"Ja m'agradaria tenir un pòster d'un polític a la meva habitació"

Hi va haver estopa per als polítics, és clar que sí, en la trobada de nous votants amb EL PERIÓDICO. Es veia venir. La desafecció campa sense traves, i els joves no solen tenir gaires miraments precisament. Però el que potser no era tan previsible és que no per això deixessin de ser profundament autocrítics amb l'actitud de la societat en general i de la seva generació en particular davant la política, l'àmbit públic i el poder. Ni que tampoc es recreessin en laments per les nuvolades que s'entreveuen en el seu futur, sinó tot al contrari, que lluïssin un vigorós optimisme i unes enormes ganes de menjar-se el món. Malgrat tot.

«A més a més de l'econòmica, hi ha una crisi de confiança en els polítics, sens dubte», obre foc Judit Pastor. «La veritat és que jo em sento més representat per polítics i autors crítics del passat, com Marx, Valle-Inclán o Larra, que pels actuals -deixa anar Àlex Álvarez-. Llegits avui, els de fa 200 anys segueixen fent pensar. En canvi, els polítics d'ara parlen i ningú els escolta». Per Albert Montilla, sí que hi ha polítics que podrien representar-los, «però mai arriben a manar. És molt difícil arribar al poder mantenint la puresa, perquè sempre hi ha interessos, grups de pressió», sosté. I remata: «Tant de bo pogués tenir el pòster d'algun polític a la meva habitació».

EL PODER DE LA GENT / Però no n'hi ha prou amb la indignació, replica la Judit: «Les utopies es construeixen cada dia. La gent, en realitat, té molt poder i és la seva voluntat la que força els canvis al llarg de la història, molt a pesar dels que manen. Són processos de baix a dalt, no de dalt a baix».

I atenció, que ara ve l'autocrítica: «Als joves sovint ens falta l'empenta de voler-ne saber més, de no conformar-nos amb allò que tenim, de ser curiosos», afirma Arnau Rebollo davant l'assentiment general. Olga López s'hi apunta: «No se'ns informa, però tampoc fem gaire per informar-nos. Som una mica passotes, i no ens ho podem permetre. Hem d'elegir a qui ens representa; si no, després no ens podem queixar. El nostre futur està a les seves mans».

En realitat, el futur d'aquests joves ja és aquí. I no sembla que sigui tal com l'esperaven, ni com les generacions anteriors hauríem volgut que el tinguessin. Però tots aquests nois estan més que disposats a donar batalla, com proclama l'Albert amb entusiasme: «Jo sóc molt optimista. M'han insistit tant amb tot això de la crisi i la foscor que ara veig el futur com l'oportunitat de poder escriure una aventura de la qual seré el protagonista. Volem destacar, moure'ns. Ens hem posat les piles i estem pensant a moltes revolucions. La situació no és tan dramàtica... o sí, però no ens podem rendir. Encara que ens tanquin una porta, encara que ens en tanquin mil més, no ens podem aturar». Una declaració de principis en tota regla.

Notícies relacionades

"Nosaltres som Europa"

La jutge concedeix a Isabel Pantoja un tercer permís penitenciari de sis dies

MAL NEGOCI / «Sí, tot es veu molt negre, però les crisis també són un moment de canvi, d'oportunitat, i s'ha de començar a petita escala, per nos­altres mateixos», coincideix, també enèrgica, la Judit. «Aquest estiu necessito treballar, i fa uns quants mesos que estic tirant currículums -afegeix-. Et sents com una inútil. De tant en tant et truquen per anar a fer una entrevista, però al final, res de res. Doncs mira, ens haurem d'espavilar. Si és necessari, agafaré la motxilla i em buscaré la vida en un altre lloc». Mal negoci per al país, però, si la sortida és marxar. «Qualsevol cosa abans que resignar-se», replica.

L'Olga advoca per l'esforç i per «fixar-se en els errors que s'estan cometent ara i no repetir-los». «Vénen uns anys durs, però tenim il·lusió. Intentarem fer les coses el millor possible i, sobretot, no perdre de vista els altres, recolzar-nos els uns als altres, Amb el yo, me, mí, conmigo no es va enlloc», conclou Simona Castejón. Amén.