Fira de Barcelona tancarà un nou exercici de rècord

Fira de Barcelona superarà els 215 milions d’euros en ingressos el 2019. Any de rècord de facturació malgrat els contenidors cremats als carrers. Malgrat la inestabilitat política viscuda a Catalunya en els últims mesos, la Fira s’ha convertit en un exemple de col·laboració institucional i eina de dinamització econòmica immune, o resilient com s’adjectiva en els últims temps, als vaivens i confrontacions polítiques.

La institució continua batent rècords de facturació en el que ha sigut descrit aquest dijous com un «any extraordinari» per part de l’alcaldessa Ada Colau i el president de la Fira, Pau Relat. El resultat d’explotació serà de més 25 milions, unes magnituds significativament superiors a les previsions. L’impacte econòmic de l’ampliació del recinte de Gran Via, sobre el finançament del qual es va tancar recentment en un acord institucional, serà de 675 milions d’euros, segons els càlculs de Fira, després d’una inversió conjunta prevista de 333 milions d’euros.

«Malgrat l’agitació i situació d’alta complexitat viscuda per Barcelona, la Fira s’ha consolidat com una plataforma d’internacionalització de la ciutat», va reconèixer Colau en la presentació del balanç econòmic de Fira de Barcelona. Colau va remarcar els resultats econòmics aconseguits malgrat la «situació d’alta complexitat política i social» que ha travessat Catalunya en els últims mesos i va fer una crida en favor de l’estabilitat política perquè les administracions públiques puguin funcionar «al màxim rendiment possible», des de la necessitat de «diàleg» i d’«empatia».

La taula presidida i liderada per Colau estava envoltada aquest dijous d’un halo institucional poc habitual de veure en els últims temps. No es va voler barrejar gestió de Fira amb desbloqueig polític però es va respirar això últim, amb la presència del vicepresident del Govern, Pere Aragonès; la consellera d’Economia, Àngels Chacón; l’alcaldessa de l’Hospitalet, Núria Marín, el president de la Cambra de Barcelona, Joan Canadell; el president de la Fira, Pau Relat, i el director general, Constantí Serrallonga. Tots responsables del futur de la Fira. Van deixar tots els seus egos al marge i es van centrar a enaltir la gestió de la Fira i la importància del seu paper en la desitjada per tots estabilitat econòmica, amb la vista posada en un model metropolità de benestar econòmic aliat als interessos de la ciutadania. 

La destacada aportació dels esdeveniments externs, organitzats per altres operadors, i la positiva evolució dels salons propis, unit a l’aposta per l’activitat en altres països, permeten a la institució obtenir bons resultats econòmics, reafirmar el seu lideratge firal i potenciar la seva contribució econòmica i social al territori. El 2019 s’han celebrat més de 150 salons, congressos i altres esdeveniments de caràcter corporatiu, social i cultural, així com prop de 1.100 activitats. Serrallonga ha destacat l’aportació al balanç final de Smart City Expo, Valmont Barcelona Fashion Bridal Week o el MWC Barcelona. Sobre aquest últim, que s’ha de celebrar al febrer, tant Colau com Relat han assegurat que «existeix confiança en l’èxit» i que no es produeixin alteracions d’ordre públic que afectin la fira i que es pugui organitzar «la millor edició del Mobile». Per al pròxim exercici, Serrallonga va reconèixer un «escenari incert en economia», per la qual cosa la previsió d’ingressos el 2020 se situa en els 205 milions d’euros. 

Per a Fira de Barcelona, aquest 2019 ha sigut un any de màxims en termes de volum de negoci i activitat. La institució preveu tancar el present exercici amb uns ingressos de més de 215 milions d’euros, un 12% més que el pressupostat i gairebé un 15% superior als del 2017, any ferialment comparable per motius de calendari.  La variació respecte al 2018 obeeix a l’efecte de la diferent cartera de fires entre un any i l’altre.

L’ampliació del recinte Gran Via de Fira de Barcelona a l’Hospitalet de Llobregat, que passarà a comptar amb 60.000 metres quadrats addicionals i arribarà als 300.000 metres quadrats de superfície, generarà un impacte econòmic de 675 milions d’euros anuals entre els anys 2024 –quan es preveu que estigui llesta l’ampliació– i el 2028. Un estudi elaborat per l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB), de la Universitat de Barcelona (UB), també estima un impacte de 211 milions d’euros addicionals durant el període de construcció. A més, també es preveu la creació de 5.048 llocs de treball anuals a jornada completa, 163 milions d’euros a l’any en concepte de sous i salaris i una recaptació fiscal de 129 milions de mitjana anual per a l’erari.

Notícies relacionades

La BWW enalteix la diversitat vinícola

La Cambra pot desbloquejar avui la renovació del consell de la Fira

Colau ha ratificat les línies estratègiques per a la Fira en els pròxims anys. Segons la seva opinió, la institució hauria de consolidar Barcelona com a capital industrial del sud d’Europa, fomentar la innovació tecnològica, col·laborar contra la precarietat laboral i fomentar la cura del medi ambient. Sobre les reformes previstes dels recintes firals va advertir que es faran processos participatius per dissenyar reformes urbanístiques que permetin «barreges d’usos urbans i firals». 

Aragonès va ressaltar que els resultats econòmics de la Fira l’últim any, «demostren que la Fira és un actiu imprescindible per a Catalunya», amb un impacte econòmic anual superior als 2.600 milions d’euros i base per desenvolupar «l’economia que volem en 10 anys». «La Fira de Barcelona no és només xifres i volum de negoci, va molt més enllà», va concloure Aragonès.  La consellera Àngels Chacón va instar a «aconseguir el consens» sense abandonar els principis de cadascú i que no s’obligui a triar entre les conviccions polítiques i el progrés econòmic.