LeBron James i la remuntada del 2016 que inspira Lamine Yamal per creure en la Champions

No és la primera vegada que el geni de Rocafonda es diverteix amb aquests missatges previs a un repte majúscul. Lamine assumeix la pressió i la responsabilitat que comporta ser el líder de l’equip als seus 18 anys. Per això li van preguntar a la roda de premsa prèvia al partit davant de l’Atlético de Madrid, i com a bon líder va admetre que no és l’únic que hi ha al vestidor, però que no li importa ser-ho quan la situació ho requereix, perquè hi està acostumat des de petit. A la sala on l’esperaven els mitjans de comunicació, Lamine hi va acudir amb xandall, sandàlies i unes ulleres brownline, les mateixes que duia Malcolm X, referent de la cultura afroamericana, assassinat el 1965. LeBron James en va llegir l’autobiografia el 2020, i ara Lamine busca escriure la seva pròpia història de superació basant-se en els genis que el van precedir.

Referents

El jove extrem del Barça és conscient de la magnitud de l’obstacle, igual com ho va ser LeBron James fa deu anys quan tots els pronòstics el donaven per mort. Tot i que tant ell com Hansi Flick pensin que no cal un «miracle», sinó un «partit perfecte», els antecedents parlen per si sols. El Barça mai no ha remuntat un 0-2 fora de casa contra el Cholo, que tampoc no ha perdut cap partit d’eliminatòria europea a casa. La mentalitat guanyadora que necessita Lamine es resumeix en les paraules que va deixar quan li van preguntar per la gesta de LeBron: «Pensaré en com ho va fer i tant de bo surti igual». Si finalment passa, no es podrà comparar amb els Cleveland Cavaliers del 2016, però servirà com a demostració que sempre és possible canviar la història si s’hi creu prou.

Contra les cordes

Notícies relacionades

La UEFA no admet la queixa del Barça per l'arbitratge de Kovacs

Marc Gasol preveu invertir "milions" d’euros per remodelar el pavelló de Fontajau a Girona

Fa just deu anys, els Cavaliers s’enfrontaven als Warriors, els vigents campions que venien de signar la millor temporada regular de la història, amb 73 victòries i 9 derrotes. Després de perdre tres dels primers quatre partits, no els quedava marge d’error. Estaven obligats a guanyar tres partits seguits o perdrien per segona temporada consecutiva contra el mateix rival. Ja contra les cordes, Cleveland va reaccionar en el cinquè partit, liderats pels 41 punts de LeBron James i 41 de Kyrie Irving. En el sisè partit, James va tornar a anotar 41 punts per forçar el setè i definitiu enfrontament fora de casa. Amb el marcador empatat a 89 quan faltaven dos minuts per acabar el partit, els Warriors se n’anaven al contraatac per posar-se per davant en el marcador, però LeBron ho va evitar amb un tap, perquè Kyrie anotés el triple decisiu a falta de 53 segons que els acabaria coronant per 93-89.

Lamine lamentarà l’absència del seu Kyrie en el lesionat Raphinha, un escuder fiable que també es fa gran en ocasions importants. Lamine tampoc no podrà ajudar el seu equip en tasques defensives al mateix nivell que LeBron, tot i que la seva pressió serà fonamental per forçar errors en la sortida de pilota i aprofitar els moments en què l’Atleti no es trobi replegat a la seva àrea. On sí que haurà de marcar les diferències Lamine és en l’apartat ofensiu, tenint en compte que no ha marcat ni un gol als de Simeone en els cinc enfrontaments d’aquesta temporada. A més de jugades individuals equivalents al tap de LeBron i el triple de Kyrie, el Barça necessitarà una actuació coral per superar el mur rival. Els Cavaliers van guanyar gràcies a les seves estrelles, però també per la resta del seu equip i la convicció general que el passat no es podia canviar, i el futur encara estava per escriure.