Enric Puig, jesuïta i coordinador de la visita del Papa a Barcelona: "No esperava als 80 anys coordinar la visita de Lleó XIV"

Vostè és jesuïta.

Des de 1970, als 25 anys.

¿I sacerdot?

Em van ordenar el 1977. Em vaig dedicar molt temps a l’ensenyament. Primer, a l’Escola Professional del Clot, que ara és Jesuïtes del Clot. Jo n’era antic alumne. Després vaig estudiar Magisteri, després Pedagogia, i després em vaig fer jesuïta.

Va ostentar vostè un càrrec polític. Jordi Pujol el va nomenar director general de Joventut en el seu primer Govern, el 1980, i ho va ser fins al 1989.

Sí. Sempre vaig pensar que Pujol va fer un primer govern de consellers i directors generals buscant-los a l’espai que havien de gestionar, i jo em movia molt pel món de les colònies i esplais, i portava l’escola de monitors. Suposo que va ser per això. Jo no el coneixia. Despatxava directament amb ell, perquè Joventut depenia de Presidència. Hi vaig estar tres mandats, no vaig acabar l’últim, tot i que Pujol volia, però jo ja feia gairebé 10 anys i em sentia cridat a ser jesuïta.

Va ser també alt càrrec de l’Arquebisbat de Barcelona.

En vaig ser secretari general i canceller en temps de Ricard Maria Carles. Del 1996 al 2000.

I el seu successor, Martínez Sistach, li va encarregar coordinar la visita de Benet XVI el 2010, com ara li ha tocat amb la de Lleó XIV. ¿Què recorda d’aquell viatge?

Tenia característiques diferents. Benet XVI va estar 24 hores a Barcelona. Al matí va anar a Santiago de Compostel·la i a la tarda ja era aquí. Vaig treballar amb 70 voluntaris, no hi havia cap professional. Hi havia coneixedors de la gestió, la indústria, el comerç. El vam agafar amb molt entusiasme, jo llavors era més jove, i això compta. Tenia 64 anys. Dormia cinc o sis hores al dia.

¿Ara li passa el mateix?

Ara dormo més. El 2010 hi havia menys recursos i menys sofisticats. Es va treballar molt en paper, no tant online. Ara la gestió d’una entrada passa per controls de seguretat mitjançant l’ordinador. Llavors va caldre omplir papers i passar-los a la policia.

¿Quan va saber que el papa Lleó XIV vindria a Barcelona?

Quan em va trucar el cardenal Joan Josep Omella. El 3 de desembre. Em va dir: ‘¿Pots venir un moment?’. També hi havia Esteve Camps (president delegat de la Junta Constructora de la Sagrada Família) i ens va preguntar si ens vèiem amb forces de tornar a organitzar el viatge papal, perquè Camps va ser un col·laborador decisiu en el del 2010. Vam fer una gran amistat. Omella sabia que Camps em va ajudar molt. No pensava que em tornarien a trucar per coordinar una visita papal.

¿Com ha anat la coordinació amb el Vaticà?

Bé. Tenen una experiència que evidentment nosaltres no tenim, i et fan caure en coses importants en les quals podíem no reparar. Treballen amb rigor i amb un tarannà agradable.

Benet XVI va venir 28 anys després que tingués lloc l’anterior visita papal. ¿Com va viure vostè la de Joan Pau II el 1982?

Jo era director general de Joventut, vaig ser a Montserrat, sota el xàfec, esperant el Papa. Estàvem tots amarats. Quan el cardenal Narcís Jubany va veure que plovia d’aquesta manera va pensar que no es podia fer missa, i Pujol deia el mateix. Jubany ho va comentar i un dels bisbes li va contestar: ‘¿I així farem una missa seca? (sense consagració ni comunió)’. I Jubany li va dedicar una mirada irònica. La gent havia treballat molt per a la visita de Joan Pau II a Montserrat. Va ser un viatge dur. I al Camp Nou recordo el mateix. Un diluvi.

