La reina de les 'chiribitas'

A mitjans del segle XX es va imposar un polivalent model d’estrella difícil de classificar: actrius que a més eren cantants (o viceversa), que tant podien exercir de folklòriques com de vedets o dives aperturistes, que tant es prodigaven en el cine com en el teatre i les varietés, que tant gravaven discos com sortien en pel·lícules sense necessitat de cantar... I que amb el pas de les dècades s’anirien adaptant als nous models de televisió. De totes elles, Marujita Díaz va ser potser la que més va cultivar la seva vis còmica. De fet, encara més que un paper, una cançó o una relació amorosa, era famosa pels seus malabarismes oculars. Chiribitas amb els ulls es deia que feia, encara que pel que es veu el terme científic d’una habilitat tan rara és nistagme: un moviment circular involuntari del qual ella disposava com volia per a sorpresa de propis i estranys. 

Batejada María del Dulce Nombre Díaz Ruiz, va néixer a Sevilla, al barri de Triana, i va morir ahir a Madrid als 83 anys. Inesperadament, per una aturada cardiorespiratòria, ja que feia quatre anys que havia superat el càncer que li van diagnosticar el 2005. Va créixer entre bambolines. El seu pare era tramoista i va debutar als 6 anys en una obra de teatre infantil. Amb 13 ja era la primera figura de l’espectacle itinerant Galas juveniles i als 16 va fer el seu primer paperet al cine, a la pel·lícula La cigarra, amb Imperio Argentina i a les ordres de Florián Rey. En els següents dos anys apareixeria en set llargmetratges més, i després de sortir a l’emblemàtica Surcos va aconseguir que li donessin, per fi, un personatge de pes argumental a Una cubana en España. ¡Qui li anava a dir llavors que per a la generació dels seus néts seria la dona que va portar de Cuba Dinio!

En les albors del segle XXI, les seves aventures amoroses i ruptures amb ell van marcar una fita de l’entreteniment televisiu menys edificant. Marujita Díaz es movia com un peix a l’aigua en aquest tipus de programes. Es va valer dels seus dots d’actriu per afirmar i desmentir el que fes falta, encara que en alguna ocasió la cosa se li escapés de les mans: com en aquella desenfrenada travessia en vaixell que li va costar al seu gran amic José Manuel Parada el seu càrrec al capdavant de Cine de barrio. Amb Dinio en va tenir de tots els colors, però fa dos anys es van reconciliar al plató de Sálvame Deluxe. 

Notícies relacionades

Alejandro Sanz i Ivet Playà: no és amor, és poder

Taller de costura d’espardenyes a Toni Pons: «És el calçat més antic d’Europa, el primer model té 6.200 anys i es va trobar a Granada»

Encara més repercussió pública van tenir al seu dia els seus dos rutilants i breus matrimonis. Va estar casada tres anys amb Espartaco Santoni, i tot seguit, va protagonitzar el 1964 un enllaç de luxe amb Antonio Gades. Luis Escobar i Lucía Bosé van ser els padrins, però als 20 mesos es van separar i ella temps després aconseguiria la nul·litat. 

DONA BANDERA / Va ser dona bandera en tota l’amplitud de l’expressió: donant nova vida a pasdobles com Soldadito español i La banderita amb modelets que llavors eren gairebé escandalosos. Va ser també una gran figura de l’espectacle, encara que no va aconseguir l’estatus de les seves amigues Carmen Sevilla i Sara Montiel. Seguint els passos d’aquesta, es va apuntar al revival del cuplet. També va cantar tangos i va protagonitzar Abuelita Charlestón. Va ser presentadora del programa Música y estrellas a mitjans dels 70, quan proclamava de si mateixa: «Jo sóc diva perquè la gent m’ha fet així».