Posar-se el palestí

Malgrat simbolitzar l’alliberament i la solidaritat amb el poble palestí; des que va tornar la maleïda guerra, a Berlín s’ha prohibit portar-lo a les escoles per evitar incidents i a un diputat d’IU al Parlament Europeu no li van permetre intervenir amb aquest accessori. Criminalitzar el palestí no és cap novetat. Durant dècades s’ha tractat de tergiversar el seu significat i ús associant-lo a la violència, el fonamentalisme i el terrorisme de Hamàs.

En origen, la kufia era utilitzada per camperols i nòmades per protegir-se del sol i les tempestes de sorra. Al ser els habitants de les zones rurals els primers a rebel·lar-se contra el domini britànic el 1936, el mocador de cotó negre i blanc va derivar en un símbol de defensa de la identitat nacional. Però va ser als anys 60, amb Yasser Arafat, quan es va popularitzar i va internacionalitzar. També hi van contribuir les icòniques fotos d’una dona, la revolucionària Leila Khaled, portant un fusell i lluint el mocador palestí. La prohibició per part d’Israel de la bandera palestina durant la primera intifada no va fer més que consagrar la kufia com a símbol de resistència i que es busquessin alternatives com l’ús d’una síndria (els colors de la fruita coincideixen amb els de l’ensenya). Entre 1987 i 1993, en els informatius es repetia una vegada i una altra la imatge de joves amb el rostre cobert pel mocador llançant pedres contra l’Exèrcit israelià.

Sobreexplotació cultural

Notícies relacionades

¿Per a què serveix aquest ‘botó màgic’ del cotxe? «Pots desfer l’accident»

Aquest és la ciutat més lletja de Catalunya, segons la intel·ligència artificial

Gràcies a Nicolas Ghèsqueiere i la seva col·lecció del 2007 per a Balenciaga, el mocador palestí es va alliberar de connotacions ‘negatives’ i els primers anys de la dècada del 2000 va passar a ser un accessori de màxima tendència. Fins i tot Maria Dolores de Cospedal es va atrevir a lligar-se’n un de tons lila com a secretària general del PP (cosa que, no obstant, no va agradar gaire a alguns sectors de la dreta). Però tot i que la moda va aconseguir aparcar la demonització de la kufia, finalment també la va banalitzar. De l’apreciació cultural es va passar a l’apropiació i després a la sobreexplotació cultural. Quan marques de ‘low cost’ com Urban Outfitters o Zara van penjar els palestins ‘made in China’ als penjadors van rebentar el mercat artesanal del mocador a Palestina.

De 3.000 fàbriques destinades a la kufia a Palestina, avui només en queda una en actiu: Hirbawi (tot i que en poden rebre comandes i les agraeixen més que mai, a causa de la guerra l’enviament cap a Europa està paralitzat). Fa un parell d’anys, Louis Vuitton va treure la seva particular «inspiració» de l’ornament àrab en blau i blanc (colors de la bandera israeliana) a un mòdic preu de 570 euros. A causa de les queixes la firma de luxe va haver d’acabar retirant-lo. Ara bé, la pitjor perversió del mocador palestí va ser quan sionistes nord-americans hi van estampar l’estrella de David a sobre.