Sofia Loren, "profundament feliç" per una vida que l'hi ha donat tot

Sofia Loren, primera actriu guardonada amb el màxim reconeixement artístic del Japó, ha assegurat a Tòquio que la vida li ha donat el que sempre havia volgut. Als seus 76 anys, l'exuberant artista italiana encara es pregunta què farà "quan sigui gran".

Amb un ajustat vestit jaqueta que deixava veure el seu esplèndid escot, Sofia Loren s'ha presentat davant la premsa amb motiu del guardó Praemium Imperiale, que recollirà de mans del príncep Hitachi, germà de l'emperador Aki Hito.

"Aquest premi resumeix d'una forma preciosa tot el meu treball, tots els valors que m'han inspirat al llarg de la meva carrera. Això em fa profundament feliç", ha dit l'actriu, que aquest any comparteix el prestigiós premi amb dos italians més: el pianista Maurizio Pollini, en música, i Enrico Castellani, en pintura.

Sofia Loren, amb el seu glamur, els seus moviments cuidats i sensuals i la seva imponent presència, ha acaparat la majoria dels flaixos. Que volia arribar a dalt de tot ho tenia clar des de molt petita: "Quan anava al col·legi vaig escriure en un quadern el que volia ser: 'Sofía Scicolone (el seu nom real), seràs una gran estrella', deia. La vida m'ha donat la possibilitat de tenir el que sempre havia volgut", ha afirmat.

La relació amb Mastroianni

En el seu èxit ha jugat un paper fonamental el seu descobridor, que seria el seu marit durant 50 anys: Carlo Ponti. Però la parella per qui passarà a la història en el món del cel·luloide és sens dubte Marcello Mastroianni, amb qui va rodar pel·lícules tan inoblidables comMatrimoni a la italiana (1963), a les ordres del director que la va portar a l'èxit, Vittorio de Sica. "Vaig treballar amb Marcello durant 14 anys de la meva vida. Fèiem una parella meravellosa. Era bonica i creïble per a la gent, que es podia identificar amb ella. Van ser anys increïbles", ha dit.

La italiana ha recordat els seus orígens humils: "Jo no vaig néixer una dama, només era una noia molt pobra de Pozzuoli", el poble a prop de Nàpols on va créixer. I ara, malgrat el seu espectacular físic i que està consagrada com una llegenda viva del cine italià, assegura que no es veu com una "icona d'estil". 

Els seus projectes

Notícies relacionades

El nen de "la tranquil·litat" a les piscines de Terol parla 13 anys després: "Un dia vaig arribar amb el pit enfonsat i un ull morat a casa"

La impactant llista de convidats del 18è aniversari de Lamine Yamal: de Bad Gyal a Duki o Bizarrap

"Cada vegada que llegeixo que diuen alguna cosa així em quedo molt sorpresa", ha reflexionat, abans d'arreglar-se amb moviments precisos i una mica de picardia la seva melena caoba. I ha continuat: "No ho sé, potser represento el símbol de la dona de fa un temps, una mare, una família, una feina, molt lligada a un nucli familiar".

L'actriu ha admès que un dels papers més difícils de la seva vida ha estat interpretar aquest any la seva pròpia mare, Romilda, en una minisèrie per a la televisió italiana inspirada en la vida dels Scicolone.  Encara que potser s'embarcarà en una continuació d'aquest telefilm, ha assegurat que no té "ni idea" dels seus pròxims projectes: "Depèn de les històries que t'ofereixin, per descomptat de l'edat i de si el paper encaixa".