Buenafuente: "Si jo comencés ara seria un 'youtuber', sens dubte"

Andreu Buenafuente torna a Barce-lona per Nadal. Durant les tres pròximes nits, de dimarts a dijous, Late Motive (Movistar, canal #0) transformarà la sala Barts, al cor del Paral·lel, lluint a la proa l’enorme fotografia de l’skyline de Benidorm que llueix al plató madrileny. Serà la prova de foc per al projecte que tenen la cadena i El Terrat de portar el programa de gira per ciutats d’Espanya. A més de comptar amb Ada Colau, Eduardo Mendoza i Joan Manuel Serrat, el showman amaga al barret de copa una sorpresa que farà parlar la vigília de la nit de Nadal.

–Els Buenafuente, a Madrid.

–Està a mig fer. Sílvia (Abril) segueix tenint feina a Barcelona i només si la seva feina l’obligués a anar a Madrid, ens hi instal·laríem tots.

 

–Vostè ja s’ha madrilenyitzat.

–Jo, sí. D’adopció laboral, de dilluns a dijous estic en una ciutat satèl·lit, Tres Cantos, on passo la meitat de la meva vida. No és exactament una vida relaxada a Madrid per fondre’t amb la ciutat, però alguna cosa d’això tinc a Madrid.

–De Madrid a Tres Cantos i de Tres Cantos a Madrid.

–Jo em faig cada dia una hora i mitja de carretera pels voltants de Madrid.

–Que soni Sabina, Pongamos que hablo de Madrid

–Posem que parlo de Madrid, o de Barcelona. A Madrid hi ha gent de tot Espanya. Això la fa més interessant. Els meus amics ara són asturians i bascos. És la ciutat on tothom va acabant.

–On torna sempre el fugitiu.

–Fugitiu no em considero exactament. Em considero una persona molt lliure i no gaire ordenada. 

–Les nenes ja no volen ser princeses.

–Ufff… Estàs parlant amb una persona de 50 anys passats que ja detecta una joventut que a vegades costa de llegir. No sé si moltes nenes ja no volen ser princeses, però volen ser youtubers, moltes volen casar-se amb futbolistes. I és just dir que hi ha unes xavales del seu temps, canyeres, professionals que desactiven les anteriors.

–Els ocells visiten el psiquiatre.

–No em consta. No he vist cap ocell a Madrid. Potser al meu barri hi ha algun ocell petitó. Visc a prop d’El Retiro, tinc aquesta sort. Disfruto molt d’El Retiro. M’hi pots trobar molts matins.

–Camuflat, no.

–Molt discret, però fins a cert punt. A mi em coneixen fins i tot els gats. Ja no hi ha camuflatge possible. A més, em trobo gent de visita que encara exagera més la situació. Estic tota l’estona explicant-me pel carrer.

–Sense perdre el somriure.

–Sí, sí, sense perdre’l. L’altre dia em vaig trobar Valdano al Retiro.

–Va parlar només ell.

–No, no, vam parlar tots dos. Li vaig dir: ‘¿On vas tan ben vestit?’ ‘A entrevistar Cholo Simeone’, em va dir. Madrid té una acumulació de celebrities molt important. En qualsevol situació et pots trobar amb algú que et coneix.

–A Barcelona no passava això.

–És molt més discreta en això. És una ciutat més de ja quedarem algun dia. Creiem que quedar o citar-nos és molestar. I llavors ens quedem a casa.

–Ja ens veurem, però no...

–O ens hem de veure més, que és una altra mentida social molt estesa que no es compleix, mai et veus més.

–El sol és una estufa de butà.

–Et posis com et posis, el cel de Madrid és especial, al·lucinant. El mateix disseny de la ciutat li dóna una profunditat, no per veure’l em deixa de sorprendre. 

–Quan la mort vingui a visitar-nos, porteu-me al sud (Reus), on vaig néixer.

–Hosti, jo no, com deia Rubianes. Sense el seu exabrupte habitual (que os den por el culo a todos). Jo no firmaria això, em sabrà greu, però també et dic que aquest serà el vostre problema, de qui es quedi. Ja és bastant putada morir-te per a sobre postproduir la teva mort.

–Aquí no queda lloc per a ningú. Deixem Sabina i trepitgem Barcelona. Torna a casa per Nadal, com els torrons. ¿Què té d’almendro

–De torró, poc, a la meva edat s’indigesta. Aquest retorn a Barcelona és un bon experiment de foc real perquè el programa pugui desplaçar-se per altres ciutats. I una cosa més profunda: jo sempre he cregut que aquest programa es podria fer en un teatre. De fet, li confesso que ja fa 10 anys, quan vaig dissenyar el programa per a Antena 3, vaig estar buscant teatres a Barcelona fins a l’extenuació i la Barcelona conservadora no m’ho va permetre. És una espina que ara em trec només una setmana. M’agraden els programes americans que es fan en teatres de la ciutat. I aquí no hi va haver manera, noi. Una petita frustració que em va quedar.

–Joaquín Sabina és Madrid, ¿el seu equivalent a Barcelona? 

–Serrat. Serrat és tots en un. 

–¿I la Carmena de Barcelona?

–És Ada Colau. Compte que s’està projectant per a tot Espanya, si el monstre del populisme, com diuen alguns, no ens fagocita a tots. Em fa molta gràcia quan la gent parla del populisme com un monstre de set caps. De moment és una alcaldessa que està fent la seva feina. Ve al programa i serà interessant el que pugui explicar. Porta prou bagatge per donar explicacions.

–¿I la seva actual alcaldessa?

–Visc en una ciutat molt harmoniosa. En aquest país fem uns escàndols, s’exagera tot. Hi ha hagut un debat sobre el fet de limitar el trànsit a la Gran Vía, i pel que em diuen està fantàstica. És divertit observar des de la trinxera com s’exagera, es torpedina… És una alcaldessa de la qual et pots sentir orgullós, que això en política ja és una passada.

–Li pot llançar alguna pedra.

–Ja ho sé, però el ciutadà al final busca alguna cosa més que els colors, una certa ètica, una certa dignitat amb els seus errors. Carmena està molt blindada, però li buscaran tots els errors possibles. 

–¿Com seria Buenafuente si comencés ara de zero. 

–Ha, ha, seria igual, un inquiet que vol explicar les seves coses…

–Un ‘youtuber’.

–No ho sé… Potser sí, potser seria youtuber, sí, sí. Recordo aquell estiu abans de començar a treballar, amb un amic ens gravàvem programes de ràdio. Ell tenia una torre, un equip complet d’àudio, era la bomba, amb micròfons, i ens gravàvem programes de ràdio, amb la possibilitat, i el risc, que les teves coses les ensenyessis al món. Sí, seria youtuber, sens dubte.

Notícies relacionades

¿Per a què serveix aquest ‘botó màgic’ del cotxe? «Pots desfer l’accident»

Aquest és la ciutat més lletja de Catalunya, segons la intel·ligència artificial

–Sense oblidar-se que sempre s’ha reivindicat com a còmic.

–Sí, jo sempre que puc ho reivindico cap a fora i cap a dins. Et vas fent gran, tens mil responsabilitats i et vas oblidant que ets còmic. Sovint em flagel·lo tot sol per recordar-me que si m’acomodo he de sortir d’aquí. Li asseguro que ho faig.