Sinner fa història al destrossar Zverev en menys d’una hora

A l’aire lliure i sota sostre, en pista dura, sobre terra i també en herba quan toqui, no hi ha avui un tennista com Jannik Sinner. No, ni tan sols l’avui lesionat Carlos Alcaraz, un geni majúscul amb una excel·lència en les grans cites que no arriba a contrarestar la monstruosa regularitat guanyadora de l’actual número u del món. París, Indian Wells, Miami, Montecarlo i, ara, sense fallar en 28 partits, Madrid. Història del tennis.

Sinner va conquistar ahir a la Caja Mágica el seu cinquè Masters 1000 consecutiu, una fita que mai no havia aconseguit ningú, al derrotar Alexander Zverev (tercer del món) en una de les finals més curtes de la història dels mils: 6-1 i 6-2 en 57 minuts. Ningú com l’alemany pateix la seva tirania, incapaç de vèncer-lo en els seus nou últims enfrontaments, des de l’Open dels EUA del 2023, sis partits seguits ja sense rascar-li ni tan sols un set de consolació. Tampoc, és clar, ho va aconseguir a la Manolo Santana, una pista fetitxe per a ell on havia alçat el trofeu de campió en dues ocasions.

Un tràmit de 57 minuts

Era igual que Sinner no hagués passat de quarts en les seves tres participacions anteriors a la Caja Mágica o que l’altitud i la superfície de Madrid escurcessin, sobre el paper, la diferència entre els dos tennistes. La final va ser un ràpid tràmit de 57 minuts per a l’astre de San Candido, que va completar un torneig excel·lent en què només va cedir un set, el primer dels que va jugar contra el francès Bonzi en l’estrena a Madrid.

El primer set del partit pel títol el va resoldre Sinner en 25 minuts, un vist i no vist. En els cinc primers jocs de la final, tots guanyats per l’italià, Zverev només va ser capaç de connectar cinc punts, desconcertat per la precisió quirúrgica del seu rival, però víctima també d’errors no forçats impropis d’un número tres del món, d’un tennista del seu palmarès. Però aquest és, de vegades, més de les degudes, el Sascha dels grans dies.

L’alemany es va rearmar entre el final de la primera mànega i l’arrencada de la segona, però cada errada la pagava amb sang. Sinner castigava amb acarnissament els seus errors i lluïa sacant l’eficiència dels seus primers serveis, una faceta del seu joc en què ha treballat amb tenacitat i èxit en els últims mesos, per arrodonir així la perfecció del seu tennis. Davant Zverev, va connectar vuit aces en els vuit jocs al servei que va necessitar per guanyar la final.

Notícies relacionades

El Barça guanya el Gran Canària i perd Clyburn

La Vuelta s’obre a Galícia amb esprint i triomf suís

Sense possibilitat real d’aconseguir un break, Zverev va anar perdent la poca fe que li quedava, rumb a un inevitable escorxador, resignat que el seu límit al circuit el marquen Sinner i Alcaraz. Els 8.000 punts de diferència entre l’italià i l’alemany en el rànquing ATP ho diuen tot. Malgrat que la puntuació de Sinner està, avui, fora de tota normalitat.

Des que l’ATP va instaurar l’actual sistema de puntuació, el 2009, només Djokovic (màxim de 16.950 el juny del 2016) i Nadal (15.390 l’abril del 2009) han acumulat més punts que els 14.350 de Sinner després del seu triomf a Madrid. Si guanyés també a Roma i Roland Garros, sense Alcaraz encara en lliça, Sinner només quedaria ja per darrere del serbi en aquesta carrera històrica. A Madrid va reescriure la història del tennis. Però no serà l’última vegada que ho faci.