Lectura, beguda i música, la 'trilogia canalla' d'una nova editorial

¿Hi ha algun bon moment per crear una editorial a Espanya? Segurament, no. Mai és bon moment per invertir en lletres en un país amb índexs de lectura que, tot i que van a l’alça, encara presenten xifres com que un terç llarg de la població no llegeix ni un llibre a l’any o que és un dels cinc estats de la Unió Europea que menys gasten en el sagrat paper imprès. I faltava per venir –‘outra vaca no millo’, que es diu a la terra del nostre protagonista– la pandèmia, aquesta sinistra aliada de les fallides. Res d’això va apartar Borja Caamaño per llançar-se a la aventura i crear Bunker Books. S’entén millor la valentia si s’explica que la seva veta de mercat és el «lector canalla». Agosarats per naturalesa.

¿I què és un lector canalla? Respon el mateix Borja Caamaño, de la Corunya / Santiago de Compostel·la de 41 anys, lletraferit, escriptor, guionista i amb passat com a bateria heavy.  «Un lector canalla és algú que no es deixa influir per les modes, algú que fuig del ‘best-seller’». Acotem més els límits: «Hi ha una diferència entre Dan Brown, que fabrica ‘best-sellers’ utilitzant una fórmula, de la mateixa manera que Hollywood fabrica superèxits a cop segur, i Paul Auster, les obres del qual es converteixen en ‘best-sellers’ sense que aquesta sigui la seva intenció. És clar que vol vendre molt, però no és això el primer que busca, sinó la qualitat literària».

Així que l’autor d’‘El codi Da Vinci’ vindria a ser el prototip de bèstia negra de la literatura canalla, però ni de bon tros és l’únic. Segons el parer de Caamaño, el difunt Carlos Ruiz Zafón encaixaria en el perfil, el mateix que Ildefonso Falcones. I després està Joel Dicker, el fenomen supervendes suís, que s’ha guanyat molts galons en poc temps. «La literatura és una altra cosa».

Desastre sobre desastre

Bunker Books va néixer el novembre passat, amb tres llibres que van quedar sepultats per la maquinària nadalenca de promoció del temible ‘best-seller’. ‘Química rosa’, de la nord-americana Katie Arnoldi; ‘Cocaína’, del rus establert a Bèlgica Aleksandr Skorobogatov, i ‘Bastardo’, del turc Hakan Günday, van passar per la pica baptismal de l’editorial sense gairebé ressò, i després, al març, van llançar ‘Sin tocar’, de la també turca Nermin Yildirim. «Va ser just abans que es decretés l’estat d’alarma». Desastre sobre desastre, i a plegar veles. Però Caamaño i el seu equip van decidir continuar remant, no resignar-se al naufragi. Van cavil·lar i es van inventar el ‘pack canalla’, un trio imbatible per a qualsevol que es preï de tal condició: lectura, glops i música.

El conjunt són tres llibres (‘Química rosa’, ‘Cocaína’ i ‘Bastardo’) que són molt lluny de la prosa tofenca d’alguns ídols de masses, tan poc estimada en aquesta nova comunitat, més una ampolla de ginebra i una ‘playlist’ de cançons que no apareixen en les llistes de ‘hits’. Els autors no són persones gaire corrents. Katie Arnoldi, californiana de 61 anys, excompetidora en surf i experta en assumptes de supervivència, furga en l’ambient del culturisme femení a ‘Química rosa’. Hakan Günday, turc tot i que nascut a Rodes (Grècia), cultiva als seus 44 anys un estatus de brètol oficial de les lletres al seu país. I Aleksandr Skorobogatov (rus de 57 anys nascut a Bielorússia), amb merescuda fama de ‘personatge’, va treballar en un circ en la seva joventut i ara acaba d’escalar el Montblanc. Mentrestant, s’ha guanyat ser «un dels escriptors russos més originals de l’era postcomunista».

Inèdits a Espanya

Els tres compleixen un requisit que l’editorial es va imposar al néixer: són pràcticament inèdits a Espanya i les seves obres no són gens complaents. «Estan entre el realisme brut, l’extravagància i l’absurd. També es pot dir que és literatura experimental», defineix Caamaño, per a qui, per situar, un títol de capçalera és ‘Monstruos invisibles’, de Chuck Palahniuk.

La beguda, una altra pota del ‘pack’, és la ginebra de Bunker Distillery, creada per Enrique Lozano a Las Grañeras (Lleó). «Alta qualitat i el mateix nom, la casualitat no podia quedar allà i per això li vam demanar que s’unís», afirma l’editor. Finalment, per satisfer el sentit de l’oïda, el radar caamañista va trobar El Genio Equivocado, segell discogràfic barceloní, de Gràcia, que aporta la banda sonora amb una selecció dels seus grups (Cómo Vivir en el Campo, Algora, Cosmen, Las Ruinas, entre d’altres) amb cançons que expliquen històries que congenien amb l’esperit del pla.

«Hi ha gent –conclou Borja Caamaño– a qui li sembla car pagar 18 euros per un llibre, sense pensar que en una nit de copes et gastes molt més. Aquí ho oferim tot pel preu d’un llibre». Aquesta idea final podria constar perfectament en el Decàleg del Lector/a Canalla que defensa l’editorial. Un decàleg que, per insistir en l’heterodòxia, consta d’11 punts:

Decàleg del Lector/a Canalla

1. El/la lector/a canalla sap disfrutar de la solitud i un divendres nit sense pla mai és un problema, sobretot si té el Pack Canalla.

2. El/la lector/a canalla és un reaccionari i un ‘hater’ per excel·lència: la seva frase favorita és «qui no hagi llegit aquest llibre mereix morir».
3. El/la lector/a canalla troba sempre la banda sonora perfecta per al seu llibre.
4. El/la lector/a canalla no es beu qualsevol cosa. Té una edat i el seu estómac (més aviat el seu fetge) ja només accepta «coses fines».
5. El/la lector/a canalla es flipa amb aquests llibres «d’autors estranys» que a d’altres se’ls fa bola.
6. El/la lector/a canalla és un apassionat de la música. Va ser al primer Doctor Music el 1996 (sí, el de la Vaca) i no para d’explicar batalletes: «Vaig veure Bowie, quina pasada».
7. El/la lector/a canalla s’empassa la filmografia de Rohmer, però també ha vist ‘Amor a la española’ i creu que ‘The Room’ és una obra mestra.
8. El/la lector/a canalla es posa tendre amb l’olor que desprenen les biblioteques antigues i es col·loca fent una ullada a llibres amb el nas enganxat al llom.
9. El/la lector/a canalla es passa hores a les llibreries mirant llibres i com vagis amb ell no para de dir-te: «Has de llegir-te aquest, i aquest, i aquest... ¿Com? ¿No t’has llegit aquest?»
10. El/la lector/a canalla elimina de les seves xarxes als que consideren la ciència-ficció com «un gènere menor». No mereixen ser al seu mur. Bé, en realitat pensa que no mereixen viure i li encantaria marcar-se un Patrick Bateman (però això no ho explica).
11. El/la lector/a canalla intenta caçar les seves preses amb els seus excel·lents gustos literaris, però també et deixa anar algun títol que et descol·loca. I és que sap que la sorpresa sempre ESTÀ BÉ.