«La gent ha perdut el nord»

El preu de l'èxit és tenir un paparazzi a la porta de casa teva cada dia. Sortir al carrer a les deu de la nit per passejar els teus gossos i que la gent que t'assalti i et demani fotos. Sentir-se en un Gran hermano. Anar-se'n de vacances amb els amics i aparèixer a la premsa del cor. «Tirar-se un pet i aparèixer a les portades». Dani Rovira (Màlaga, 1980) està pagant el preu de protagonitzar la pel·lícula espanyola més taquillera de la història, la comèdia Ocho apellidos vascos. «La gent ha perdut el nord. I per a això ningú et prepara. És molt fotut seguir amb una vida normal. Sembla que el món gira al voltant meu», admet l'actor, que s'ha convertit en l'objectiu de totes les mirades, però que està convençut que d'aquí uns quatre o cinc mesos l'espuma baixarà. I el seu món tornarà a ser el que era. Més o menys.

De moment, al que ha tornat Rovira és als monòlegs, la seva verdadera passió professional. Des que es va treure el carnet de conduir, als 24 anys, ha fet 400.000 quilòmetres recorrent Espanya d'antre en antre. De vegades hi havia deu persones. D'altres n'hi havia cent, però 20 estaven borratxes. Bolo a bolo, l'actor

-que va començar de contacontes- va anar  guanyant prestigi. I això d'ara, després del tsunami d'Ocho apellidos vascos, és una bogeria. «Les entrades es venen molt més ràpid. Arribes a l'escenari, no dius res i la gent ja riu. M'està passant el contrari del que em passava al principi, quan havien de passar 15 minuts de lluita espartana per arrencar rialles», comenta Rovira, que fins al 2 de juny serà al Teatro Compac de Madrid amb ¿Quieres salir conmigo?, un dels espectacles que més alegries li han donat al llarg de la seva carrera i que va durar tres temporades a Barcelona.

TÍMID I DISCRET / «En la vida real sóc tímid i discret. Puc ser, fins i tot, un puto desastre. Però quan pujo a un escenari manen els meus collons. És el que millor sé fer. A sobre d'un escenari no em planta cara ningú. Això sí, després baixo i sóc un merda», explica el malagueny, que també va tenir moltes possibilitats d'acabar com a professor d'educació física en un institut. Per la pressió familiar d'estudiar una carrera, Rovira es va llicenciar en Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport per la Universitat de Granada. Mai va exercir, però és conscient que hauria estat feliç ensenyant els xavals. El becari gracioset de B&B (Tele 5) té un altre títol al calaix, el de quiromassatgista, una professió que va estudiar per si de cas la interpretació no li somreia.

Notícies relacionades

Silvia Bronchalo: ¿qui és la mare biològica de Daniel Sancho?

Què és el neuroma de Morton, la malaltia que pateix Letizia: símptomes i causes

ESPERANT L'ENSOPEGADA / De les seves paraules i gestos se'n dedueix que a Rovira -a qui la premsa rosa relaciona amb la seva companya de repartiment a la pel·lícula, Clara Lago- no li ha pujat l'ego al cap. I això que molts admiradors li diuen que és el millor actor d'Espanya. «Em venen com el noi perfecte, però, en realitat, la gent està esperant que falli, que la cagui. Això és un esport molt espanyol. Si ho van fer amb Messi, que és Déu, ¿com puc esperar que no m'ho facin a mi, que no sóc ningú?»

L'agenda del malagueny, a més a més de pels monòlegs, passa per la televisió (B&B) i per rebre més projectes de cine. Entre aquests projectes hi ha la seqüela d'Ocho apellidos vascos: Nueve apellidos catalanes. «No parlo gaire català, només una mica. Però l'entenc perfectament. Vaig tenir una nòvia catalana i el meu representant és de Girona», destaca. ¿Portarà la seqüela als cines més de set milions i mig d'espanyols, com va fer l'original? No ho sap ningú. Tampoc Rovira, que sí que té clar que fer riure la gent, especialment amb els monòlegs, és una cosa realment preciosa. «Tan preciosa com donar plaer a la persona que estimes».