"Digna. Elegant. Senyora. Discreta"

Mey Hofmann no va ser mai una cuinera mediàtica ni popular, però sí respectada i estimada per tots aquells que la tractaven, ja fossin clients, col·legues, alumnes, amics, periodistes... I avui s'ha comprovat en el funeral religiós que s'ha celebrat al tanatori de Sarrià-Sant Gervasi en la seva memòria i que ha arrencat infinitat de llàgrimes d'emoció impossibles de contenir. De clients, de col·legues, d'alumnes de la seva escola, d'amics, de periodistes... Una multitud encongida per la tristesa i el dolor per una pèrdua inesperada, ja que Hofmann havia amagat que tenia càncer a gairebé tothom.

Els seus companys de professió estaven desolats. A Nandu Jubany (Can Jubany) se li havia esborrat el perenne somriure que sempre l'acompanya; Carles Gaig (Gaig) tenia la vista, i el cor i el cap, en un altre lloc; Carme Ruscalleda (Sant Pau) i el seu fill, Raül Balam (Moments), ploraven. Igual d'afligits estaven Fina Puigdevall (Les Cols), Xavier Pellicer (Céleri), Ly Leap (Indochine), Josep Maria i Meylan Kao (Shanghai), Fermí Puig (Fermí Puig), Òscar Manresa (Torre d'Alta Mar), Jean Louis Neichel, Eduard Xatruch i Oriol Castro (Disfrutar) Josep Monje (Via Veneto)... Tots ells desolats, del primer a l'últim.

Els cuiners que avui s'han volgut acomiadar de la més glamurosa xef que ha trepitjat mai una cuina sentien la mateixa pena que els altres 400 assistents al funeral. Mey Hofmann es feia estimar amb aquesta discreció pròxima que gastava. Aixecava admiració amb el seu treball, sempre en la mateixa línia d'elegància que transmetia en el seu tracte amb la gent, en la seva forma d'actuar. 

Ha sonat 'Yesterday', i 'Mediterráneo', i 'Candle in the wind'. I s'ha vist un vídeo amb fotos de Mey amb el 'My way' de fons. I ha sigut difícil desfer el nus de la gola. S'havia de pensar en positiu, en el llegat que deixa la cuinera, i mirar de convertir les llàgrimes de tristesa en llàgrimes de carinyo i admiració. Pensar en els centenars de professionals que des del 1983 s'han format a l'escola i que estan repartits pel món, i en el plaer que ha donat a tants comensals als seus restaurants (Hofmann, amb una estrella Michelin, Taverna Hofmann, Hofmann Bistrot, la cafeteria de La Seca-Espai Brossa...).

GALETES PER TOT ARREU

La cuinera, que al gener ja va saber que el seu càncer tenia difícil solució, li va demanar a Silvia Lafarga, la seva mà dreta durant aquests últims 19 anys, que preparés el funeral. "Tu ja saps què has de fer", li va dir. I "Silvieta" (així l'anomenava la xef), que tenia previst fer-le una festa sorpresa pels seus 70 anys, va acceptar l'encàrrec. "¿Alguna petició especial?". I Mey, la dolça Mey, la xef que va complir el més gran dels seus somnis quan va obrir la pastisseria, li va demanar "galetes, caixes de galetes per tot arreu".

Notícies relacionades

Silvia Bronchalo: ¿qui és la mare biològica de Daniel Sancho?

Què és el neuroma de Morton, la malaltia que pateix Letizia: símptomes i causes

Lafarga li ha dedicat unes paraules a la cap amb tanta emoció com exactitud: "Digna. Elegant. Senyora. Discreta". Ha recordat amb quant de sacrifici i esforç va crear l'empresa, quanta felicitat va procurar a clients i alumnes "perquè van complir el somni de ser xefs o pastissers". I sempre "amb amor, senzillesa, humilitat i respecte pel treball i per la gent". 

"Una donna stupenda", ha dit en italià el seu gendre Pietro Micheletti, exmarit de la seva filla Sílvia, que ha glossat la faceta més personal de Mey Hofmann, una dona "amb una intel·ligència extraordinària, amb coratge". "Vivia cada dia no com si fos l'últim, sinó com si fos l'únic".