L’Espanyol s’acosta més que mai al seu somni: «Hem de lluitar per entrar a Europa i arribar a dalt de tot»

«Tornem a veure una mica l’Espanyol més clàssic, ¿no?», confessa Moisés Hurtado a EL PERIÓDICO. «Aquest Espanyol fort, solidari, a la contra, que sempre havia tingut una mica aquest senyal d’identitat. L’equip transmet la sensació que lluiten durant tot el partit i això l’equip del Manolo ho ha tingut sempre. El que aquest any ha canviat és que l’Edu [Expósito] i Pere Milla li han donat aquest saltiró de claredat, que l’any passat no van poder tenir. Pere Milla, perquè no comptava tant, i l’Edu, per lesió. Les incorporacions han sigut també encertades. Estan en un punt de confiança important i això es veu. Hi ha gent que ha fet un pas endavant com Romero, Omar… Quan estàs en aquesta situació, la inèrcia et porta que tots donin el millor», explica l’exfutbolista, que va jugar a l’Espanyol del 2002 al 2010.

El futbol és això. Viure amb la inèrcia, sigui bona o dolenta, i saber com treure’n profit o revertir-ho. A meitat del 2025, l’escenari era més aviat un altre. «La temporada passada ja es va fer una bona feina. Després s’han complicat les coses, però era qüestió de consolidar la idea», explica Hurtado. Ara, aquest Espanyol somia coses molt grans. I les veu a prop.

«L’Espanyol està en el millor moment dels últims 20 anys», afirma Ángel Gómez, director esportiu de l’entitat periquita el 2016. «En el millor moment futbolístic, social, institucional i econòmic. L’arribada de la nova propietat ha donat aquest impuls. La massa social està molt involucrada en el projecte i fa que l’equip s’hi hagi enganxat. L’equip té molta confiança, molt bona barreja de jugadors amb experiència amb joves, de la casa amb altres de fora», afegeix.

Humanitzar el futbol

Hi ha diferents aspectes que han marcat aquest Espanyol, que l’han portat a tenir Europa com a objectiu. I un dels més determinants és el seu tècnic, Manolo González. «El que està fent és humanitzar el futbol. Molts entrenadors quan arriben al món professional és com que es tornen intocables, que el que han fet en futbol base o inferiors, quan arribes a Primera canvia. Ell demostra que no fa falta. S’està comportant de la mateixa manera, parla a la seva manera i gestiona el grup com és ell. El futbol té poca memòria, i gràcies a gent com el Manolo, que ve del fang, els romàntics d’aquest esport podem creure que en el futbol professional hi cap aquesta humanitat», explica Gómez.

«Sobretot en la gestió, que és potser el que menys se li coneix», secunda Hurtado. «És una persona que és pròxima alhora que et pressiona. Que està avesada al fang i això es nota. Al final això li ve com un premi a la seva trajectòria i s’hi està aferrant», afegeix. «De la mateixa manera que quan un equip no va bé donem pals a l’entrenador, el Manolo ho està fent molt bé. El millor que està aconseguint, més enllà de si ho fa millor o pitjor futbolísticament, és que ha creat un bloc i tothom hi creu», remarca Dani Solsona, exfutbolista de l’Espanyol de 1970 o 1978 i emblema de l’entitat.

El canvi de propietat també li ha donat una energia nova al club. «La propietat xinesa era menys emocional. L’afició del futbol, i sobretot la de l’Espanyol, necessita sentir una energia especial. Lluitar contra alguna cosa o lluitar per alguna cosa. Ara això s’està canalitzant bastant bé. Es nota molt quan vas al camp: hi ha una energia, una cosa que flueix», confessa Hurtado després d’haver assistit a diversos partits aquest any al RCDE Stadium.

Objectiu: Europa

Pot semblar malastruc. A molts periquitos els costa pronunciar aquesta paraula, la paraula Europa, pot ser que per la por de l’expectativa o per no posar més càrrega de la que ja recau sobre un equip que està fent història. «Quan comença la temporada i, després de com va acabar l’anterior, en la qual semblava que tot estava fet i al final vas haver de jugar l’últim partit per mantenir la permanència, l’objectiu al començar aquest any és la permanència, no tenir gaires problemes per mantenir la categoria. Ara hem arribat a un punt en què cal començar a parlar d’altres objectius. No passa res per dir-ho. Entenc que jugadors i entrenador parlin dels 42 punts. No podem enganyar-nos. Ara tenen 33 punts i han de mirar cap a la part de dalt. L’Espanyol ha de lluitar per una competició europea i, si no es pot aconseguir, no és un fracàs. Ho intentaran fins al final», reflexiona Solsona.

«Ja no es pot parlar de la salvació. La primera volta és pràcticament perfecta i han de continuar així la segona volta. S’ha de lluitar per entrar a Europa i arribar a dalt de tot. No descarto cap posició. La gent vol escoltar això i la gent ho vol. L’aficionat és clau per aconseguir-ho», recalca Ángel Gómez a aquest diari.

Notícies relacionades

Lamine Yamal, una estrella que encara creix

L’MVP de les banquetes

«Tinc moltes esperances a fer alguna cosa gran, gran, –confessa entre rialles Hurtado–, després ja es veurà, però crec que la plantilla està en mode de poder fer una cosa bonica aquesta temporada. Jo he apostat que quedarem entre els vuit primers [riu], però tampoc és qüestió de posar-hi pressió. La gent ha de disfrutar. Evidentment, no pots seguir aquest ritme, però quan arribi una petita davallada, que amb la gent puguem remar tots i ajudar l’equip en els moments que hi hagi dubtes a casa. O quan l’equip no estigui tan encertat o fresc de cames. El normal és que arribi alguna ratxa així, però que entre tots puguem aixecar l’equip a aconseguir un objectiu que es mereix l’afició i el club».

Si el 2025 ha sigut l’any en què els periquitos s’han acostat al seu somni, el 2026 pot ser apoteòsic. La fórmula la tenen: continuar creient en el que s’ha construït. Això promet.