Les revelacions de 'Salvados' sobre el #señorembajador indignen Twitter

El reportatge amb quèJordi Évole ha obert aquest diumenge 'Salvados', titulat'A cos d'ambaixador', s'ha convertit en pocs minuts en uns dels 'trending topics' deTwitteramb el 'hashtag'#señorembajador. Les revelacions sobre les despeses de lesambaixadas, el procés per accedir al cos diplomàtic, les activitats de les legacions d'Espanya a l'estranger i la seva gestió de les peticions d'ajuda per part dels espanyols han generat un bon nombre de missatges d'indignació per part dels tuiters.

La inversió de 6,4 milions d'euros que el 2011 --en plena crisi-- va costar la residència --no l'ambaixada-- de l'ambaixador d'Espanya al Marroc ha estat un dels punts amb què Évole ha obert foc. Ha advertit el periodista només començar: "No hem pogut entrar en cap ambaixada espanyola" i ha acusat: "El ministeri d'Afers Estrangers no ha facilitat GENS l'elaboració d'aquest 'Salvados'. Wert estarà content", ha rematat en al·lusió a lescrítiques del ministre d'Educació al programa.

Un pressupost de 764 milions d'euros, una ambaixada a Berlín de 5.000 metres quadrats regal de Hitler a Franco, vuit edificis a París. Res és excessiu, almenys a judici de Fernando Perpiñá-Robert, exambaixador espanyol a Alemanya, que preguntat pels 6 milions d'euros que ha costat la residència del Marroc ha apuntat: "Si està en joc la dignitat de l'Estat i la imatge d'Espanya, la despesa no és en absolut excessiva".

"De festa en festa"

La part que més ha donat joc a Twitter ha estat, no obstant, el servei que les ambaixades donen alsespanyols a l'estranger. 'Salvados' ha explicat el cas de tres espanyols que han tingut males experiències. La de Pablo, que va poder deixar la Líbia de Gaddafi gràcies a un avió que va llogar Repsol ("Repsol va ser la meva ambaixada", ha explicat), la de Francisco, empresari al Marroc a qui van ocupar la seva empresa i que no va obtenir cap ajuda de l'ambaixada ("No van voler saber res", explica) i la de Carlos, empresari de la construcció al Senegal, que ha estat especialment dur: "No em relaciono amb les ambaixades. En elles hi ha gent sense preparació, amb dos idiomes i poc més, sense preparació comercial, que viuen de festa en festa, en la seva bombolla, i no coneixen el país".

Aquest assumpte ha motivat els tuiters, que majoritàriament s'han decantat per missatges crítics amb les ambaixades. "Em vaig quedar en terra de ningú Jordània-Israel i em va rescatar el consolat USA. Diplomàtics espanyols estaven de festa", explica @EricFrattini. "Ambaixades a Llatinoamèrica ni tan sols contesten trucades i Correus quan vas a avaluar projectes oficials", explica @carlosgómezgil. "La meva experiència amb Oficines Econòmiques d'Espanya a Casablanca i Rabat, vergonyosa, molt penosa", afegeix @enriquefarez. També hi ha qui guarda bona impressió, com @frdeazcoitia que diu: "a mi em van obrir l'ambaixada de Londres un dissabte festiu per obtenir un visat perquè viatjava l'endemà". O @Cristina_H_ , que explica: "Jo vaig tenir un problema a Cambodja i si no és pel #'señorembajador' encara segueixo allà".

El cas de Dinamarca

L'exambaixador Melitón Cardona ha justificat les festes; un mínim de 100 a l'any; una mitjana de dos còctels cada tres dies. Cardona explica que "és pesat, però obligatori. Són font d'informació", i apunta que una ambaixada incrementa en un 70% les relacions comercials d'un país. Cardona també fa autocrítica i admet que amiguisme i afiliació política afavoreixen la carrera diplomàtica.

En contrast amb el cas espanyol, i davant la impossibilitat d'accedir a ambaixades espanyoles, Évole ha portat el seu reportatge a l'Ambaixada de Dinamarca a Espanya. Allà s'ha trobat que a Dinamarca, a diferència d'Espanya, les oficines comercials estan integrades en les ambaixades. "És un avantatge i abarateix costos", li expliquen diplomàtics danesos. L'ambaixadora, Lone Denker, li explica també que a Dinamarca els ambaixadors són diplomàtics de carrera, no polítics i que no canvien quan canvien els governs.

Homenatge a Sampedro

Després de la repassada a l'activitat diplomàtica, 'Salvados' ha dedicat un sentit homenatge aJosé Luis Sampedro, l'escriptor, economista i humanista mort dilluns passat. Amb el títol 'Siempre Sampedro', el programa ha reemès l'entrevista que Évole va fer a Sampedro a casa seva a Mijas el gener del 2012, encara que ha inclòsmaterial inèdit que es va descartar en el seu moment. El 'hashtag' #siempreSampedro ha estat un dels temes tendència a Twitter.

Notícies relacionades

Ibai Llanos es gasta 2.000 euros en la pizza més cara del món i aquesta és la seva conclusió

La gran ficada de pota de Lola Índigo després de l’atropellament a Cornellà: ha hagut de demanar perdó

Sampedro desgrana les misèries delcapitalismei les causes de lacrisi econòmica. "El sistema està fet perquè guanyin sempre els rics", deia el pensador abans d'apuntar la solució: "se'ls ha de prendre el poder". Sampedro lamenta que amb les revolucions "els de sota pugen a dalt i es converteixen en el que abans eren els de dalt".

L'economista també critica que el capitalisme hagi fet del capital el "referent absolut" i aposta pel "desenvolupament interior, per ser més persones". Creure en la vida, en la solidaritat, en la fraternitat, són algunes de les receptes que aportava Sampedro per superar la barbàrie, la falta de valors que, denunciava, minaven la societat actual.