Snowden: "Et vigilen i et graven encara que no facis res dolent"

Edward Snowden-l'exempleat de la CIA més buscat pels EUA després de publicar la filtració més gran de la història d'informació confidencial del país amb Wikileaks- és una de les cares estrella de la campanya que ha començat aquest dissabte Amnistia Internacional amb motiu del Dia Mundial contra la Censura a Internet. "Et vigilen i et graven encara que no facis res dolent", adverteix Snowden. 

La iniciativa també compta amb la participació d'altres activistes. "Sense llibertat d'expressió el món modern no existeix; només existeix la barbàrie", afirma l'artista xinès Ai Weiwei en el seu missatge per a l'oenagé. "Les autoritats no només emmanillen i detenen persones, també ataquen els mitjans de comunicació", assegura per la seva part el grup de punk-rock rus Pussy Riot. 

Amnistia Internacional -que també transmet missatges de víctimes de la censura d'internet a Corea del Nord- aprofita per denunciar que els governs "busquen amb avidesa el poder de controlar més que mai importants aspectes de la comunicació 'on line".

#WDACC #CyberCensorship Avui, Dia Mundial contra la Censura a #Internet https://t.co/wRfV6ZS6Ky pic.twitter.com/URkNbO0Drs

— Amnistia Internacional Catalunya (@AmnistiaCAT) 12 de marzo de 2016

"Mentre uns governs intenten aprovar lleis que facultin les autoritats per vigilar massivament i censurar el que la gent veu a internet, altres intenten aconseguir tecnologies que els permetin espiar la gent, manipular il·legalment els seus equips o censurar la llibertat d'expressió a la xarxa", denuncia l'oenagé. 

VIGILÀNCIA ORWEL·LIANA

Segons dades d'Amnistia Internacional, el 2015, Dinamarca, Finlàndia, França, els Països Baixos, el Pakistan, Polònia i Suïssa van intentar aprovar legislació sobre els serveis d'intel·ligència per espiar les comunicacions dins i fora dels seus territoris. La Xina i Kuwait van aprovar lleis que penalitzaven o restringien certes formes d'expressió a internet. 

A més, en més de 16 països es van fer detencions de persones per expressar-se a la xarxa: des d'activistes polítics kazakhs que van ser condemnats per publicacions a Facebook fins a periodistes i activistes marroquins jutjats per ensenyar a utilitzar una aplicació sobre periodisme ciutadà per a telèfons intel·ligents. 

Notícies relacionades

Edward Snowden, l'espia premi Pulitzer

¿Per a què serveix aquest ‘botó màgic’ del cotxe? «Pots desfer l’accident»

"Alguns estats arriben a nivells orwel·lians en les seves pràctiques de vigilància, i se centren especialment en la vida i la feina de les persones que defensen drets humans: advocats, periodistes i activistes pacífics. La innovació constant dels mètodes de repressió en resposta a una connectivitat cada vegada més gran és una greu amenaça per a la nostra llibertat d'expressió", afirma Salil Shetty, secretari general d'Amnistia Internacional. 

L'organització, per últim, demana a les empreses relacionades amb internet que resisteixin la pressió dels governs per debilitar la privacitat i la llibertat d'expressió en línia, i que en canvi desenvolupin i adoptin tecnologies, com l'encriptació de dades, dirigides a reforçar els drets en el món digital.