L’MVP de les banquetes

Estaràs o no d’acord amb el seu tarannà, amb la seva personalitat, la seva manera de ser, la seva manera de maltractar, bastant sovint, els periodistes, els que considera fanàtics del FC Barcelona (diumenge va dir a una periodista de TV3: "Sou vosaltres els que us passeu el dia pensant en el Barça"), però el que és evident és que Manolo González, un conductor d’autobusos que, finalment, ha aconseguit que la seva professió sigui la d’entrenador de futbol, s’ha convertit en aquesta primera volta de LaLiga en el míster de moda, en l’MVP de les banquetes.

L’Espanyol, que enllaça cinc victòries consecutives a LaLiga i persegueix la sisena contra el Barça, en el derbi d’inici del 2026, suma ja 33 punts i està a tan sols nou punts de la salvació matemàtica (42), que és la xifra que els periquitos han calculat que es necessitarà per salvar-se abans que conclogui el campionat. I per aconseguir aquests nou punts (tres victòries), tenen per davant 21 partits, 63 punts.

González ha aconseguit, en pocs mesos, que els periquitos recuperin l’orgull de ser periquitos i, sobretot, la capacitat de poder mirar a la cara qualsevol equip de LaLiga. "Això només té un secret: els futbolistes i treballar molt. No hi ha res més", va comentar un alegre, però gens eufòric ("això és molt llarg i jo conec el futbol") Manolo González, que va fer broma amb el fet que l’Espanyol no s’ha gastat res. "Això és com si jo volgués tenir cabells i no em gasto un duro, ho tindré molt difícil; doncs nosaltres hem sigut capaços d’aconseguir el que hem aconseguit sense grans fitxatges".

I és que aquest Espanyol és, sobretot, un equip en què l’estrella no només és l’onze titular, sinó tota la plantilla. El tècnic no és aquí, diu, per fer història, és aquí per fer feliços els periquitos. Al Manolo, a qui els seus jugadors solen dir-li de manera afectuosa "vinagre", possiblement perquè es resisteix a llançar les campanes al vol, no li agraden les crítiques i, fins i tot, en moments d’eufòria mesurada com ara, demana la seva afició que "quan es produeixin les derrotes, quan arribin els mals moments, que arribaran", estiguin al costat dels futbolistes.

Nadal orgullós

I és evident que, tot i que es negui a verbalitzar-ho, està a punt de viure un dels moments més esperats de la seva vida esportiva: plantar cara al Barça, l’històric rival del seu Espanyol, al seu estadi, havent-hi en joc molt més que tres punts.

Manolo González sap que aquest és l’Everest del futbol i més per a un club i una plantilla com la de l’Espanyol. Abans, això sí, disfrutarà del millor Nadal de la seva vida, segur, i, sobretot, se sentirà la mar d’orgullós per haver-lo proporcionat també al poble periquito.

Notícies relacionades

Lamine Yamal, una estrella que encara creix

Jasikevicius escapça la ratxa triomfal de Xavi Pascual

La panera de Nadal que el Manolo i els seus nois han regalat a la seva afició és deliciosa i, per descomptat, fa oblidar "la cagada", com va definir el mateix tècnic, a la Copa del Rei.

És evident que per aspirar a tot cal gastar-se molts diners, potser no tants com perquè Manolo González tingui pèl, però sí per construir una plantilla capaç de competir pels dos grans títols.