Catalunya regularà l’ús de l’aigua dessalinitzada i regenerada

El Govern mira d’aprofitar l’època d’embassaments plens per consolidar un "canvi de model" en la gestió de l’aigua. La sequera va obligar a actuar amb mesures d’urgència: es van explotar nous pous, es van posar en marxa obres per produir més aigua i se’n va limitar la demanda. No obstant, quedava pendent crear un marc estable per fixar prioritats, obligacions i criteris de planificació amb l’objectiu de deixar de dependre de la pluja per disposar d’aigua.El Govern mira d’aprofitar l’època d’embassaments plens per consolidar el que es defineix com un "canvi de model" a l’hora de gestionar l’aigua. La sequera va obligar a actuar amb mesures d’urgència: es van explotar nous pous, es van posar en marxa obres per produir més aigua i es va limitar la demanda d’aigua. No obstant, quedava pendent crear un marc estable per fixar prioritats, obligacions i criteris de planificació amb l’objectiu, qüestionat pel sector ambiental, de deixar de dependre de la pluja per disposar d’aigua.

Aquest marc es traduirà en la futura llei de transició hídrica. "La normativa neix amb la voluntat d’anticipar-nos a futurs escenaris i de tenir més capacitat d’adaptació a la nova realitat climàtica", va dir la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque. L’avantprojecte de llei, del qual es va presentar la memòria preliminar, anirà més enllà de les mesures i infraestructures planificades per als pròxims anys. "La idea és presentar un text amb una mirada integral sobre el cicle de l’aigua que estableixi les bases d’una gestió hídrica pionera i sostenible".Aquest marc es traduirà en la futura Llei de Transició Hídrica. "És una normativa que neix amb la voluntat d’anticipar-nos a futurs escenaris i de tenir més capacitat d’adaptació a la nova realitat climàtica", ha assegurat la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque. L’avantprojecte de llei, del qual aquest dimarts s’ha presentat la memòria preliminar, anirà més enllà de les mesures i infraestructures planificades per als pròxims anys. "La idea és presentar un text amb una mirada integral sobre el cicle de l’aigua que estableixi les bases d’una gestió hídrica pionera i sostenible", ha afegit la consellera.

El document aprovat iniciarà un període d’exposició pública de dos mesos en el portal de transparència, el primer pas abans de convertir-se en una llei que l’Executiu aspira a aprovar abans que acabi la legislatura. Fonts del departament asseguren que el text es recolza en diagnòstics previs i aportacions tècniques acumulades durant els últims anys.El document aprovat iniciarà ara un període d’exposició pública de dos mesos al portal de transparència, el primer pas abans d’arribar a convertir-se en una llei que l’Executiu català aspira a aprovar abans que acabi la legislatura. Fonts del Departament asseguren que el text es recolza en diagnòstics previs, aportacions tècniques i diferents processos de participació acumulats durant els últims anys.

Fórmula mixta

El Govern, amb el director general de Transició Hídrica, Jordi Agustí, al capdavant, va estudiar diferents experiències europees i aposta per una fórmula mixta per reforçar la seguretat hídrica i garantir la sostenibilitat ambiental.El canvi de model no s’ha de centrar únicament en la governança ni limitar-se a sumar noves obres, sinó a actuar alhora sobre l’oferta i la demanda. El Govern, amb el director general de Transició Hídrica, Jordi Agustí, al capdavant, ha estudiat diferents experiències europees i aposta per una fórmula mixta per reforçar la seguretat hídrica, diversificar els recursos disponibles i garantir la sostenibilitat ambiental. La llei inclourà la utilització de nous recursos com l’aigua dessalinitzada i regenerada. Es preveu que la normativa inclogui una fórmula per subministrar aigua residual sanejada com a font d’aigua prepotable, tot i que la situació no sigui d’emergència. Aquesta mesura, juntament amb l’ús de les dessalinitzadores, està pensada per alleujar els aqüífers i deixar d’extreure aigua del riu Ter per consumir-la a Barcelona. Es manté la previsió de construir dues noves plantes a la desembocadura del Tordera i el Foix, i més endavant, una altra al tram final del riu Muga.La llei inclourà l’ús de nous recursos com l’aigua dessalinitzada i regenerada. Sobre la utilització de l’aigua residual sanejada com una font d’aigua ‘prepotable’, es preveu que la normativa inclogui una fórmula per poder subministrar aquesta aigua tot i que la situació no sigui d’emergència, com ja va avançar EL PERIÓDICO. Aquesta mesura, juntament amb l’ús de les dessalinitzadores, està pensada per alleujar els aqüífers, que s’han de recuperar, i també per deixar d’extreure aigua del riu Ter i consumir-la a Barcelona. Quant a les dessalinitzadores, es manté la previsió, tot i que amb retards, de construir dues noves plantes a la desembocadura del Tordera i el Foix, i més endavant, una altra al tram final del riu Muga (Alt Empordà).

Notícies relacionades

Els pares del nadó maltractat van a l’interrogatori d’una testimoni

El pederasta del Raval té dos judicis més per agressió sexual

El nou esquema pretén consolidar una lògica menys vulnerable als cicles de sequera, especialment en un context mediterrani cada vegada més exposat a episodis extrems. La Generalitat situa Catalunya dins d’un focus de pressió compartit amb altres territoris del sud d’Europa, com Itàlia, Grècia o la resta d’Espanya, on la irregularitat de les precipitacions obliga a revisar la planificació hídrica. El nou esquema pretén consolidar una lògica menys vulnerable als cicles de sequera, especialment en un context mediterrani cada vegada més exposat a episodis extrems. El Govern situa Catalunya dins d’un focus de pressió compartit amb altres territoris del sud d’Europa, com Itàlia, Grècia o la resta d’Espanya, on la irregularitat de les precipitacions obliga a revisar la planificació hídrica. En aquest escenari, la llei busca convertir en estructurals alguns dels canvis activats durant la crisi.

Entre els pilars del nou model, a més del dessalatge, la regeneració i la reutilització potable indirecta, es vol consolidar el riu Besòs com a segona font principal per a l’àrea de Barcelona. En aquest riu, de cara al 2030, es replicarà l’estratègia que ja està en marxa al Llobregat i es construiran noves potabilitzadores i regeneradores. La idea és que el 40% de l’aigua que es consumeix a Barcelona procedeixi d’aquest riu. El missatge del Govern és que ara, amb menys pressió que en els pitjors moments de la sequera, hi ha marge per desplegar amb "més serenitat" un canvi de model que permeti a Catalunya dependre cada vegada menys de la pluja.Entre els pilars del nou model, a més de la dessalatge, la regeneració i la reutilització potable indirecta, es vol consolidar el riu Besòs com a segona font principal per a l’àrea de Barcelona. En aquest riu, de cara al 2030, es replicarà l’estratègia que ja està en marxa al Llobregat i es construiran noves potabilitzadores i regeneradores. La idea és que el 40% de l’aigua que es consumeix a Barcelona procedeixi d’aquest riu. El missatge del Govern és que ara, amb menys pressió que en els pitjors moments de la sequera, hi ha marge per desplegar amb "més serenitat" un canvi de model que permeti a Catalunya dependre cada vegada menys de la pluja.