La riallada i Juanito Navarro

«M'agraden els papers dramàtics. Els còmics de veritat sempre hem servit per a tot». En la que probablement va ser la seva última entrevista, aLa Razón,Juanito Navarroho deia ben clar. D'això en puc donar fe: un actor de comèdia és capaç de fer drama amb una capacitat que per a ells voldrien els grans actors tràgics. D'exemples n'hi ha a manta:Tom Hanks, Bill Murray, Alfredo Landa, José Luis López Vázquezo, recentment,Carlos ArecesaBalada triste de trompetasón trànsfugues de la comèdia al drama amb una eficàcia descomunal. De vegades aquests grans còmics no tenen oportunitat de demostrar la seva vàlua en personatges que no facin riure, però gairebé que és millor, perquè si pots provocar la riallada de l'espectador, per què t'has de dedicar a coses més serioses. No n'hi ha cap necessitat; perquè, si saps fer bé una cosa, no cal canviar. Encasellament és una paraula amb connotacions massa negatives, com si un mestre forner necessités preparar un bacallà al pil-pil per demostrar la seva vàlua. Si fas bé el pa, fes pa i deixa't estar de tonteries.

SELECCIÓ DE L'HUMOR / Una de les meves fotografies favorites de sempre és la de La selecció espanyola de l'humor. En aquella estampa, probablement realitzada a mitjans dels 80, els nostres humoristes més punters de l'època posaven com un equip de futbol, vestits amb l'equipament de la selecció. En aquella foto hi eren tots: Tip y Coll, Martes y Trece (quan eren tres), Fernando Esteso, Raúl Sénder, Eloy Arenas, Lusson, Doña Croqueta i, per descomptat, Juanito Navarro.Em sembla una foto equiparable a la de Luis Buñuel amb Cukor, Hitchcock i altres directors exitosos i talentosos de Hollywood. Molt productor de rialles junt, amb una acumulació de conya inigualable.

Notícies relacionades

A la venda la mansió de luxe on va viure un exjugador del Barça a Gavà: espectacular i exclusiva

Ibai Llanos es gasta 2.000 euros en la pizza més cara del món i aquesta és la seva conclusió

En una època en què els esnobs s'han inventat una etiqueta denominadahumor intel·ligent, que serveix per poder mirar per sobre l'espatlla aquelles persones que els riuen les gràcies aLos Morancoso aManolito Royo, em sembla que s'ha de reivindicar un humor sense tipologies. Segons el meu parer hi ha dos humors: el que fa riure i el que no. Evidentment, el primer val i l'altre no serveix per a res. Que la riallada tinguiqualitat, que riguismilloramb una cosa que amb una altra, em sembla d'un elitisme patètic. Tant hi fa la riallada produïda pels Monty Python o perJaimito Borromeo, per Muchachada Nui o perJordi LP. És riallada, ¿no? Doncs això és el que compta. L'humor intel·ligentexisteix només per als que es volen sentir més llestos perquè riuen ambOscar Wildeen lloc de fer-ho ambEl Jueves. I el millor de riure és que no et prepares per riure, no es rumia, aflora quan menys t'ho esperes. És una de les qualitats més autèntiques que tenim els humans. Una riallada no enganya. Un actor o guionista de comèdia està massa habituat a sentir el comentari «és una merda, però rius». ¿Què esperaves? ¿Plorar? ¿Passar por? Si rius, funciona, així de clar. Els còmics som molt pràctics i resolutius en aquest aspecte. Sabem que hem fet bé la nostra feina si al pati de butaques hi ha rialles, alegria i gresca. Llavors, sí, missió complerta.

MOLT COMPLICAT / Juanito Navarro va fer riure molt. I els que ens dediquem a fer comèdia sabem fins a quin punt és complicat això. Coneixia bé els mecanismes per fer feliç el públic, cosa que sembla fruit de l'espontaneïtat i de l'ocurrència del moment, però és una ciència de cap a peus: requereix experiència, molta pràctica i haver trepitjat molts teatres per conèixer aquesta cosa tan abstracta que és intuir el que fa gràcia a la gent. Per passar de la revista a la televisió, d'una funció amb mitja entrada a programes d'audiència multimilionària, fa falta molta gosadia i molt bon ofici. * Director. Té en cartell 'No controles'.