Maracaná espera Messi

Imposa tant Alemanya, plantada ja en la seva vuitena final, que ni l'Argentina ni Holanda es van atrevir a anar a trobar-la en la cita culminant del 13 de juliol. Tenien raons per fer-ho: totes dues ja van perdre abans amb l'ogre que, aquesta vegada, es presenta amb l'intimidant aval dels set gols que li va fer al Brasil com si  res. Sergio Romero no es va acovardir, potser és aquella manera diferent de pensar dels porters,  i davant la nul·litat dels davanters, va decidir amb dues parades en la tanda de penals que es reeditin les finals del 1986 i del 1990. La primera, la va guanyar l'Argentina. L'última fa 24 anys va ser alemanya. Totes dues amb Maradona. Ara, serà la primera de Messi.

Pintava a pròrroga des del minut u, i no van defraudar. Mascherano  va ser l'artífex en últim terme: primer al no atrevir-se amb un xut des de la frontal i després al desviar un remat de Robben en el temps afegit. Holanda i l'Argentina van decidir cedir el desenllaç a causes alienes a si mateixes, com l'atzar, l'estratègia o els penals.

FALLA L'ESTRATÈGIA / No li va importar a Holanda després de l'alegria davant Costa Rica, però el discurs del partit va impedir que Van Gaal pogués repetir l'estratègia: substituir Cillesen per Krul. Sense el bo al camp, i amb un llançador pitjor (el defensa Vlaar), els taronges van reviure el malson que van creure haver  diluït aquest any. Cillesen no en va parar ni un, mentre que Romero en va aturar dos.

Se suposa que volien classificar-se per a Maracaná, cosa que van deixar en dubte per la seva nul·la iniciativa. El que va passar la vigília va servir d'avís, i els dos equips van preferir esperar a veure-les venir en funció dels esdeveniments. Si en una eliminatòria a aquest nivell és important avançar-se en el marcador, l'experiència viscuda pel Brasil a l'intentar obrir-se una mica després d'encaixar el primer gol va invitar a guardar més la vinya que assaltar la del veí. Molt prudent. Molt pragmàtic. Molt avorrit.

La major part del joc es va desenvolupar a la franja central, amb les defenses replegades a la seva zona, i les ocasions a penes van sorgir de l'estratègia: una falta llançada per Messi, després d'un error monumental defensiu d'Holanda (dos centrals van anar a una pressió a la línia de banda, la zona de Blind) i un córner que va rematar alt Garay. A mesura que passava el temps, es van multiplicar els defenses fins que en l'últim minut podia haver passat alguna cosa a través de Mascherano.

QUE NO PASSI RES / Holanda va tenir la pilota i, com va passar sovint amb el Barça aquesta temporada, la va tenir perquè no passés res. Va defensar una bona estona amb una línia de sis homes, així d'exagerat va ser el seu replegament. Havien de ser suficients perquè Messi no es colés. A més, el controlava de prop De Jong. El més celebrat de la fase inicial va ser una retallada de Cillesen a Higuaín. El meta ho va repetir un parell de vegades més per a alegria dels seus.

Sis boles va tocar Robben en el primer temps, la meitat que Romero, el meta argentí. I no és perquè les defugís, lluny de Demichelis (a la primera que es va acostar al central li va arrencar una groga), sinó perquè no li van arribar. Igual que Van Persie, un pal. El mateix podria explicar Higuaín. La primera que va rebre la va poder rematar, però en fora de joc per centímetres. Sis minuts després va ser substituït. Agüero no s'ho va passar millor. Tornava, i amb això va haver de conformar-se, a sentir-se recuperat per a la final.

Notícies relacionades

'Masche' acaba amb la llibreta

L'Argentina surt al carrer per somiar amb el Mundial i burlar-se del Brasil

SNEIJDER, DILUÏT / Viure de l'abnegació de tipus com De Jong o Kuyt mai ha estat la divisa d'Holanda, que ni tan sols va respectar l'aspecte formal. Sneijder no va tenir cap transcendència, oblidat per l'equitatiu repartiment de responsabilitats que apliquen alguns entrenadors, cas de Van Gaal. L'Argentina no té futbolistes com Sneijder, que puguin crear als tres quarts de camp, i la direcció la va portar Mascherano, excel·lent en el tall i en la primera passada.

Messi no va despatxar res, i que els seus companys no el trobessin, tot i buscar-lo, remet al bon plantejament taronja. Brillant en l'aspecte defensiu, corregint un dèficit històric, es va tornar lamentable en l'ofensiu, sense habilitar les seves puntes, que van rebre sempre la pilota per dalt i d'esquena a la porteria. Per a satisfacció de Demichelis i Garay, més còmodes que mai, que van fer la volta al camp i van seguir cantant. Més fort i més alt que mai. Perquè l'Argentina és a la final, i el Brasil, no. La seva primera victòria.