Vist a Twitter

La policia que denuncia el masclisme dels seus propis companys a comissaria

Sonia Vivas narra episodis de "complicitat" d'altres policies amb detinguts per violència masclista

Explica com es riuen de les víctimes, qüestionen els seus testimonis i, fins i tot, les humilien

zentauroepp18256115 barcelona 09 02 2012  coche patrulla de la policia nacional 181023085704

zentauroepp18256115 barcelona 09 02 2012 coche patrulla de la policia nacional 181023085704

4
Es llegeix en minuts
María Aragón

Sonia Vivas està farta de la "complicitat" entre els seus companys policies cada vegada que hi ha violència masclista pel mig, fins i tot amb els agressors. Rialles entre ells, qüestionament de les víctimes... Una infinitat de situacions que han provocat que aquesta policia que treballa en una comissaria de Palma es converteixi en una icona feminista en el seu àmbit.

Malgrat les dificultats i conseqüències que això li ha portat durant els 14 anys de professió, Sonia no calla davant de les injustícies que veu al seu voltant.

En els últims dies, amb l’auge de Vox i el qüestionament de la Llei contra la Violència de Gènere, ha tornat a posar el focus en el que viu constantment. Ho ha fet a través de diferents missatges a Twitter, en què ha posat de manifest la necessitat d’educar les Forces i Cossos de Seguretat en igualtat. 

La reacció no va trigar a arribar, fins i tot per part de companys de professió. Alguns testimonis per donar-li la raó i narrar-li més episodis similars i parlar dels que anomenen “‘polimachitos’ insensibles".

A l’article 'Cossos d’inseguretat feminista i l’alè del cromanyó', publicat per la mateixa agent al Diario 16, explica com ser dona, feminista, lesbiana i policia en actiu i parlar d’aquest masclisme la porta a un lloc complex. "En un espai de confrontació gairebé perillós en el qual, a causa de les teves impressions, la violència de tot tipus comença a travessar-te".

A més, hi explica que aquesta identitat és patriarcal i "masclista en essència", per la qual cosa "obre la veda perquè els ‘machirulos’ amb placa avalats per una milícia de desesperades companyes que no volen sota cap concepte ser titllades de feministes, comencin a torpedinar-te amb expedients administratius i processos interns per aconseguir tapar-te la bocassa". Una sensació que, insisteix, no prova de generalitzar, sinó de parlar de cultures i pilars sobre els quals es construeix una col·lectivitat. 

Arran d’aquest missatge, ha anat explicant situacions concretes que ha viscut en aquests anys de professió. Com quan els seus companys van qüestionar si una prostituta podia ser violada. 

O quan van fer broma sobre la possibilitat de fer una fel·lació sense desitjar-la. 

També va narrar la situació que ha viscut "mil vegades" quan una dona és agredida i acudeix a la caserna. La humiliació de la víctima, posar-la en el mateix espai que als agressors. 

Notícies relacionades

En definitiva, està farta d’aquests grupets en què es posa en dubte la versió de la víctima, una cosa que –diu– no succeeix quan hi ha altres delictes pel mig.

I, finalment, fa un qüestionament: assegura que el delicte més comú pel que ha vist que es retira una arma és precisament perquè les seves dones els han denunciat per violència de gènere. I demana dades sobre això.