Pendents de l’espatlla del Marc

El català Marc Márquez (Ducati), nou vegades campió del món de motociclisme, pilot que va camí de la seva victòria número 100, va arribar ahir al primer dia de Mundial, al circuit de Buriram (Tailàndia), va acabar segon després de l’italià Marco Bezzecchi (Aprilia) i, de sobte, es van disparar totes les alarmes imaginables. ¿Raó? Doncs simplement perquè el campioníssim no va arrasar ahir, no va dominar cap de les dues sessions i, a sobre, se’l va veure incòmode sobre la moto. Lectura del món, perdó, del món que no estima Márquez, dels que el volen veure acabat i enfonsat. I la gent, aquesta que no l’estima gaire, es passa el dia preguntant-te si tu saps què li passa al gran dels Márquez.

Hi ha una primera lectura, procedent de la crítica italiana, esquitxada de maldat, sens dubte, que defensa la tesi que Marc Márquez està dissimulant, que MM93 fa comèdia i que, arribat el moment, Il Cannibale tornarà a ser el de sempre, arrasarà, jugarà amb els seus adversaris i acabarà guanayant a Tailàndia. No és veritat. Marc Márquez no fa comèdia, ni tan sols dissimula. El que va dir dijous, tot just arribar al circuit de Suriram, és ben cert: "No tinc la força d’abans, de moment". Tan cert que va afegir tot seguit: "He de pilotar de manera diferent, però ho faré, tot i que m’agradaria recuperar la força d’abans per pilotar com abans, però això encara no és possible".

Un llarga recuperació

No poder pilotar com abans significa que no pugui lluitar amb els de davant i llançar-se a buscar la victòria. "La seva situació actual –li va preguntar ahir l’enviat especial de MotoSprint, la revista italiana– significa que en la cursa a l’esprint sortirà a arriscar o, simplement, a puntuar?. "Sempre a arriscar, sempre", va sentenciar el Marc.

Després de ser campió a Motegi (Japó), Márquez va córrer a Indonèsia i l’italià Marco Bezzecchi (Aprilia), després d’una esbojarrada sortida, se’l va carregar i li va fracturar el coracoides i part dels lligaments acromioclaviculars. El Marc va tornar cap a Barcelona i es va fer el valent. No va voler que l’operessin i va estar una setmana de repòs per si l’espatlla es curava tota sola i podia continuar corrent. ¡Maleïda obsessió! Els metges que el cuiden a l’Hospital Ruber Internacional, de Madrid, li van dir que calia que l’operessin. El Marc es va operar i ha estat més de quatre mesos de recuperació.

Notícies relacionades

Paddy Noarbe, dona de Marcos Llorente, revela la seva rutina d’entrenament: "Entrenar poc, però entrenar bé"

Presentat el mallot groc del Tour de BCN

Estem parlant d’una de les pitjors lesions que pot patir un pilot de MotoGP, ja que l’espatlla és una de les parts més exigents a l’hora de pilotar un bèstia així i, sobretot, de parar-la a l’hora de frenar, perquè tota la força es fa amb les espatlles. Maverick Viñales i Jorge Martín, que porten més d’un any per curar-se d’una lesió semblant, saben molt bé de què es tracta. Per cert, no té res a veure amb la famosa i sagnant fractura de l’húmer dret.

I, ara, els explicaré el que passa perquè no s’inquietin o sàpiguen l’autèntica veritat de tanta polèmica i, sobretot, de tant soroll (de moment) injustificat. Marc Márquez està bé, fort, no tan fort com l’any passat, però fort. Il·lusionat amb l’inici del Mundial i, sobretot, tremendament esperançat amb renovar el títol i conquerir el desè ceptre mundial. Pot ser que tingui l’espatlla al 70% del seu màxim rendiment i tot i que millorarà a poc a poc, ningú sap si tornarà a ser el d’abans, tot i que tots pensen que si s’acosta al 90% de la seva força i capacitat física, Marc en tindrà més prou i de sobres per pilotar com vol i sap.