Un dia històric
La gesta d’Ana Alonso: de ser atropellada a bronze olímpic
La granadina, que va ser envestida per un tot terreny al setembre que li va destrossar el genoll, va aconseguir pujar ahir al podi. "La gent em mirava com si fos boja", admet.
Al setembre va patir un brutal atropellament mentre s’estava entrenant, però Ana Alonso (Granada, 1994) no estava disposada a quedar-se fora. "La gent em mirava com si fos ben boja, no pensaven que arribaria als Jocs i avui tinc la primera medalla", va afirmar l’esquiadora de muntanya després d’haver-se penjat el bronze olímpic en la modalitat d’esprint femení que es va disputar ahir a Bormio (Itàlia). Cinc mesos després de ser envestida per un tot terreny a Sierra Nevada mentre anava amb bicicleta i recuperar-se en temps rècord de les nombroses lesions que va patir al ser arrossegada, la granadina, parella d’Oriol Cardona en els relleus mixtos, va aconseguir signar un espectacular bronze en el debut olímpic de l’esquí de muntanya als Jocs Olímpics de Milà-Cortina 2026.
La suïssa Marianne Fatton es va coronar campiona olímpica (2:59.77) i la francesa Emily Harrop va fer plata (+2.38), en una final que va deixar una altra de les favorites, la també francesa Margot Ravinel, en l’última posició. La d’Alonso va ser la sisena medalla d’Espanya en uns Jocs Olímpics d’hivern, avantsala de l’or de Cardona.
"La veritat és que no tinc paraules. Estic superemocionada. Vull donar les gràcies als qui han estat amb mi aquests mesos tan difícils. Sempre vaig mantenir que volia venir als Jocs i lluitar per l’or en el relleu mixt i la medalla a l’esprint, i em miraven com si fos boja, però és aquí", va compartir molt emocionada i desfeta en llàgrimes.
"Ha sigut molt dur, de debò. La meva gent ha cregut en mi. La família, els fisioterapeutes, els companys... He sentit la seva força i, tot i el camí que he tingut, em sento molt afortunada", va afegir assegurant que el seu genoll aguantarà com un campió" de cara a la prova dels relleus mixtos que disputarà demà al costat de Cardona. "Estic en un núvol, però ara cal baixar a terra, que queda feina per fer", va sentenciar l’andalusa.
Oriol Cardona i Ana Alonso disputant la competició a Milà-Cortina d’Ampezzo /
Lligaments destrossats
Es podria dir que la seva va ser la història de Lindsay Vonn, però amb un final feliç. El 24 de setembre, l’Ana va ser atropellada per un tot terreny conduït per un conductor que va quedar encegat pel sol a la cruïlla de la carretera que va de Granada a Quéntar mentre entrenava. L’impacte li va destruir el lligament encreuat anterior i el lligament lateral intern del genoll esquerre, li va provocar una fissura de mal·lèol i una luxació acromioclavicular i tot i que els pronòstics no eren bons, la granadina va optar pel tractament conservador per aconseguir arribar als Jocs del febrer.
"En l’últim moment, quan vaig veure que no tenia escapatòria, vaig poder posar el cos dur i preparar-me per rebre el cop... Estic convençuda que això va ser el que va evitar que fos molt pitjor", va afirmar a les xarxes socials després de patir l’atropellament.
Després de moltíssima feina de fisioteràpia i força, l’Ana va aconseguir reaparèixer amb una genollera en l’última cita de la Copa del Món de Courchevel per mesurar les sensacions. I després de tornar a competir a Boí Taüll es va veure amb forces d’arribar esperançada a la cita italiana. "Tenia clar que no vindria si això implicava deixar a casa algú que estigués en més bones condicions que jo", va confessar en una roda de premsa posterior.
Semi amb dues espanyoles
La granadina va aconseguir el pas a la final de la prova després d’acabar segona en la mateixa semifinal en què va quedar fora la catalana Maria Costa. La granadina Alonso i la catalana Costa, enquadrades en la primera de les dues rondes semifinals, van acabar –sota una forta nevada– tercera i sisena, respectivament, en una sèrie en què la francesa Emily Harrop va ser la primera a travessar la meta, davant de la suïssa Marianne Fatton.
Costa va quedar eliminada en aquell instant. Però, com en la final de la primera prova olímpica d’esquí de muntanya de tota la història, van passar les dues millors de cada sèrie, més els dos millors temps restants (lucky losers), Alonso (3:09.19), després d’esperar que es resolgués la segona sèrie, va confirmar el pas a la final.
Notícies relacionades"Em vaig girar diverses vegades i no em creia el bronze perquè pensava que se m’havia colat algú sense que l’hagués vist", va dir alleujada ja a la tarda. Alonso ja no portavar ahir la protecció al genoll.
Demà, l’esquiadora de muntanya disputarà els relleus mixtos al costat d’Oriol Cardona en l’última cita d’aquesta disciplina que s’estrena en aquests Jocs d’hivern de Milà-Cortina. Des d’ara, fetitxe per a l’esport espanyol.
