ANÀLISI TÀCTICA
Les tres claus de l’Itàlia-Espanya
Espanya va dominar i va tenir la pilota però li falten elements i temps per acabar de quadrar la idea de Luis Enrique

1. Sense Morata, sense ‘nou’
Va arribar el dia de la suplència d’Álvaro Morata. Acompanyada, també, de la de Gerard Moreno. Luis Enrique va asseure els dos nous purs que té davant dos centrals de vella escola, Bonucci i Chiellini, a qui complau tenir el referent d’un davanter. Tot i que després Morata, a qui coneixen bé de la Juventus, els va amargar en la seva magnífica aparició per equilibrar el marcador. També va sortir Gerard, ancorat a la banda dreta, quan calia equilibrar el gol de Chiesa.
Dani Olmo, el recanvi de Morata, va ser un turment. Per als centrals i per a tot Itàlia, perquè va aparèixer a tots els sectors del camp fins a acabar d’extrem. Des de l’inici va exercir el futbolista català de fals davanter centre, malgastant molta mobilitat i oferint constants línies de passada als mitjos, ja que els centrals no van sortir del seu lloc i Jorginho estava d’esquena. Olmo va rematar amb perill, va desbordar amb brillantor i va donar la gran assistència a Morata. Només va fallar el penal. Fora d’això, va ser impecable.

2. Possessió amb especialistes
Espanya va doblar Itàlia en passades ja en el primer temps. Va voler la pilota i la va tenir. Itàlia va mesurar molt els moments de pressió per intentar alguns robatoris i va preferir ordenar-se enrere, tot i que va mantenir la defensa avançada. El primer temps va ser gairebé un monòleg espanyol. Com el segon. Com la pròrroga.
Notícies relacionadesVan sobresortir els jugadors més acostumats a jugar sense espais: Busquets i Pedri van trobar passades dins i també Èric Garcia, on sempre podien detectar Olmo, amb la qual cosa a Espanya li falta encara temps per quallar l’equip i més futbolistes capaços de jugar sota pressió. Pedri va fallar la primera passada a la pròrroga. Thiago, en canvi, es va obstinar a jugar llarg i es va perdre la connexió.

3. Pressió que no funciona
Luis Enrique va aparellar cadascun dels seus jugadors amb un rival quan Itàlia va voler començar des de darrere. Va haver de fer-ho, amb cert risc, Donnarumma. La pressió d’Espanya no va funcionar, sobretot en el costat esquerre: Oyarzabal va estar amb Chiellini i a Emerson li saltava una mica tard Azpilicueta. amb la qual cosa Verrati (Koke) i Insigne (Èric) tenien espai per rebre i controlar. Tot el perill transalpí va arribar per la banda esquerra. Fins que va desaparèixer Insigne, substituït per Mancini.

- Tres muntanyencs morts El bomber que va atendre les víctimes del Moncayo: «Les condicions climàtiques eren extremes. A l’arribar, un ja havia mort»
- Josep Oliu: "Si no canvia res, dono un 85% de probabilitats que l’opa fracassi"
- Lapsus temporals Això significa no recordar paraules o confondre el nom de les persones
- Crònica rosa L’amor sí que té edat
- El banc català confirma que hi ha "sobre la taula" una fusió alternativa
- Avançar el rellotge ¿Quan és el canvi d’hora del 2025? Data de l’arribada de l’horari d’estiu
- PSOE El ministre Ángel Víctor Torres anuncia que pateix càncer
- Clàssic a Montjuïc El Madrid guanya el Barça per primera vegada en la seva història i li recorda que no és immortal (1-3)
- Girona Un intent d’ocupació a Font de la Pólvora (Girona) deriva en disturbis i un grup assalta i causa destrosses al centre cívic
- Tres muntanyencs morts El bomber que va atendre les víctimes del Moncayo: «Les condicions climàtiques eren extremes. A l’arribar, un ja havia mort»