Sempre fidel al seu públic

La núvia, vestida de rosa, es treu les sabates i es llança a ballar descalça mentre el seu ja marit la contempla embadalit i un guitarrista interpreta una rumba. Aquesta imatge, poderosa i espanyola, hauria fet les delícies deProsper Mérimée…A condició que l'hagués vist de lluny, perquè, si l'arriba a presenciar de prop, potser li hauria agafat alguna cosa. Com a mi. I és que la núvia era d'edat provecta i lluïa una cara amb la qual ni el temps ni els cirurgians plàstics han estat gaire caritatius, el nuvi l'agafava d'un braç per evitar que caigués de morros a la moqueta vermella i el guitarrista tenia una pinta de mosso que feia caure d'esquena. No estic segur que una imatge valgui per les meves paraules, però crec que aquesta en concret defineix a la perfecció l'enllaç matrimonial de la duquessa d'Alba amb el funcionariAlfonso Díez.

De fet, la xarlotada es veia venir des del moment en què a DoñaCayetanase li va ficar entre cella i cella la idea de tornar-se a casar. Els seus fills van intentar treure-l'hi del cap sense gaire èxit. Si no m'equivoco, em sembla que fins i tot els Reis d'Espanya li van insinuar que es podria estalviar el casori. Però la duquessa, que és catòlica devota i, per tant, gens partidària de viure en pecat, es va mantenir tossuda fins que finalment es va sortir amb la seva. Prèviament, això sí, va tenir l'encert de procedir al repartiment de possessions entre els seus fills, a qui ja no els havia fet gens de gràcia al seu moment el matrimoni de la seva senyora mare amb l'exjesuïtaJesús Aguirre(tot i que s'ha de reconèixer que l'home es va prendre el seu paper tan seriosament que, en certa ocasió, mentre era entrevistat per un amic meu un càlid matí madrileny, es va enfundar una rebequeta i, a manera d'explicació, va dir: «ElsAlbasempre hem estat molt fredolics»).

REPARTIMENT DE PROPIETATS / Malgrat el repartiment de propietats, als fills de la duquessa d'Albaseguia sense semblar-los bé l'enllaç. La qual cosa no ha impedit la presència de la majoria d'ells a Sevilla. Ha faltatJacobo,lògicament molest pels comentaris despectius de la mama sobre la seva dona,Inka Martí-també és desgràcia que, per una vegada que se li entén alguna cosa del que diu, esclati un conflicte familiar-, a qui tinc el plaer de conèixer des d'abans, fins i tot, de la seva llarga convivència amb el meu amicGay Mercader i que, segons sembla, li va fer notar que això de casar-se amb DonAlfonsoli semblava una de les pitjors idees des que a la dona deAbraham Lincolnse li va acudir arrossegar-lo al teatre.

Tot i que no conec gaireJacobo

-més enllà de les quatre paraules que ens vam dir quan vam coincidir a La Central del carrer de Mallorca-,

intueixo que ha fugit d'aquest casament com de la pesta. Al cap i a la fi, l'home viu a l'Empordà, les seves inquietuds intel·lectuals són sinceres -primer amb l'editorial Siruela, ara amb Atalanta- i deu ser conscient que, com més lluny sigui de Madrid (i de Marbella), millor per a ell.

I és que el casament de la seva mare és un capítol més d'una existència convertida en inacabable culebró per entretenir les masses. Per més que es queixi de la interferència de la premsa rosa en els seus assumptes, DoñaCayetana fa anys que viu en públic, amb la quantitat de palaus que té per defugir les mirades del populatxo.

Notícies relacionades

No genuflexa ni davant el Papa

Flamenca i torera

La premsa del cor es treu ràpidament de sobre a qui no li segueix el corrent i, per regla general, l'assetjat disfruta de l'assetjament. En aquest sentit, la duquessa d'Alba ja pot repetir tantes vegades com vulgui que es casa per amor, perquè tots sabem que el casament és una funció per a aquest públic que tant l'estima i a qui ella li deu tant.

És una llàstima que aquesta dona no pugui assistir al seu propi enterrament, perquè el disfrutaria enormement. La seva peripècia vital ha consistit a viure cap enfora, no com l'ensopit del seu fillJacobo,que no hi ha qui el mogui de la masia, entestat com està a viure cap endins: tot un símptoma d'intel·ligència que la societat espanyola no aprecia gens ni mica.