Tan car com està el penal...

Just després de la queixa del Barça per les decisions arbitrals, el CTA envia l’àrbitre amb qui té la pitjor ràtio de victòries. L’error de Lamine Yamal i les nombroses ocasions malbaratades deixen el Barça sense coartada, tot i que Soto Grado va tornar a deixar el seu segell.

Tan car com està el penal...

Oscar J. Barroso / AFP7 / Europa Press - Archivo

2
Es llegeix en minuts
Joan Domènech
Joan Domènech

Periodista

Especialista en Futbol, Barça, Esports.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Tan car com està el penal si no és al Santiago Bernabéu, i com d’inaudit és que César Soto Grado en xiuli un a favor del Barça, i va Lamine Yamal i el falla.

La tradició del mal resultat amb l’àrbitre de La Rioja es va mantenir a Girona quatre dies després que el club, amb l’enèrgic Rafa Yuste de president, elevés una queixa al Comitè Tècnic d’Àrbitres. La primera resposta va ser designar al Barça l’àrbitre amb qui té la pitjor ràtio de victòries: 7 en 17 partits, dos dels quals en la Copa contra el Cornellà i el Guadalajara; 5 en 15 partits de Lliga davant d’iguals. S’enumeren amb facilitat, contra l’Eibar (5-0) i el València a casa (7-1), a Vila-real (1-3), a Vallecas (0-2) i en el derbi de l’any passat amb l’Espanyol (0-2). Quatre penals en contra havia assenyalat al quadre barcelonista; el d’ahir a la nit era el segon en set temporades després d’un de concedit a Coutinho a Vila-real.

Ni el VAR

Una tradició que es va mantenir a Montilivi. El Barça no pot justificar en la seva actuació el mal resultat de Girona, per més que va tancar els ulls davant la trepitjada que va rebre Jules Kounde en el 2-1. Una falta clara que ni va ser comentada pel VAR.

Notícies relacionades

Els blaugranes es van cansar de fallar ocasions en el primer temps, suficients perquè, amb una mica de perícia, obtingués un marge de gols que el deixés sa i estalvi de qualsevol accident; després del descans, els blaugranes es van cansar de brindar concessions al Girona. No va parar tant Paulo Gazzaniga en la fase inicial com Joan Garcia en la segona. El Barça xutava fora; el Girona xutava dins.

La llista dels pals sí que va augmentar amb un parell més. Un de Raphinha, que reapareixia a la primera oportunitat, així de necessari el considera Hansi Flick, i el segon de Lamine Yamal en el penal fallat. Una de les ocasions més clares a tocar del descans. Era el primer que fallava en el quart que llançava, convertit ja en un dels especialistes de l’equip juntament amb el suplent Lewandowski, que n’havia fallat dos dels tres que va llançar. L’infal·lible Raphinha (cinc de cinc) va entregar la pilota a Lamine Yamal. Tots van anar a consolar el jove extrem sense témer que la maledicció de Soto Grado podia continuar. No és fàcil acabar amb segons quins costums.

Temes:

Raphinha Girona