Espanya, el toc, el gol i la defensa

Un 67% de possessió, 17 rematades, 14 córners i un gol salvador al minut 87. Domini total i patiment per guanyar. Els culers han viscut més d'una vegada aquest guió, també els aficionats de ‘la Roja’ des que va canviar el seu estil per enterrar els desastres i assolir la glòria.

Quan els rivals es tanquen, gairebé sempre, costa marcar, sobretot quan falta un davanter centre determinant. Des de Villa Espanya no en té caop. Aquesta és una de les coses que li falten a un equip que segueix jugant millor que ningú. Davant la República Txeca es van poder extreure moltes conclusions, la majoria positives.

DE GEA, PIQUÉ I RAMOS, UN TRIANGLE SÒLID

La primera decisió transcendent del seleccionador va trigar a quedar aclarida. Al final, Del Bosque va ser just i va continuar la seva renovació amb la titularitat de David de GeaDel Bosque David de Gea, malgrat estar esquitxat per un escàndol sexual. El porter del United va complir el seu quart partit oficial amb ‘la Roja’ (n'ha disputat 10 en total) sense encaixar cap gol.

Lluny d'acusar la pressió, es va mostrar ferm i va protagonitzar dues parades decisives. També va iniciar el joc sense problemes, segur amb els peus. Piqué i Ramos van tancar un triangle estel·lar. El blaugrana va completar 66 passades, amb Busquets (15), una altra peça angular en aquesta columna defensiva, com a millor soci. Més encara va intervenir Sergio Ramos, l'home que més passades va completar (96), amb Jordi Alba (26) i Iniesta (21) de principals destinataris. Els dos centrals van certificar la seva societat seguint-se per Twitter un altre cop.

JUANFRAN, UN PUNYAL A LA BANDA DRETA

Que Iniesta o Piqué siguin decisius en la selecció comença a ser recurrent. Menys habitual és el protagonisme d'altres jugadors, com el que va tenir Juanfran en l'estrena de l'Eurocopa. El lateral de l'Atlètic es va mostrar incansable en les seves pujades per la banda dreta. El torneig li ha anat de meravella per oblidar el penal fallat en la final de la Champions contra el Madrid.

Sense Carvajal, és l'amo absolut d'aquell carril, igual que Jordi Alba a l'esquerra. Mentre el blaugrana va formar una societat perfecta amb Iniesta, el blanc-i-vermell es va entendre molt bé amb Silva. Res a veure amb l'Eurocopa del 2012, quan Arbeloa va ser el titular i una rèmora absoluta en l'atac.

CESC, MASSA ENRERE, NO POT EMULAR XAVI

Xavi Hernández va ser el futbolista que millor va representar el canvi d'estil de la selecció. Va ser elegit millor jugador de l'Eurocopa del 2008 i es va sortir en la final del 2012 davant Itàlia (4-0). Espanya afronta la seva primera gran cita sense l'exblaugrana. Encara que Iniesta ha agafat el comandament amb mestria i Silva està en un bon moment, falta una peça per completar aquella medul·lar juntament amb Busquets.

El migcentre blaugrana va estar molt sòlid en el debut, però la pressió txeca el va portar a acostar-se massa als centrals i va propiciar que Cesc endarrerís la seva posició una mica més del que és habitual. No és el lloc del futbolista del Chelsea. No brilla en la distribució ni imposa el ritme que necessita Espanya. Thiago, amb millors condicions per al joc de combinació, el va acabar substituint. També Koke és una opció bona. Cesc pot ser més determinant com a ‘fals nou’.

INIESTA, L'ÀNIMA QUE ENAMORA I HO FA TOT BÉ

El 2010 va marcar el gol que va donar a Espanya el seu primer Mundial i continua sent la màxima referència de Espanya. Davant els txecs va tornar a donar una lliçó. Ho va fer tot bé. Va lliscar per la gespa amb elegància, va connectar de meravella amb tots els seus companys i va posar l'art que només té ell. Va acabar com a MVP del partit.

Va completar 86 passades de 95 intentats (91% d'encert), sempre amb Alba com a principal soci, va recuperar quatre pilotes, inclosa una de decisiva en un contraatac txec, va portar la batuta en tot moment i es va atrevir fins i tot amb un xut que va enxampar Cech descol·locat. Només li va faltar aquell gol, que sempre se li resisteix, però arriba en els grans moments. "Iniestà", com ho pronuncien els francesos, és l'home del torneig.

NOLITO I MORATA, VOLUNTAT SENSE ENCERT

Notícies relacionades

De Gea jubila Casillas

Piqué salva Espanya

L'examen del davanter centre es va saldar amb un aprovat justet. Sense el controvertit Diego Costa, li va tocar a Morata assumir aquell paper. No va estar horrible el davanter del Juventus, però tampoc encertat. Va fallar una clara ocasió i li va faltar precisió en les decisions. És evident que aquella zona no és el punt fort d'Espanya. Aduriz va tenir una aportació similar en els seus minuts. El joc de ‘la Roja’ no s'adapta bé a les seves característiques.

 "Hem tingut problemets amb el davanter centre, però al final hem guanyat. És una realitat que ens falta gol" (Del Bosque)

Nolito tampoc va desbordar en excés. Va insistir molt per l'esquerra, però sense la fortuna dels últims amistosos. Fins a sis vegades van caure en fora de joc els puntes, tres Morata i tres més Nolito. "Hem tingut problemets amb el davanter centre, però al final hem guanyat. És una realitat que ens falta gol", va reconèixer Del Bosque. És el punt que s'ha de polir.