de marxar, passar per la botiga i comprar algun record de qualsevol dels seus pilots favorits, des de Valentino Rossi fins a Marc Márquez i, és clar, també, coses meves. Però això no és la casa de Lorenzo, és la casa del motor, de les curses, de la diversió amb velocitat», explica emocionat Lorenzo.

VA COMENÇAR DE BROMA

La cosa va començar de broma, com un entreteniment més de Lorenzo. «Bé, en realitat», explica el mallorquí, ja pilot de Ducati, «va començar intercanviant un casc amb Casey Stoner el 2012 i vaig pensar ‘mira, seria divertit anar guardant coses d'amics i col·legues’ i així vaig seguir, ja que, poc després, Sebastián Vettel em va donar una de les seves granotes i jo li vaig regalar una de les meves». I així va començar la col·lecció, ara composta de cent articles, records, meravelles, de les quals només hi ha exposades 30 peces al museu, «tot i que, probablement, les anirem canviant».

No cal dir que Lorenzo, tot i no dir quant s'hi ha gastat, ha anat formant la col·lecció a base de canviar coses seves amb altres campions («bé, deu ser el 50% d'intercanvi i el 50% comprat de gent que se n'ha desprès») i també, sí, també, entrant a les webs que venen aquest material (certificat, per descomptat) on ha anat adquirint peces.

«Em faltava alguna cosa de Giacomo Agostini, bé, també de Phil Read, i, fa uns dies, vaig aconseguir una granota de les seves. ¿Com?, em va fer conduir durant quatre hores, de Lugano (Suïssa), el meu lloc de residència, a Bergam, on viu l'Ago. Aquella era la condició: que anés en persona a buscar-li el regal».

NIETO, PRIMER DE LA FILA

Notícies relacionades

Què és el neuroma de Morton, la malaltia que pateix Letizia: símptomes i causes

¿Quant guanya Pablo Motos?

El primer que et trobes quan puges al museu, amb qui també col·labora Pyrénees Andorra, és una foto de Lorenzo de petit (16 agost del 2000) amb la llegenda: «Hola, sóc Giorgio Lorenzo i vull ser campió del món».

A partir d'aquí va començar la llegenda, les victòries i els títols fins a arribar a aquest divertit i curiós museu. «És una meravella», explica Ángel Nieto, que va acompanyar Lorenzo al seu dia. «M'agrada perquè hi ha coses de gent tan divertida i meravellosa com Barry (Sheene) i Schumacher, però, especialment, m'encanta perquè reflecteix que fantàstic que és Jorge, com arriba a estimar les carreres, totes, de motos i de F-1 i la passió que sent per tot el que faci olor de gasolina i goma cremada. Només espero que li vagi molt bé en la seva nova etapa amb Ducati. S'ho mereix. Mentre el Marc (Márquez), el Dani (Pedrosa) i ell segueixin guanyant, la gent se seguirà recordant de mi», sentencia amb un dels seus amplis somriures.