Piqué salva Espanya

A tres minuts del final, Iniesta semblava prendre's un cafè al jardí de casa. Quan tots estaven angoixats, ell ha decidit girar sobre si mateix i aixecar el cap per mirar l'horitzó, on ha descobert Piqué. Si els nous d'Espanya no marquen (Morata s'ha mogut bé, Aduriz ha estat actiu), algú havia de fer-ho. Iniesta ha posat la pilota al cap de Piqué. Ha fet la sensació que ho feia amb la mà, de tan dolça que anava la pilota viatjant en primera classe al seu destí. I allà ha emergit Piqué per firmar el triomf d'Espanya.

S'ho ha merescut molt abans pel seu bon futbol, però ha arribat al final quan les coses tenen molt més bon gust. El 6 ha centrat, el 3 ha rematat en una acció 'made in Barça' digna, a més, d'una excel·lent estrena, on De Gea, sotmès a una enorme pressió, s'ha mantingut ferm per aguantar Espanya quan més ho necessitava.

UN LÍDER, UN PILAR I UN GOLEJADOR

Un líder (Iniesta), un pilar al darrere i un golejador a dalt (Piqué) i un porter solvent (De Gea). Sembla fàcil. Però no ho ha sigut. Ni de bon tros, malgrat que la República Txeca només tenia perill quan la pilota s'aturava per a una falta o un córner. Espanya, en canvi, ha creat molt perill quan feia volar la pilota. Perquè Espanya ha jugat bé. No hi ha millor notícia.

Ha jugat amb sentit col·lectiu, Piqué ha estat esplèndid en la lectura defensiva, ha tingut criteri amb la pilota ­-Iniesta ha donat una càtedra a la primera part- i no ha tingut més badades que un estrany inici de partit on ha concedit fins a tres accions a pilota parada en tot just quatre minuts: dos córners i una falta lateral.

En aquest moment s'ha apagat la tímida República Txeca, si és que s'ha arribat a encendre en algun moment. Després, la selecció de Vicente del Bosque s'ha apoderat de la singular tarda de Tolosa. Singular perquè igual queia una tempesta espectacular d'aigua que calava tots els ossos com emergia un sol que donava calma. I sempre amb el vent d'anada i tornada.

DE GEA, CLAU

A Espanya, una vegada Iniesta s'ha apoderat de la pilota, tot li ha resultat més fàcil. No hi havia cap notícia de De Gea, el jove que ha fet seure a la banqueta Casillas. Ni se'l veia, malgrat aquell groc cridaner que ha triat per donar oficialitat a la jubilació esportiva d'un mite com Iker. Quedaven 15 segons per acabar la primera part quan un xut centrat de Necid ha permès descobrir que Espanya jugava amb porter.  L'ha aturat en dos temps amb tranquil·litat. Assumpte liquidat. Quan Espanya ha necessitat porter, n'ha tingut. La selecció, en canvi, no ha obtingut rendibilitat a tan bon futbol perquè ha topat amb un expert guardià que ha mantingut segur el seu país.

En 45 minuts, Cech li ha estalviat a la República Txeca un escarni. Ràpid de reflexos en el primer remat de Morata, just al cor de l'àrea petita, després d'una bona combinació prèvia entre Juanfran i Silva. Fiable en el segon xut del davanter de la Juventus. Solvent en l'aparició de Jordi Alba per l'esquerra i veloç de cames llançant-se a les botes de Silva. Espanya ha jugat per guanyar i ha marxat al descans frustrada per un Cech gegant.

LA REBEL·LIA D'ANDRÉS 

Quan ha sortit al segon temps ho ha fet de forma furiosa, però amb l'ordre que transmetia Iniesta i Busquets per tancar encara més els txecs. Però sempre els quedava Cech, decisiu en una altra doble parada, primer a xut de Nolito i després en el segon xut de Ramos. Tornava a ploure a Tolosa. Tornava a aturar el meta txec. I fins i tot De Gea, en una acció a pilota aturada (falta lateral), s'estirava amb precisió per atrapar el xut de Hubnik.

Notícies relacionades

El Girona, triomf d’una gestió moderna

L’equip de Piqué desencadena una tempesta a Andorra

Per als txecs, cada córner era una benedicció. I una tortura per a Espanya. Tant era que fessin el servei en curt o en llarg. La selecció de Del Bosque entrava llavors en pànic. Cesc, primer, en una acció acrobàtica amb els peus, i Ramos després pentinant la pilota enrere, han evitat un disgust monumental a De Gea. S'ha espantat la ‘Roja’. Del Bosque ha recorregut a la seva llibreta i ha canviat de noms, però no d'estil. Ha tret Morata, li ha faltat només el gol a la seva bona feina, ha posat Aduriz, ha tret Cesc del camp, més valuós per aquell rebuig defensiu, i ha apostat per l'enginy i l'electricitat de Thiago. Espanya ha arraconat llavors encara més la República Txeca.

El partit ha tornat al seu escenari natural. Els canvis han donat energia a Espanya, però ja no ha treptijat tant l'àrea txeca, i per això Cech ha pogut tenir una tarda més tranquil·la, tot i que els laterals de la ‘Roja’ (Juanfran i Jordi Alba) eren punyals que arribaven fins a casa seva sense trucar. Se li escorria el temps a la selecció, com si fos un d'aquells milers de partits del Barça on el control i el partit no es reflecteix al marcador. Però Iniesta, rebel com és, i Piqué, més rebel encara, han decidit que Espanya havia de guanyar el partit. Sí o sí. I l'han guanyat tots dos. El millor al darrere i el millor del partit. Quan tots estaven nerviosos, Andrés ha centrat i Gerard ha rematat de cap. A falta de 9, no hi ha millor davanter que Piqué.