Marc Márquez: "Ja he superat el meu principal repte, ara toca divertir-se"

Veig que Pecco Bagnaia s’ha posat les tres estrelles dels seus tres títols, junt amb el dorsal 63. ¿Vostè va tenir la temptació de posar-se les seves nou estrelles?

No, no, Pecco ja les portava l’any passat, i no, mai he sentit aquesta temptació. El meu logo és el 93 i això no canviarà. Les estrelles les portem guardades al cor.

¿Hi ha obsessió per conquerir el desè títol mundial?

Mai hi ha hagut aquesta obsessió. L’objectiu continua sent viure amb passió la vida i les curses. Superat el repte més dur i important de la meva vida, de la meva carrera, ara toca divertir-se. Els resultats acostumen a sortir quan et diverteixes i aquest és l’objectiu, gaudir pilotant, competint. L’objectiu és ser al podi en cada cursa o intentar-ho.

Simplement gaudir...

No hi ha obsessió per guanyar, per conquerir un altre títol, però sí que hi ha objectius. I, per descomptat, aquest any m’agradaria lluitar per un títol més. No oblidem que la meva posició i la de l’equip Ducati ha canviat respecte al gener de l’any passat, a la mateixa presentació del 2025, ja que tant Ducati com jo som campions i això t’obliga a ser candidat a la victòria sempre.

¿Se sent fort, recuperat, amb possibilitats de començar dominant la categoria?

Em veig bé, estic fort, molt millorat respecte a fa dues setmanes quan vaig tenir algun dubte, cosa que sempre passa quan protagonitzes una recuperació llarga, lenta, delicada. Si haguéssim parlat fa dues setmanes, t’hauria dit: "¡Mmm, no ho sé, no ho sé». Però ara estic bé, sí.

Però, ¿què li falta per estar al cent per cent?

Em falta una miqueta, sí, però encara tinc més d’un mes per aconseguir l’estat ideal. Em falta resistència, poder entrenar-me dur un parell de dies i no notar el cansament l’endemà. Em falta notar-me fort, recuperat del tot. Sé que si estic bé físicament, la velocitat es manté, està, això és el que menys em preocupa. Quan estigui físicament al màxim, sorgirà la velocitat, que no ha desaparegut.

¿Ha tingut novament la temptació de tornar abans de temps?

Sempre he dit que tenir la tolerància del dolor molt alta fa que pensi que ja estic a punt, però aquesta vegada hem sigut prudents. És veritat que vam avançar uns dies el contacte amb la moto, però perquè els doctors em van dir que estava llest i no hi havia problemes, però som prudents. Fa 15 dies em sentia bastant rígid, però ara ja vaig més solt, més còmode, començo a ser jo.

A mitjans de desembre, va dir que la seva renovació amb Ducati estava en un 8 sobre 10. ¿Ha augmentat aquest percentatge?

Doncs sí, som una miqueta més a prop de la renovació, diguem que 9 sobre 10. No tinc pressa per signar i anunciar-ho, ja que encara estem en converses amb Ducati. M’agradaria allargar l’acord o l’anunci una mica més, veure com van les primeres curses.

¿Entre aquests condicionants de la negociació hi ha saber qui serà el seu company d’equip, ja que Massimo Rivola, cap d’Aprilia, acaba d’afirmar que, el 2027, el seu company serà Pedro Acosta?

Mai he posat cap condicionant als meus equips, a les meves fàbriques, per escollir el meu company d’equip. Jo miro per mi, pel meu projecte, pel meu futur, busco el millor per a mi i intento aconseguir aquelles coses i condicions que em permetin ser feliç, tant personalment com professionalment.

¿Som davant un Marc Márquez que se sap controlar més, que es reprimeix sovint, que és una mica més prudent?

Sí, l’edat em permet controlar-me més. Sobretot les lesions. Les lesions, la duresa de les recuperacions, et posen al teu lloc. L’edat no et treu velocitat, però et pot ajudar a ser més prudent. Els joves pressionen fort i t’obliguen a prendre’t les coses no amb menys intensitat però sí amb més precaució.

¿Serà aquest un any en què el títol dependrà de ser al podi cada cursa i no tant de guanyar?

Pot ser, sí, no dic que no, però guanyar et dona el marge de tenir punts per perdre i, per tant, amb aquest matalàs tens la temptació d’arriscar. De tota manera, estic convençut que no serà una temporada com la de l’any passat, que va ser atípica, amb molts errors de molts pilots i estic pensant en Pecco [Bagnaia], com va ser l’Àlex [Márquez, el seu germà], que es va perdre dues curses, dos zeros... Serà diferent, sí, però, si hi ha un pilot, el que sigui, que eleva la velocitat, el ritme, de cursa, no hi haurà més remei que seguir-lo i pots caure, sí.

Notícies relacionades

Quatre gols, cinc de celebrats

Morir per tornar a néixer

Ja veig que no es considera l’únic favorit al títol.

Mai he comès aquest error. Si alguna cosa m’ha ensenyat Dovizioso és a tenir en compte tots els pilots.