'Masche' acaba amb la llibreta

En l'última jugada del partit, ja amb el minut 90 rondant el cronòmetre, una cama de Javier Mascherano es va allargar de forma increïble. Encara no se sap com, ni tan sols a Argentina l'encerten a entendre d'on va sortir aquest diminut cos per interferir el camí d'Arjen Robben. Holanda estava a punt d'afusellar Romero, el sobri porter argentí, quan el Jefe va arribar miraculosament a una pilota que estava destinada a acabar a la xarxa. Tal com va fer en el seu moment, Mascherano, llavors vestit amb la samarreta del Barça i al Camp Nou, quan va arribar per darrere per evitar el gol de Bendtner, aquell davanter de l'Arsenal.

«Si Mascherano no és més ràpid que Bendtner, estem fora», va arribar a dir llavors Guardiola el març del 2011, en el que seria el pròleg de l'èpica final de Wembley. I com a pròleg d'una altra final, més èpica encara, va aparèixer el migcentre argentí. Amb Sabella sí que juga al seu lloc i no a l'eix de la defensa, per evitar el caos al seu país. L'Argentina tremolava de por. Però va sorgir aquest petit cos, de ment poderosa i cames petites però interminables, per prendre-li el gol de la seva vida a Robben. El segon gol de la seva vida. El primer ja va ser fa quatre anys quan el va fallar davant Casillas a Johannesburg.

20 penals, 20 gols

A Romero li correspondran, i amb raó, les portades. A Maxi Rodríguez, l'autor de l'últim penal, també. Potser fins i tot a Messi, que va renéixer en la pròrroga amb dues accions decisives que no van saber aprofitar els seus companys. Potser fins i tot a Robben, que una vegada acabat el partit es va acostar a la grada per besar el seu fill, però la seva dona, que l'abraçava protectorament, li va dir que no era el moment. El nen plorava desconsoladament. Com Cillesen, el porter d'Holanda. El titular. Havia rebut 16 penals, havia encaixat 16 gols. Ahir, 20 penals en contra, 20 gols.

Notícies relacionades

Maracaná espera Messi

L'Argentina surt al carrer per somiar amb el Mundial i burlar-se del Brasil

Van Gaal, un geni per fer sortir Krul, el meta suplent, contra Costa Rica, va preferir treure un davanter (Huntelaar) per guanyar el partit a la pròrroga. I el va perdre, curiosament, en la tanda de penals. «Ho hauria fet, però no tenia més substitucions», es va disculpar el seleccionador holandès. Però, en realitat, el va perdre quan Mascherano, l'amo de l'ànima d'Argentina («estic fart de menjar merda», va cridar als seus companys abans del duel amb Bèlgica), va córrer més que ningú per arribar a aquella pilota que Robben crfeuava davant la sortida de Romero. No és el que va córrer en el partit (13.411 metres) ni el que va plorar després quan l'albiceleste arribava a Maracaná.

Ahir a la nit, a São Paulo, Javier Mascherano, amb el seu cor i la seva empenta, va acabar amb una llibreta.