¿Quines diferències ha trobat entre organitzar la visita del 2010 i aquesta de Lleó XIV?

El viatge de Benet XVI no permetia gaire per la seva durada. De fet, es van fer dos actes que es van complementar bé. L’acte a la Sagrada Família, la seva consagració, que era l’activitat central. Una visita carregada de simbolismes, un primer reconeixement mundial a Antoni Gaudí. I el Papa traspuava bondat, era més gran. Recordo donar-li la mà i que em mirés als ulls. Era de poques paraules, però si iniciaves un diàleg el seguia més que educadament. El segon acte del 2010 va ser la visita a l’Hospital del Nen Déu, en el qual el dolor està encarnat en els nens malalts i les seves famílies. El Papa va saber fer-ho molt bé amb tots ells. Però en aquesta visita hi va haver un handicap: va faltar un contacte massiu amb els creients i amb la ciutadania que pot tenir interès a veure el Sant Pare.

I aquesta vegada serà diferent.

Sí, ho hem contrarestat amb l’acte de l’Estadi Lluís Companys. Quant al contacte amb el món del dolor, es repeteix i s’amplia amb la trobada a Sant Agustí, en el qual participaran 490 persones, i la visita a Brians, una de les idees més aconseguides del viatge.

¿Què opina del debat suscitat pel fet de si el Papa parlarà en català o castellà a la Sagrada Família?

Lamento la polèmica, que ens podríem haver estalviat. Considero que en la missa l’ús previst del català és semblant al de la visita de Benet XVI. En el cas de la benedicció s’hauria d’haver estat més atent a aquest assumpte.

¿On pernoctarà el Papa?

Al Palau Episcopal, que és on viuen el cardenal Omella, els dos bisbes auxiliars, David Abadías i Javier Vilanova, i el secretari d’Omella, Marc Labori.

Ja que hi som, ¿se sap quina habitació li ha tocat al Papa?

Haurà de dormir en una habitació interior. A Benet XVI n’hi van preparar una que donava a la cantonada amb el carrer de la Palla. I quan va venir la policia del Vaticà va dir ‘¿No veuen que amb aquest carrer estret posen un tauló a l’edifici de davant i hi poden entrar?’.

¿Què ha passat que abans el Papa era el representant del món més conservador i ara és el dirigent més progressista?

No hi ha dubte que les paraules de Lleó XIV sobre les guerres, les injustícies, els perills de la intel·ligència artificial estan marcant el seu papat. Lleó XIV arriba a la gent. En el fons, diu el mateix que Francesc, amb les seves diferències.

El pes que tindrà per a la Sagrada Família la visita del Papa serà molt significatiu.

Notícies relacionades

Marc Simón, subdirector general de Social de la Fundació La Caixa: "Es tracta d’acompanyar, no només d’oferir ajuts econòmics"

Els alumnes amb necessitats educatives es tripliquen en 7 anys

Ja ho està sent la preparació. Hi ha un gran interès. Quedarà com una fita, la presència de Lleó XIV.

Música per a tothom

La trobada del Papa amb 40.000 persones dimarts a l’Estadi Olímpic sembla l’esdeveniment més multitudinari de la visita de Lleó XIV a Barcelona. La vigília d’oració a Montjuïc està programada per a la tarda del 9 de juny.La cerimònia litúrgica començarà entorn de les 20.00 hores, just després que el Pontífex accedeixi a l’estadi en papamòbil. L’acte arrencarà a les 18.00 hores amb diversos números musicals, que en bona mesura s’han mantingut en secret fins al moment. En el programa figuren Álvaro Soler, Beret, Alfred García i Conchita i els grups Sabor de Gràcia i Siloé, a més de Sergio Dalma i l’Escolania de Montserrat, l’actuació de la qual ja era coneguda.Un projecte musical lligat a l’Església i un altre de caràcter solidari hi participaran també: Worship.cat i Gospel sense Fronteres.