Ansu Fati busca la redempció

Ansu Fati va ser Lamine Yamal abans que Lamine Yamal. Ansu Fati va ser un projecte de Leo Messi (fins i tot va heretar el seu 10) quan a l’argentí ja se li intuïa el crepuscle. Ansu Fati, avui, només mira de ser Ansu Fati. Abans encara, de descobrir qui serà en el món del futbol, amb encara 23 anys, tota una carrera esportiva al davant, mirant d’esquivar la penombra que envolta aquells joves cracs que passen a la història com a joguines trencades.

Al Principat porta a terme aquesta temporada aquest procés d’autodescoberta. Un exili francomonegasc que la Champions posa en pausa avui (21.00 hores), amb la tornada a Espanya, al Bernabéu, per enfrontar-se al Reial Madrid, el rival més recurrent de la seva carrera. Deu vegades va jugar un clàssic, amb tres victòries (una a Chamartín) i dos gols.

Les seves xifres al Mònaco

¿I com li va a Ansu a Mònaco? Una resposta ràpida i rodona fa de mal donar. En un equip en crisi, novè a la Ligue 1, el davanter ha respost amb gols quan ha jugat. El problema, més que recurrent en la seva atropellada carrera, és que els problemes físics no li han permès gaudir de regularitat. Una vegada més.

El seu full de serveis mostra que suma set gols en els 15 partits en què ha participat aquesta temporada. Està a un sol gol de la segona millor campanya de la seva carrera (la del seu debut al Barça, la 2019-20) i a quatre de la seva plusmarca personal, a la campanya 2022-23. Segons les dades de Flashscore, és el segon jugador de les cinc grans lligues amb més bona ràtio de gols per minuts jugats. Només Harry Kane, al Bayern de Múnic, el supera. El tercer a la llista és Robert Lewandowski.

Ansu, de fet, arriba al Bernabéu després d’haver marcat en l’últim partit de la lliga, la derrota de divendres (1-3) contra el Lorient. Va ser el partit de la seva reaparició, després d’un mes i mig de baixa per una lesió a la cuixa. Segons el registre que fa el portal Transfermarkt, va ser la 17a lesió dels seus sis anys i mig de carrera al màxim nivell. Malalties que, en total, li han fet perdre 139 partits i l’han mantingut 734 dies de baixa, exactament dos anys complets. Una bestiesa. I l’esmentat registre no té en compte l’estranya situació que va viure el noi a l’estiu. La seva cessió al Mònaco es va fer oficial l’1 de juliol, però no va disputar ni un sol minut, ni tan sols en amistosos de pretemporada, fins al 18 de setembre. Una inactivitat que qui era llavors el seu entrenador, Adi Hütter, destituït a l’octubre, va atribuir a la necessitat que assolís un to físic òptim, després d’un any de molt poca participació a les ordres de Hansi Flick, tot just 300 minuts.

La recepta, sens dubte, va funcionar. Ansu va marcar sis gols en els seus cinc primers partits amb el Mònaco, tot i que només va ser titular en dos partits. Al cap de tres setmanes, el davanter hispanoguineà ja havia arribat a la tercera temporada més golejadora de la seva carrera. Just després, amb l’acomiadament de Hütter i l’arribada de Sébastien Pocognoli, la seva estrella es va apagar novament.

Paral·lelisme amb Vinícius

Notícies relacionades

La condemna eterna de Brahim i l’enfonsament del Marroc

La Champions com a antibiòtic

"Quan està sa, guanya partits", va dir d’ell el seu actual entrenador setmanes després d’arribar al càrrec. Ahir a Madrid, abans de l’entrenament del seu equip al Bernabéu, va aclarir que "mai" ha tingut "problemes amb ell" i que "no és un noi difícil de portar". Apel·lava l’entrenador, segurament, a un episodi en què Ansu va mostrar disgust per una substitució. Res a veure, en un paral·lelisme que ve a tomb atès l’escenari, amb la insolència de Vinícius a Xabi Alonso l’últim clàssic de lliga.

"Ara ja hi torna a ser i mentalment està molt bé perquè físicament també ho està. Pot ser un jugador molt bo si està preparat físicament. Si les bones actuacions, tant individuals com col·lectives, arriben... tot depèn d’ell", va aprofundir el seu entrenador, abans d’un partit en què, segurament, partirà des de la banqueta, ja que només ha jugat 15 minuts els dos últims mesos. Avui, però, s’endevina un dia propici, pel rival i l’escenari, perquè Ansu Fati aprofundeixi en el camí de la seva redempció.