Anar al contingut

AMB TERRASSA

El rumbós desembarcament dels Marinelli

L'última inauguració al flamant port de Marina Vela és l''osteria' italiana Velissima

ALBERTO GONZÁLEZ / Barcelona

El rumbós desembarcament dels Marinelli

La Barceloneta i –al seu extrem– l’imponent hotel W, són per a molts barcelonins sinònim d’un dels límits de Barcelona. Encara són molts els que desconeixen que, darrere de l’emblemàtic edifici, es va inaugurar fa menys de dos anys el més flamant dels ports esportius de la ciutat: Marina Vela disposa de 136 amarratges, serveis i grans espais públics per disfrutar d’aquestes altres vistes al mar. Un lloc la popularitat del qual anirà en augment a mesura que concloguin algunes de les grans obres projectades a la zona, entre les quals destaquen l’Hermitage, projecte de Toyo Ito que comptarà amb sis sales d’exposició i que, segons les previsions, podria rebre 850.000 visitants només el primer any.

No és necessari ser Nostradamus per concloure que, més aviat que tard, aquest serà un nou focus turístic de la ciutat, on lògicament faran falta serveis de restauració. Aprofitant aquest ‘gap’, fa menys de tres mesos que hi va obrir les seves portes el restaurant italià Velissima. «Restaurant no, ‘osteria’», rectifica el seu director, Tiago Bonacina, que explica que, mitjançant aquest terme, busquen diferenciar-se i al·ludir a les tavernes rústiques italianes, «on se serveix la cuina que elabora la ‘nonna’» (‘àvia’ en italià).

Tot i que realment el lloc tingui poc de rústic. De fet, és un establiment a l’última, amb una decoració molt cuidada i un ambient càlid, on es respira Itàlia per tots els racons, començant pel personal (l’equip de cuina procedeix de diverses zones del país i està capitanejat per Bruno Annunziata), passant pels ingredients (de la fruita seca als embotits, els formatges i els condiments) i la música.

La carta suposa un viatge per la costa italiana, amb plats de les diferents regions i ports, fet que enllaça directament amb la seva privilegiada ubicació, amb vista a les dàrsenes i al mar. És un gust disfrutar de la seva terrassa, on tastar els seus ‘antipasti’ casolans (de la taula d’embotits italians a l’exquisida burrata), les pastes artesanals, el ‘risotto’ o algun dels peixos i mariscos de la taula de crus. Una taula que es troba ubicada justament a la barrera imaginària que separa l’interior del restaurant del club.

I és que els caps de setmana la música del discjòquei evoluciona per convidar els comensals a agafar la seva copa i desplaçar-se a la pista de ball. I si no els surt voluntàriament, potser sentin l’empenta dels Marinelli, un grup d’animadors que, posant-se a la pell de diversos personatges de la família (imaginària) propietària del restaurant, garanteixen que l’experiència sempre tingui un punt de divertiment. No és estrany, doncs, que un presumpte cuiner amanerat visiti la nostra taula i ens pregunti quines són les nostres preferències, que un personatge decadent amenitzi la nostra vetllada amb la seva miniguitarra o que una bellíssima dama ens canti ‘Oh mio babbino caro’ mentre orinem. Tot molt inspirador.

Temes: Restaurants