La presència de nitrats arriba a l’aigua de l’aixeta a 118 municipis

Malgrat les mesures que l’Administració prova de desenvolupar per remeiar el problema, la presència de nitrats als aqüífers no remet. Aquests contaminants, originats per la ramaderia industrial i l’abocament de fertilitzants agrícoles, no sempre es mantenen a les masses d’aigua subterrània, sinó que sovint arriben a fonts i punts de captació, com passa en comarques com Osona i el Lluçanès, on gairebé la meitat de brolladors estan contaminats.

En alguns casos, els nitrats compliquen el procés de potabilització de l’aigua que s’extreu de pous. I en ocasions, fins i tot, en certa quantitat, arriben a l’aigua de l’aixeta. Segons les dades del Ministeri de Sanitat, a 118 municipis catalans s’ha detectat la presència d’aquest contaminant per sobre de 30 mg/L. Entre els afectats hi figuren Terrassa, Vallirana, Cunit i Cambrils. Aquest valor no es considera de risc i no incompleix el límit legal, però és el que estableix la Comissió Europea (CE) per començar a prendre mesures i actuar per reduir la quantitat de nitrats.

Cal dir que no a totes les canonades d’aquests 118 municipis l’aigua conté nitrats, però sí que s’ha detectat la seva presència en alguns dels punts de control de les xarxes de distribució.

On sí que se supera el llindar que està recomanat per Europa –50 mg/L– és a 28 xarxes de 21 pobles. La majoria són a la Conca de Barberà, la Segarra i l’Anoia, com per exemple és el cas de Pontils, Ribera d’Ondara i Pujalt. Es tracta de municipis molt petits que en ocasions tenen dificultats per sotmetre a tractaments complexos l’aigua que extreuen de pous.

De les ciutats de l’àrea metropolitana de Barcelona, només Vallirana supera els 30mg/L. La resta estan molt per sota del límit a partir del qual s’han de començar a emprendre accions per millorar la qualitat de l’aigua. De fet, totes les grans estacions potabilitzadores eliminen els nitrats mitjançant el seu procés de filtració. El problema es troba en territoris on s’utilitza aigua de pous sense sotmetre-la a tractaments avançats.

En altres punts d’Espanya, destaquen negativament localitats de Terol, Castella i Lleó i el País Valencià. Aquestes són les autonomies que concentren més punts vermells, tot i que la detecció de nitrats faci referència només a algun tram concret de les xarxes de distribució.

És important, a més, esmentar que els municipis afectats no sempre coincideixen amb les zones vulnerables a nitrats. Tot i així, les localitats que presenten una quantitat de nitrats important a l’aigua que es distribueix per les xarxes, en molts casos, són a prop d’aqüífers delmats per la presència d’aquest contaminant que apareix per la pressió del model agrícola.

"Contaminació difusa"

Fonts de la CE destaquen que una quarta part del territori espanyol està declarat "en risc" per aquesta "contaminació difusa" i recorden que el Govern està obligat, a través de les comunitats, a dur a terme plans per resoldre la situació. En els últims anys, Brussel·les ha advertit Espanya en diverses ocasions sobre la presència de nitrats als aqüífers, una situació que en casos puntuals pot acabar a les xarxes de distribució. De fet, la CE ha enviat una carta d’emplaçament, el pas previ a una multa, per exigir que es reverteixi la situació en comunitats com Múrcia i Castella i Lleó.

Ecologistes en Acció adverteixen que el límit actual de 50 mg/L, establert per l’OMS, resulta "insuficient" i s’hauria de rebaixar per garantir que ningú accedeix a aigua amb presència de nitrats. "Així, es podria permetre garantir aigua de més qualitat i protegir la població", afirma Koldo Hernández, coordinador de l’Àrea d’Aigua de l’entitat. Hernández recorda que la majoria de les poblacions afectades són en zones rurals: "Es tracta de territoris que ja estan perdent molts drets, entre aquests, l’accés a una aigua potable de qualitat".

"És una contaminació que s’explica per l’activitat humana i cal abordar solucions", reclama Joan García, catedràtic d’enginyeria ambiental del Grup d’Enginyeria i Microbiologia de Medi Ambient de la Universitat Politècnica de Barcelona. "Els nitrats, quan no hi ha processos de tractament prou avançats, travessen els filtres i acaben a l’aigua potable", avisa.

Notícies relacionades

Marc Simón, subdirector general de Social de la Fundació La Caixa: "Es tracta d’acompanyar, no només d’oferir ajuts econòmics"

Els alumnes amb necessitats educatives es tripliquen en 7 anys

"La solució a llarg termini passa per deixar d’abocar nitrats i recuperar els nostres aqüífers, però a curt termini s’han de portar a terme actuacions de tractament", assegura. Una possibilitat és l’osmosi inversa o l’electrodiàlisi reversible. Una altra alternativa és efectuar un procés biològic de desnitrificació. "Fins i tot es poden aplicar barreres reactives a les masses d’aigua subterrània", assenyala el catedràtic.

En alguns casos, la situació ha impulsat l’auge de sistemes de filtració a casa. "Amb un petit procés d’osmosi inversa, l’aigua que produeixes no conté contaminants i això dona tranquil·litat", assenyala García. Tot i així, alerta que aquests models consumeixen molta energia perquè necessiten una pressió elevada i afirma que no són solucions de futur a llarg termini.