Un tetraplègic val·lisoletà compleix el seu somni de volar gràcies a l'Exèrcit de l'Aire

El val·lisoletà José Carlos Carballo, malalt de la síndrome del captiveri, que no li permet moure's però sí pensar i sentir, ha vist complert avui el seu somni de volar i, gràcies a l'Exèrcit de l'Aire, ha pogut observar la ciutat "des dels núvols".

La primera joguina de Charlie, com li diuen afectuosament familiars i amics, va ser un avió. Des d'aleshores, va començar la seva "obsessió" i el seu somni d'"entrar a l'Exèrcit de l'aire", desig que es va veure truncat per la diabetis que patia, ha relatat Carballo abans de pujar a l'avió CN 235 de l'Ala 35 de la base de Getafe a la Base Aèria de Villanubla, a escassos quilòmetres de Valladolid.

Gràcies a la diabetis va conèixer la seva dona, Puri, el seu gran suport, amb qui es va casar. Dos mesos després de la boda, fa vuit anys, va patir un doble infart cerebral que el va deixar immòbil, però mantenint intacta la seva capacitat per sentir i raonar.

Emocionat i sense marejar-se

"Nerviós i desitjant pujar a l'avió" s'ha mostrat Charlie, de 40 anys, abans de començar un vol de prop de 50 minuts en què ha sobrevolat el centre de la ciutat de Valladolid, Tordesillas i Zaratán, localitat en què viu en una residència d'ancians. Acabat el vol, Charlie ha baixat de l'avió visiblement emocionat i ha assegurat no haver-se marejat, al contrari que alguns periodistes gràfics que l'han acompanyat en el seu baptisme aeri.

Carlos Carballo no pot moure cap part del seu cos, excepte un dit índex, ni menjar amb normalitat, ja que té una sonda a l'estómac; ni parlar, encara que utilitza un mètode de comunicació mitjançant el parpelleig dels ulls que la seva dona tradueix de forma gairebé simultània al seu moviment.

Exemple de superació

"És molt millor del que imaginava, he estat com en un núvol", ha expressat a través de la seva dona, que ha destacat que "ha valgut la pena esperar per complir el seu desig" que tenia des de petit quan la seva mare el portava a la base a veure enlairar-se i aterrar els avions.

"És un exemple de superació, ja que lluny de deixar-se morir, té ganes de viure i tirar endavant", valors que coincideixen "amb l'esperit militar", ha destacat el tinent coronel Nicolás Murga, de l'Oficina de Relacions Socials i Comunicació de l'Exèrcit Aire abans del vol.

"Avui estarà més a prop dels núvols i de Déu i podrà omplir els seus pulmons d'aire per seguir vivint", ha afegit Murga, que després del vol ha destacat que "ha sigut molt emocionant per a tots veure complert el seu somni".

Autor de dos llibres

Aquestes ganes de viure, afany superació i esperit de lluita han portat Charlie a poder moure un dit, cosa que excepcionalment li permet comunicar-se mitjançant l'ús d'un programa especial d'ordinador i amb el qual ha escrit dos llibres, amb la finalitat d'ajudar persones en situació similar a la seva.

Notícies relacionades

Una criminòloga sentencia la personalitat de Rosa Peral: «Seductora, manipuladora i mentidera»

Dia de la Mare: 30 frases i imatges per desitjar feliç dia a la mare

"Síndrome del captiveri en sabatilles" és el primer llibre que va escriure Carballo, que avui presentarà la seva segona publicació, "Verbos", basada en el documental del mateix nom, dirigit per Miguel Ángel González Molina, que recull les experiències més íntimes, del dia a dia, de Charlie i la seva dona en la seva lluita per viure.

González Molina va optar en el documental per una línia argumental que posa de manifest les carències, sentiments i actituds mitjançant verbs com patir, plorar, acceptar, comunicar, estimar i, sobretot, viure. El documental s'ha rodat a Madrid, Valladolid i Almeria, després de l'infart cerebral, i narra la vida de Charlie des que es va casar, amb imatges reals del casament, la malaltia i el dia a dia, a més de declaracions d'amics i familiars.