Laporta i Font tanquen una campanya d’alt voltatge

L’expresident, que demana acabar el seu projecte, i l’aspirant, que advoca per recuperar la veu del soci, posen fi a una pugna que en els últims dies ha estat marcada pels retrets agres i el protagonisme de la figura de Messi

Laporta i Font tanquen una campanya d’alt voltatge
5
Es llegeix en minuts
Albert Guasch
Albert Guasch

Periodista

ver +

Víctor Font ha nedat còmode en la crítica despietada a la gestió dels últims cinc anys i Joan Laporta ha deixat anar la fera que porta dins i ha aplicat aquella vella consigna que diu que no hi ha millor defensa que un bon atac. En la lluita per la presidència del FC Barcelona s’ha fet passar pel fangar del desprestigi tot un reguitzell de noms capitals del club.

Sota aquesta dinàmica a vegades no gaire edificant, la institució ha avançat cap als quinzens comicis de la seva història. Demà 114.504 socis poden decidir entre la continuïtat laportista i permetre-li 17 anys en el poder o un canvi de model representat per la plataforma Nosaltres i personificat en l’empresari de Granollers. Aquestes són les postals de la campanya.

DEL XOU ALS GUANTS.

Laporta va saber al principi assortir de material tots aquells que li han anat al darrere amb mòbils i càmeres. Va cuinar macarrons, va tocar la botzina d’un toro mecànic i va pujar a un tractor. Domini de l’escena, rialles... Amb el cara a cara oficialitzat, es va posar els guants de boxa i va començar a castigar el contrincant. Les frases més repetides: "És un tecnòcrata que s’amaga darrere d’un ordinador", "Ens tornarà a portar a la ruïna", "Fa demagògia de la mentida". En l’últim debat de TV3 el va qualificar fins i tot de "triler".

Víctor Font, ahir a la nit en els actes de final de campanya a la presidència del Barça. /

.

NO HAURIA D’HAVER PARTIT.

En qualsevol grupet a la seu electoral després d’alguna presentació del programa, Víctor Font podia entretenir-se una estona amb els periodistes per comentar que diumenge no hauria d’haver partit, que el balanç de Laporta és ruïnós, que no resisteix cap anàlisi seriosa: ni l’econòmica, ni la social, ni l’ètica. Ha criticat que el Laporta kennedyà del 2003 s’ha convertit en un Laporta trumpista el 2026. Les frases més àcides contra ell: "S’apropia el monopoli del cor barcelonista", "Confon el Barça amb la seva persona", "No sabem de què viu".

MESSI COM A BALA.

No ha dit ni mu, però el de Rosario ha sigut en boca de tothom. Que no pot ni veure Laporta, l’home que el va fer fora del club i la ciutat, no fa falta detallar-ho a hores d’ara. El seu comiat és una taca enorme en el currículum del mandatari, i els altres han mirat d’explotar-ho. Després de la visita clandestina al Camp Nou, Laporta va concebre una estàtua i un partit d’homenatge amb l’estadi acabat. Font proposa que sigui president d’honor, com Johan Cruyff al seu dia; la creació d’una lucrativa marca conjunta Barça-Messi a l’estil Nike i Jordan, i potser un last dance amb la samarreta blaugrana. Ha retret a l’expresident el seu caràcter radioactiu amb les llegendes.

XAVI HERNÁNDEZ, DESENFRENAT.

Parlant de llegendes, Xavi es va apuntar al descrèdit de Laporta a través de Messi revelant en una entrevista a La Vanguardia que l’expresident li va vetar el retorn el 2023. A l’obrir la boca, el millor centrecampista català de la història va rebre l’escarni d’aquesta mena de gihad digital que defensa de forma descarnada Laporta. El desgast de la seva figura, ja acusat després de l’enrevessada sortida com a entrenador, s’ha vist ara agreujat. És diana i la reacció del mateix Laporta i el seu entorn ha sigut immisericordiosa. "Amb els mateixos jugadors, Xavi perdia i Flick guanya", va deixar anar.

ALEJANDRO ECHEVARRÍA, EN BOCA DE TOTHOM.

Fa 20 anys va haver de dimitir com a directiu al descobrir-se que era patró de la Fundació Francisco Franco, així que l’excunyat de l’expresident prefereix avui dia operar sense càrrec, a l’ombra del públic. Ha sigut un dels cavalls de batalla de Font, i més després que Xavi digués que mana més que Laporta. Cap novetat per als que segueixen el dia a dia del FC Barcelona. Figura volcànica i temuda a dins, té poder de decisió en la majoria de departaments. Laporta ha defensat la seva presència contra vent i marea. El considera de confiança i també imprescindible.

LA DENÚNCIA A L’AUDIÈNCIA NACIONAL.

En fase encara de precampanya, un soci del FC Barcelona va denunciar càrrecs molt seriosos contra Laporta i alguns dels seus directius i executius. Blanqueig de capitals, frau a Hisenda, comissions indegudes... El cas va caure en el jutge Santiago Pedraz, que es va declarar incompetent i va instar el denunciant a portar els papers als jutjats de Barcelona. Va dir que ho farà després de les eleccions, així que potser encara no hem sentit l’última paraula sobre aquest tema. Laporta va acusar Font d’estar-hi al darrere i Font va respondre taxativament que no hi tenia res a veure i que està tip de veure el club als tribunals.

DARREN DEIN, CONGO, NEW ERA, LIMAK...

Segons el dia, quan Font acusava de falta de transparència, Laporta es confonia amb falta d’honestedat. Les al·lusions a l’elecció de Limak, el patrocini del Congo, la comissió de Darren Dein i el paper de New Era han sigut una constant en la campanya.

A PROPÒSIT DEL SOCI.

En període electoral, el club es va reconciliar amb la grada d’animació i va anunciar que la grada del gol nord seria només per a socis. Una manera de contrarestar una de les crítiques més insistents a la seva gestió, que és la de dirigir d’esquena al soci. Font va detectar aquí un possible filó i va presentar un dels seus plans estrella, que consisteix en rebaixes del 50% i fins i tot del 75% als abonats més fidels.

FLICK, L'INTOCABLE.

Es diria que el tècnic alemany ha sigut l’única figura que ha generat consens positiu. L’aposta per la seva continuïtat està assegurada. Font va avançar que prescindiria de Deco, el director esportiu, de qui va criticar que des de fora oferís Vitor Roque i el primer que va fer a l’entrar va ser emprendre el seu polèmic fitxatge. Laporta, al seu torn, ha menyspreat els mèrits del trident proposat per Font per reemplaçar el lusitanobrasiler: Carles Planchart, Albert Puig i Francesc Cos. "Entre els tres no li arriben a la sola de la sabata, a Deco", va dir. En període electoral, no se salva ningú.

Notícies relacionades

¿S'HA SALVAT EL BARÇA?

Laporta ha escrit un llibre en què afirma que sí; Font i els seus experts econòmics diuen que no. "Teníem un estadi obsolet, un equip que no guanyava i un club arruïnat; ara tenim un estadi nou, un equipàs i el club sanejat", ha dit Laporta. "Un club que ha tingut 230 milions en pèrdues, després de 800 en palanques, que té quasi el mateix deute que tenia, més el de l’estadi, que el deixem a part, i que té 150 milions de fons propis negatius, costa dir que està millor", va indicar a aquest diari Jaume Guardiola, el banquer de confiança de Font.

Temes:

FC Barcelona