El Barça s’emporta el derbi i la Lliga

La història es repeteix. Una vegada i una altra. El Barça es va proclamar ahir campió de Lliga per setena vegada consecutiva a quatre jornades per al final amb una temporada gairebé impol·luta. I és que aquest equip no ha marcat una època per casualitat. No té rival en la competició estatal i ho ha tornat a fer. Segon títol de la campanya, després de la Supercopa aconseguida a finals de gener, per a un Barça que ja es pot centrar en les semifinals de la Champions que disputa aquest mateix cap de setmana contra el Bayern de Múnic.

El xiulet de la col·legiada va ressonar al camp 1 de la Ciutat Esportiva Dani Jarque. Un silenci sepulcral es va mantenir des que l’himne va sonar pels altaveus fins que, als 2 minuts de partit, Carla Julià va avançar les blaugrana. Hi hauria pogut haver la grada buida, que hauria fet un sol gemec. I és que la calma tensa es va trencar amb el gol de la jove futbolista, que es va redimir a casa de l’equip que no la va voler. Julià va deixar de vestir de blanc-i-blava l’estiu del 2022, quan l’Espanyol li va transmetre que ja no comptava amb el seu futbol. Ella no es va rendir i aquest estiu va firmar per l’equip blaugrana. En la jornada 26 de la seva primera temporada com a culer va ser ella qui va encaminar el trofeu de Lliga en el derbi contra el seu exequip. Si hagués escrit ella mateixa el guió, no s’hauria atrevit a escriure tanta casualitat.

Per sort, Julià no va fer cas de res més que no fos el seu talent. A la gespa va demostrar per què el Barça ha cregut en ella i en el seu futbol. Des de la frontal de l’àrea va rebentar la pilota, que va acabar entrant a la porteria pel pal més llunyà. Una delicatessen que va servir per obrir la llauna i avançar-se en el marcador en un camp hostil. Durant tot el partit es va mantenir la sensació de cautela. Ni la celebració va ser estrepitosa ni la grada va reprovar la futbolista.

El Barça, còmode amb el resultat, no es va inquietar. La victòria sentenciava el títol i no feia falta fer-ne sang. Va ser aquesta la sensació general, la d’un pacte de no agressió. Després del tens derbi de la temporada passada, aquest cop el context va ser un altre. L’Espanyol, per la seva banda, tampoc és que patís amb el resultat advers. No tenia pressa i sí confiança, i cap a l’hora de partit va aprofitar els letals 11 metres. Browne va caure dins l’àrea després que Marta Torrejón deixés la cama massa alta per interrompre la seva internada al rectangle propietat de Cata Coll. Laia Ballesté va situar la pilota al punt de penal i, amb un xut ras i centrat, va igualar de nou el marcador.

Curta alegria periquita

Tot i que gairebé no es va mantenir. Quasi després de l’acció consecutiva de la diana de Ballesté, es va tornar a avançar el conjunt blaugrana, aquesta vegada de les botes de Caroline Graham Hansen. La noruega va aprofitar una passada excepcional a l’espai de Serrajordi per marcar a plaer. El domini amb pilota va ser del Barça, que va viure el partit des d’un lloc plàcid. Controlant i creant, cada minut que passava el títol de Lliga era més a prop.

Notícies relacionades

Una gran Paula Blasi acaba tercera a la Fletxa Valona

Arbeloa i Carvajal, una relació corcada per la gelosia

Fenger va segellar el tercer (i el títol si encara hi havia dubtes) en la represa. Una gran centrada de Carla Julià al cor de l’àrea i la noruega va aparèixer per sorpresa per empènyer a porteria amb el pit. La va fregar la portera periquita, però no va poder evitar la diana blaugrana.

Va tornar a ser Fenger qui va establir el gol definitiu del partit per a les blaugrana, que van acabar contemporitzant un partit en el qual no van patir en cap moment. Amb el quart gol blaugrana, els aficionats periquitos van començar a desfilar. Ningú volia assistir al final. El Barça va tornar a proclamar-se campió de Lliga després d’una campanya gairebé impol·luta (25 victòries en 26 partits) i uns registres que són d’escàndol. El focus, amb el títol a la butxaca, torna a Europa.