¿Una ciutat en flames?

"Si no ets a Los Angeles, deus pensar que tota la ciutat està en flames". Aquesta reflexió sobre la manipulació visual experimentada que mantenen habitants, turistes i dirigents de Los Angeles no està rebent massa interès, però a mi em teletransporta a l’octubre del 2019. Suposo que no vaig ser l’única que va rebre trucades i missatges de familiars i amics interessant-se per la nostra seguretat aquells dies. Perquè si l’única informació que tenies era la dels mitjans de comunicació i les xarxes socials, Barcelona era un camp de batalla. Recordo intentar contraprogramar les exageradíssimes informacions visuals de la ciutat en guerra, amb fotos de la Naya i jo passejant tan tranquil·lament.

Donald Trump té el do de retorçar el discurs, també visual. No és casual que aquesta posada en escena escollida per a Los Angeles hagi arribat just a temps per eclipsar la seva baralla personal amb el seu fins fa poc amic inseparable Elon Musk. La retòrica del govern trumpista (invasió, criminals, turbes, violents, foc, sofre, anarquia, tumults...) és la base del llenguatge autoritari (d’aquí i d’allà; d’avui, d’ahir, de demà i de sempre). Si ens recreem amb imatges de manifestants amb el rostre cobert i de cotxes i contenidors en flames sembrem en la mirada col·lectiva la sensació de pànic existencial davant la possibilitat que el caos s’estengui i els criminals prenguin el poder. Aquest tipus d’imatges li serveix al govern per justificar l’enviament de tropes, evidentment. Una vegada instal·lada aquesta visió en l’espectador, puc desplegar més de 4.000 efectius de l’exèrcit i parlar d’insurrecció. I tot i que a aquests soldats els veiem desocupats, amuntegats, sense aigua, menjar ni un lloc per dormir; la manipulació està perpetrada. Acaben d’acostumar visualment la població nord-americana que una ciutat pacífica acabi presa.

L’abús interessat d’imatges amb un component visual agressiu és comprensible per part dels trumpistes. No obstant això, ¿per què els promanifestants recorren també a aquest tipus d’instantànies incendiàries quan les protestes han sigut, en general, pacífiques? ¿Creuen que així mobilitzaran més persones, aconseguiran més likes en xarxes? Els experts en relat visual polític ho han repetit per activa i per passiva: "No caigueu en la provocació de Donald Trump". No guanyareu l’expert més gran en realities. De fet, fins i tot es va recomanar als immigrants, que, a més de la bandera del seu país d’origen, enarboressin conjuntament la nord-americana (jo soc tan d’aquí o més que tu, imbècil) i no la cremessin (regalar més arguments visuals a l’adversari). ¿Vol dir això que els immigrants i els que els donen suport s’han de mantenir impassibles davant l’atac que reben? No, només que la resposta requereix intel·ligència (calma). Un exemple és el poderós vídeo que l’actriu Salma Hayek ha creat amb dades i empatia per posar en valor els llatins.

Notícies relacionades

Françoise Sagan torna amb ‘Bon dia, tristesa’

Pianista i dandi de la rumba catalana

Dimecres passat a la nit, malgrat l’escenari de guerra que s’havia muntat, Donald Trump posava somrient amb el seu esmòquing a la catifa vermella del Kennedy Center (que presideix després d’haver fet fora tota la cúpula directiva del centre cultural). L’acompanyava Melania Trump vestida, com sempre, de firmes de luxe europees (Make America Great Again!). S’estrenava ni més ni menys que Els miserables. Sí, home, una de les obres més famoses de Victor Hugo que narra la història d’un exconvicte que busca la rendició i s’enfronta a un món injust, marcat per la pobresa i l’opressió...

Cal reconèixer que a ningú li funciona millor la contradicció que a Donald Trump.