Anar al contingut

ANIMALS

¿Aquest gat no es queda a casa¿: així han 'vençut' aquests felins els progenitors dels seus amos

El pare d'aquesta noia no volia l'animal a casa, però van acabar sent inseparables

La seva història no és única: així se les van empescar aquests gats per salvar l'amenaça i convertir-se en els reis de la casa

María Aragón

¿Aquest gat no es queda a casa¿: així han 'vençut' aquests felins els progenitors dels seus amos

No hi ha qui es resisteixi a una boleta de pèl en forma de gat. Ni tan sols els pares més durs, els que diuen “aquest animal no entrarà en aquesta casa” i fan un cop de porta com si es tractés d’una telenovel·la dramàtica.

Tots sabem que després del cop de porta sempre arriba la calma. I, pel que fa als animals de companyia, la calma comença per mirar de reüll com jugues que el gat et faci copets a la mà, i acaba en una intensa amistat de sofà i llit.

Això li va passar al pare de la tuitaire Male, que mostrava com un cadell negre treia el cap pel clatell del seu pare, en silenci, molt atent també al que passava a la tablet. Si li donéssim uns auriculars al gat i acabaria mimetitzant-se.

Enfilar-se-li a sobre deu ser una estratègia de comunicació molt comuna en el món felí, però sempre hi ha hagut classes i tècniques. Si el gat negre optava pel silenci, la calma, la teoria del no molestar... aquest altre prefereix ser una mica més amable, més gat, menys estrany:

Després hi ha el que sap que ha d’arribar al cor del pare. Però no parlem tant de sentiments, sinó d’una cosa més literal, de la comoditat. El que seria el pas previ a acabar a la panxa.

No, tot i que ho sembli, és un altre gat.

Al cap de tres dies l’animal ja se sent amb confiança, s’anima. Es pensa que és l’estrella de l’equip, el jugador imprescindible. I passa de la banqueta a davanter titular. Vaja, que es fica dins de la jaqueta del pare i d’allà ningú el mourà. Primer gol.

Ja dèiem abans que això de la confiança era el pas previ a acabar a la panxa. Per alguna cosa diuen que els gats són més llestos, o almenys saben entrar en ‘mode sofà’.

I del sofà ja la relació només pot anar cap amunt. A hores d’ara de la pel·lícula ningú recorda els primers dies, del rebuig inicial i la nominació per abandonar definitivament la casa. Cap amunt vol dir EL LLIT. El llit és el paradís felí i el teu pare també ho sap. Ho podrà evitar durant un temps, però acabarà cedint. Primer, amb alguna reticència, amb tensió, com qui no vol la cosa:

Fins i tot, pot alertar-te. “Compte amb les infeccions, que aquests animals transmeten moltes malalties”. Res de ficar-lo al llit. Sí, sí...

Si el gat passa aquesta crítica etapa, ja té el cel patern guanyat. “Abans tot era rebuig”, recordaràs amb el temps. Ara només hi ha culleretes.

Calor humana. Més sofà. Més calor.

Ja hi ha el camí fet per traçar una bonica amistat. No hi ha marxa enrere.

Amb aquestes carones, un només pot rendir-se a l’obvietat <3>

Temes: Pares Animals