Pedro Almodóvar: "M'hauria agradat tenir fills"

Pedro Almodóvares torna a despullar davant de l'espectador aLa piel que habito, la seva divuitena pel·lícula,  en la qual, creuades pel codi del terror, emergeixen les seves obsessions troncals, com el desig o el dolor maternal. "M'hauria agradat tenirfills", confessa.

"Quan era jove no tenia aquell interès o aquella necessitat animal de serpare, però a partir dels 42 anys sí que em va passar pel cap moltes vegades i sí que ara trobo a faltar no tenir unafamília. Però família com a unitat emocional, d'atenció i amor", explica. "Si tots els avanços actuals m'haguessin agafat amb 15 anys menys, és molt probable que hagués tingut fills", afirma.

I és que aLa piel que habito, que s'estrena el 2 de setembre a Espanya, el dolor de la pèrdua d'un fill torna a ser, com aTodo sobre mi madre, un dels detonants del tapís emocional teixit pel manxec. Aquesta vegada, en canvi, el filtre és la ment del psicòpata que interpretaAntonio Banderas, el doctor Robert Legdard, que perd la seva filla i la seva dona.

Influències de Haneke

"La lectura de la realitat del protagonista no té res a veure amb la dels altres, i el fa arribar a uns límits de crueltat enormes, perquè una cosa que defineix el psicòpata és que alguna cosa falla en el seu cervell que no és capaç de posar-se en el lloc de l'altre, ni té cap idea del dolor que pot causar", resumeix el cineasta.

En aquest pervers univers que gira al voltant del quiròfan on Antonio Banderas anestesia, dissecciona i sutura una venjança que convé no revelar, Almodóvar també enreda Elena Anaya, Marisa Paredes, Blanca Suárez iJan Cornet, que l'han acompanyat aquest dilluns a Madrid per presentar una peça inclassificable dintre de la seva filmografia.

De mica en mica, a ritme de suspens, és com Almodóvar va destapant el seu film, de manera que l'espectador és capaç de processar-lo en la seva totalitat. "El gènere negre, elnoir, elthriller o el terror psicològic, m'apassionen com a espectador. Agraeixo una pel·lícula de Michael Haneke, que em fa sortir desassossegat. El cinema cada vegada provoca menys aquest tipus de sensacions", assegura.

Labioètica és ara el camp minat per on que transita el seu discurs provocador i moralment complex. "És meravellós que la ciència estigui avançant a passos agegantats, però hi ha un munt de problemes morals que comporta el progrés en si mateix", afirma. La seva batalla de l'art contra la ciència té un clar vencedor: "Hi ha una cosa intangible i inaccessible que és la identitat. Amb els seus defectes i tot, és el que el distingeix (el personatge d' Elena Anaya) de la resta de la humanitat. És inabordable. Per més que la sotmetin a canvis no desitjats, hi ha una part d'aquest personatge que segueix sent el mateix".

Pròxims projectes

La identitat d'Almodóvar i el seu peculiar i imprevisible abordatge del desig, no desapareixen tampoc aLa piel que habito, malgrat la sobrietat i la negror del film. I ell mateix reconeix que en els rodatges se sent com el déu del seu univers. "Ser director de cine et dóna un enorme poder. És una de les professions que més poder et donen, que més excuses et donen per exercir-lo abusant sense haver de donar explicacions. Però jo tracto la gent amb respecte", matisa.

Notícies relacionades

El gran complex físic de Pedro Pascal: "M’horroritza veure’m així"

Subhasten un mitjó brut i usat de Michael Jackson: aquest ha estat el seu alt preu de venda

Elcineasta treballa ara en solitari en l'escriptura de noves criatures, una de les quals parlarà anglès, idioma del qual sempre ha fugit, però que aquesta vegada està decidit a abordar perquè "ha passat el que és natural en aquest cas", diu. "Jo vaig generar el projecte. No és una cosa que m'hagin encarregat ni ningú ho ha proposat. Els personatges són americans i han de parlar anglès. Però neix de mi, serà un projecte europeu, produït per El Deseo", explica.

Una vegada més, és només un dels fils que mou el realitzador, perquè mentrestant segueix treballant en l'adaptació deDecidme cómo es un árbol, de Marcos Ana --que l'acosta per primera vegada a la guerra civil espanyola--. "Tinc encara moltes històries pendents per explicar", diu.